NOBEL DE LA PAU

(Extret de preagria.cat)

En un món marcat cada vegada més per la política del poder és una bona notícia recordar que segueix havent-hi premis com el Nobel de la Pau i que aquest any ha estat concedit a Navanethem Pillay. 

"Navi" Pillay té 85 anys, és una jurista sud-africana que va començar la seva carrera com a advocada durant l'apartheid, i va estar compromesa amb la lluita contra la discriminació racial. Va ser també comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans i va presidir la Comissió Independent d’Investigació de l’ONU sobre els Territoris Palestins Ocupats. Com a presidenta d’aquesta comissió va presentar les conclusions d’un informe segons el qual les autoritats israelianes havien comès actes de genocidi contra la població palestina a Gaza.

És bona cosa que es premiï algú que des de jove s’ha esforçat per promoure la pau i el dret internacional. El president del Comitè del Nobel va descriure el compromís de Pillay amb la justícia i la dignitat humana com una font d’esperança i inspiració per aquells que cerquen construir un món més pacífic.

Tant de bo la justícia s’obri pas amb força per dur-nos un món on es respectin els drets de tots!

L'AMISTAT ÉS ESTIMAR

 

De nosaltres cap als altres,
cadascú té una llum,
i una història a la motxilla,
amb virtuts i defectes que ens fan ser com som.
Si obrim bé la porta
i deixem que se’ns vegi,
descobrim que en el fons
tots busquem el mateix món.

Perquè un amic no es troba fent màgia,
un lligam d’amistat es va teixint a poc a poc.

I és que un amic és qui estima de debò,
té paciència, escolta i mai no guarda rancor.
No busca tenir raó, sap perdonar de cor,
cuida del qui està sol i li regala calor.
Jesús ens ho va dir, amb la mà sempre estesa:
l’amistat és estimar sense esperar res a canvi.

No busquem amics perfectes
que no tinguin cap falla,
sinó algú que estigui a prop
quan caiguem i ens calgui una mà.
Si tu em cuides a mi
i jo et cuido a tu,
la nostra amistat serà
un refugi per viure feliç...

(Text extret de la pàgina: preguem.blogspot.com)

Per a pensar...

"La teva veritat creixerà a mesura que sàpigues escoltar la veritat dels altres". (Anònim)

"El qui no sap allò que busca no entén allò que troba” (Claude Bernard)

"No jutgis el dia per la collita que has recollit, sinó per les llavors que has plantat" (R Louis Stevenson)

Setmana del DOMUND

Pare sant, concediu-nos ser un en Crist,

arrelats en l’Amor que uneix i renova.

Feu que tots els membres de l'Església

estiguin units en la missió,

anunciant i encarnant cada dia el vostre amor fidel per cada criatura.

Beneïu als missioners i missioneres,

recolzeu el seu esforç,

preserveu-los en l'esperança.

Feu-nos instruments de pau

i que el món sencer reconegui en Crist la llum que salva.

Amén.

Papa Lleó XIV

Setmana del DOMUND

Hi havia una vegada un poble petit que es deia Grisgrís. Allí tot era de color gris: les cases, les flors, la roba i, fins i tot, els somriures de la gent. Per què? Perquè feia molts anys que havien oblidat que existia el sol. Vivien a l'ombra i pensaven que el món sencer era fosc i avorrit.

En un altre poble molt llunyà, anomenat Llumverda, la gent vivia envoltada de colors, música i un sol brillant que els escalfava el cor.

Un dia, un nen de Llumverda que es deia Leo va mirar cap a l'horitzó i va veure el núvol gris sobre el poble de Grisgrís. Va sentir compassió per ells i es va dir:
—Ells no saben com n'és, de bonic, el sol. Algú ha d'anar a explicar-los-ho i a portar-los un trosset de la nostra llum.

Va preparar la motxilla. No hi portava joguines, ni roba elegant; hi portava llantions, llavors de flors de colors, històries alegres i molta paciència.

Quan en Leo va arribar a Grisgrís, la gent el va mirar amb sospita. Però ell no es va espantar i va començar a ajudar. Va arreglar la teulada d'una dona gran, va regalar una flor groga a un nen trist i va encendre un petit llantió quan es va fer de nit perquè la plaça no fes tanta por.

Un dia li van preguntar:
—Per què fas tot això per nosaltres si ni tan sols ens coneixes?

En Leo els va explicar d'on venia, com era el sol del seu poble i els va dir:
—Jo només he vingut a compartir amb vosaltres la llum i l'escalfor que a mi m'han regalat, perquè vosaltres també pugueu encendre la vostra pròpia llum.

A poc a poc, les cases del poble es van omplir de colors, van aprendre a cuidar les flors i, tot i que el gran sol va trigar a treure el cap del tot, ells mateixos es van convertir en petits fars de llum per als altres.

Des d'aleshores, als nens com en Leo se'ls anomena missioners: persones que viatgen arreu per compartir l'esperança i l'amor, ajudant que els altres també descobreixin l'alegria.

 

Setmana del DOMUND

 

SETMANA DEL DOMUND

L'any 1926, el papa Pius XI, va instaurar el "diumenge mundial de les missions".

Fa, doncs, 100 anys que el Domund és el dia en què, d'una manera especial, 

l'església universal prega pels missioners i les missions d'arreu del món.

Coincideix sempre amb el penúltim diumenge del mes d'octubre.

Enguany, la jornada del DOMUND serà el proper diumenge 18 d'octubre.

L'actual Papa, Lleó XIV, que també va ser missioner, per aquesta jornada

"exhorta tota l'Església a continuar amb joia i guiats per Esperit Sant 

el camí missioner, que requereix cors unificats en Crist, 

comunitats reconciliades i, en tots, 

disponibilitat per col·laborar amb generositat i confiança."