Si trobéssim el temps per «escoltar la música de les coses i
la respiració dels éssers»...
Si trobéssim el temps per aprendre de nou els
gestos senzills
i «espolsar la rutina de tots
els replecs de la nostra ànima»...
Si trobéssim el temps per encisar-nos
i sorprendre’ns,
i admirar tot allò de bonic, veritable, i bo que hi ha al
nostre entorn...
Llavors, i només llavors, coneixeríem, potser, què significa
VIURE!