Si trobéssim el temps per escoltar la música
de les coses
i la respiració dels éssers...
Si trobéssim el temps per aprendre de nou els
gestos senzills
i espolsar la rutina de tots els replecs de l’ànima...
Si trobéssim el temps per encisar-nos i
sorprendre’ns,
i admirar tot allò de bonic, veritable, i bo
que hi ha al nostre entorn...
Llavors, i només llavors, coneixeríem, potser,
què significa VIURE!