Cada dia la Senyora Mandra m'acompanya a tots els llocs on vaig.
A l'hora de llevar-me, em fa
romandre en el llit;
comença la feina de tot el dia i no
em mouria d'una cadira.
La mare em diu: para la taula! Però
jo agafo un conte i em poso a llegir.
A la Senyora Mandra li agrada la
comoditat.
Quants cops no faig les coses que
hauria de fer?
Quants cops dono excuses per no fer
les coses?
Avui, al despertar-me de nou, he
notat que tot era monotonia.
Per què fer el que em doni la gana?
Per què fer la mandra?
No trobava el sentit a les coses.
Perquè, sense adonar-me'n, la
Senyora Mandra,
m'havia fet tancar les portes a la
meva amiga ALEGRIA.