El sufí Bayadid diu parlant de si mateix:
de jove jo era un revolucionari i la meva
oració consistia
en demanar a Déu: Senyor, dona’m forces per
canviar el món.
A mesura que em vaig anar fent adult, vaig adonar-me
que m’havia passat mitja vida sense haver
arribat a canviar
una sola ànima... i vaig transformar la meva
oració començant a dir:
Senyor, dona’m la gràcia de transformar tots
aquells que entrin en contacte amb mi.
Encara que siguin tan sols la meva família o
els meus amics.
Amb això em donaré per satisfet.
Ara que ja soc vell i tinc els dies comptats,
he començat a comprendre que gran que havia
estat la meva estupidesa.
La meva única pregària és la següent: Senyor, dona’m
la gràcia de canviar-me a mi mateix.
Si jo hagués pregat així des del principi, no
hauria malgastat la meva vida.
A.de Mello
(El canto del Pájaro)
