Sant Jordi duu
una rosa mig desclosa
pintada de vermell i de neguit.
Catalunya és el nom d'aquesta rosa
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha donat gaudis i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on;
i amb ella té més sang a dins les venes
per poder vèncer tots els dracs del món.
(Poema a Sant
Jordi, de Josep M. de Segarra)
Bon dia a la vida, a la llum i el vent.
Bon dia a tota la creació,
bon dia a tot el que viu,
Bon dia a tot ésser humà,
homes i dones en camí,
amb la llibertat com a destinació
Bon dia, humanitat!
Bon dia, Maria; la dona de Nazaret,
paraula densa i silenci eloqüent.
Dona de Déu, dona del poble,
del dolor, de la joia, de l'amor ...
acompanya’ns Maria, mare, en el dia d’avui.
Senyor,
ensenya'ns a valorar
cada dia que se'ns presenta com una nova oportunitat.
Ajuda'ns a valorar la família i els amics,
l'educació i la salut,
els aliments que mengem,
la natura que esclata aquesta
primavera,
l'escalfor del sol a la cara o la
pluja que assaona la terra,
les converses amb els altres...
En Tomàs, de vuitanta anys, estava cavant al jardí posterior de casa seva.
Un veí que el va veure cavar, ple de curiositat, li va preguntar:
-Què estàs fent, Tomàs?
-Plantaré cocoters -va contestar l’octogenari.
-Esperes arribar a menjar els cocos que donin aquests arbres? -va dir amb sorna el seu veí.
-Probablement no -va ser la seva resposta-, però durant tota la meva vida
he menjat cocos d’arbres que no havia plantat.
I això hauria estat impossible si altres persones no haguessin fet abans
el que estic fent ara. Només estic
pagant el deute que tinc contret amb ells.
A vegades sembla que hem de ser perfectes: treure bones notes, agradar a tothom, no equivocar-nos mai… Però la realitat és diferent. Tots som únics, amb les nostres qualitats i també amb les nostres limitacions. Les imperfeccions formen part de qui som, i precisament elles ens fan especials.
Acceptar-nos tal com som, amb les nostres fortaleses i les nostres debilitats, és el gran repte que tenim i ens ajudarà a comprendre millor els altres.
Deixem de buscar la perfecció constant i adonem-nos que les petites coses, els gestos senzills i els moments quotidians
són els que donen sentit al nostre dia a dia!
(Reflexions d'un alumne de 2n d'ESO A. Curs 2025-26)
