DIA ESCOLAR DE LA NO VIOLÈNCIA I DE LA PAU

Quan vegi a algú que pateix,

Jesús, ensenya'ma estimar.

Quan tingui oportunitat de compartir el que tinc,

Jesús, ensenya'ma estimar.

Quan trobi a algú descoratjat o trist,

Jesús, ensenya'ma estimar.

Quan em necessitin en la meva família,

Jesús, ensenya'ma estimar.

Quan comparteixi el meu temps

amb els meus amics,

Jesús, ensenya'ma estimar.

Quan vegi situacions que no siguin justes,

Jesús, ensenya'ma estimar.

Ensenyeu-me, Jesús amic,

a donar la vida pels altres.

A practicar el bé, i la justícia,

a viure en pau i construint la pau.

Ensenyeu-me a viure 

per donar fruits d'esperança.

VOLS SABER PER QUÈ AQUESTA SETMANA CELEBRAREM EL DIA DE LA PAU ?

Ensenya'm a estimar de veritat

Jesús,

vull demanar-te avui per tots els nens

que viuen al carrer, que estan sols,

abandonats, desprotegits,

sense una família que els cuidi i els vulgui.

Ajudeu-me a descobrir el teu rostre

en cada nen que pateix, i ensenya'm a ser solidari.

Puc i vull ajudar.

Que no visqui indiferent.

Dóna'm forces per viure un amor gran com el teu.

Que no em quedi en paraules, com li passa a tants adults.

Ensenya'm a estimar de veritat.

Perdonar

M'he assabentat que no sempre és suficient ser perdonats per altres; 

a vegades m’he de perdonar a mi mateix.

M'he assabentat que aprendre a perdonar requereix molta pràctica.

He après...

He après que es pot arribar molt més lluny del que creia possible.

He après que és important practicar per convertir-me en la persona que jo vull ser.

25 de gener: la conversió de Sant Pau

El qui estima és pacient, és bondadós; 

el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós,

no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja;

no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat;

tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta. 

                                                  

                                                                      (1 Co 13, 4-7)

"Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Com jo us he estimat que així també vosaltres us estimeu mútuament. En això reconeixeran tots que sou els meus deixebles, si us tindreu entre vosaltres. "

                                                                                                     (Jn 13, 34-35)

SANTS FRUCTUÓS, EULOGI I AGURI

De la seva vida no ens n'ha arribat més que les actes del seu martiri. Segons aquest document, en el context de les persecucions anticristianes de l'emperador Valerià I. Emilià, governador de la província Tarraconense, ordenà l'arrest del bisbe Fructuós el 16 de gener del 259. Juntament amb ell, també foren fets presos els seus diaques, Eulogi i Auguri. 

El dia 21 foren jutjats i condemnats a cremar a l'estaca, pena que s'executà al mateix dia a l'amfiteatre. 

Sempre d'acord amb les actes del procés, els tres màrtirs, coronats i revestits, s'aparegueren després de morts tant a la comunitat cristiana com als seus botxins, per donar instruccions respecte el seu enterrament. La comunitat cristiana donà sepultura als cossos en l'espai on s'hi bastiria la necròpolis cristiana del Francolí.

De forma contemporània als fets, una figura anònima, possiblement un soldat, redactà unes actes del martiri de Fructuós i dels seus companys. Aquest document, conegut com la Passio Fructuosi, és considerat el primer document cristià històric a la península ibèrica, i tingué prou difusió com per a ser llegit de forma pública a les esglésies africanes: Sant Agustí en fa un panegíric en el sermó 273.

ESPERANÇA

L'esperança és com una llavor

a les teves mans.

De tu depèn que doni fruits algun dia.

Les teves mans són capaces

d'obrir solcs entre roques, 

d'adobar terres,

de sembrar amb suor, 

de regar amb afany,

de treure herbes amb cura 

i d'esperar amb afecte.

Mira les teves mans i posa-les a treballar,

les teves llavors esperen

i el Regne es sembra avui, 

en la teva entrega.

Et dono gràcies, Senyor!

"Et dono gràcies, Senyor,

perquè puc treballar.

Beneeix les meves tasques i les dels meus companys.

Dóna'ns la gràcia de conèixer-te a través

del treball de cada dia.

Ajuda'ns a ser servidors

incansables dels altres.

Ajuda'ns a fer del nostre

treball una oració.

Ajuda'ns a descobrir en el treball

una possibilitat de construir

un món millor.

Et dono gràcies, Senyor,

perquè puc treballar. Amén. "

Mira, reflexiona i actua !!

Petits gestos de solidaritat

“Si us plau, quan vingui aquella senyora gran, que gairebé no hi veu, no li cobri les receptes, després m’ho diu i les hi pagaré jo. Ja és molt gran i no pot menjar els darrers dies de mes” (en una farmàcia d’un barri).

“Hem anat al tros i hem collit les patates i  uns tomàquets, ja veurà que són bons, tingui” (veïns d’escala).

“Senyora Paca, demà ens trobarem a les 9 al carrer davant la casa del Fermin que els venen a desnonar. Som més de 40. Porti la cassola de sempre” ( en una botiga d’un barri).

Són aquestes amagades i quotidianes accions socials les que més esperança donen de cara al futur. Mentre els “importants” discuteixen, molta gent anònima palpen que el sentit de misericòrdia i solidaritat és una petita solució pel ara i aquí. S’ajuden sense cap consciència de fer res extraordinari, els hi surt de dins perquè són capaços de posar-se al lloc de l’altre. Veuen patir als del seu costat i ajuden en la mesura que poden.

(Fragment extret de pregaria.cat)

Estiguem atents al nostre entorn, potser podem afegir més petits gestos de solidaritat!!

Els tres filtres

S'explica que el deixeble d'un savi filòsof va arribar a casa i va dir:
- Mestre, es veu que un amic teu ha estat parlant malament de tu.
- Espera!- va dir el filòsof - Has fet passar pels tres filtres això que em vols dir?
- Els tres filtres?
- Sí. El primer filtres és la veritat. Estàs segur que el que em diràs és absolutament cert?
- Bé, no ho sé directament. M'ho han dit uns veïns.
- Almenys ho hauràs passat pel segon filtre que és la bondat?
A veure, això que em diràs és bo per a algú?
- No, realment no. Més aviat el contrari.
- Ah... llavors mirem l'últim filtre. L'últim filtre és la necessitat. Creus que és realment necessari fer-me saber això que tant t'inquieta?
- De fet no.
- Llavors - va dir el savi somrient - si no és ni veritat, ni bo, ni necessari millor que ho enterrem en l'oblit.
                                                   

Evitar rumors, judicis, mitges veritats... és responsabilitat nostra. Filtrar des de la veritat, la bondat i la necessitat és qüestió d'actitud. Ho intentem?

PATATES A LA MOTXILLA I EL PERDÓ

Un dia, el mestre ens va demanar de tasca que portéssim patates crues i una bossa de plàstic. 

Ens va dir que poséssim dins la bossa de plàstic una patata per a cada persona a la qual guardàvem ressentiment i escrivíssim el seu nom en ella.

Ens va demanar que durant una setmana portéssim amb nosaltres a tots costats aquesta bossa de patates. Algunes bosses eren realment pesades!

Naturalment la condició de les patates anava deteriorant-se amb el temps.

La molèstia de portar aquesta bossa en tot moment em va demostrar clarament el pes que carregava diàriament en el meu cor i en la meva vida degut al ressentiment.

També vaig aprendre com, mentre posava tota la meva atenció en la bossa per no oblidar-la, desatenia coses que eren més importants per a la meva vida.

Aquest exercici em va fer pensar sobre el preu que pagava per no perdonar alguna cosa que havia passat i que no podia canviar-se.

Moltes vegades pensem que el perdó és un regal per a l’altre, sense adonar-nos que els primers beneficiats som nosaltres mateixos.

El perdó ens allibera de lligams que ens amarguen l’ànima i emmalalteixen el cos.

No significa que estiguis d’acord amb el que va passar, ni que ho aprovis.

No significa donar-li la raó a algú que et va fer mal.

Perdonar significa deixar de costat aquells pensaments negatius que ens van causar dolor o enuig. El perdó es basa en l’acceptació del que va passar. Decideix-te avui mateix a perdonar!

“Perdonar és el valor dels valents. Només aquell que és suficientment fort per perdonar una ofensa, sap estimar”.   M.Gandhi

Ho intentem?

Començant l'any...

... Aquest any 2015 

ens fa falta molta gent com tu!!

Hem de ser el canvi que volem veure en el món. (M.Gandhi)