DIJOUS GRAS

El Dijous Gras dona l’inici al Carnaval.

Originàriament, en previsió de les restriccions en el temps de Quaresma, 

els dies anteriors al Dimecres de Cendra es feia un consum exagerat de carn 

i es vivien uns dies de disbauxa en què moltes coses funcionaven a l’inrevés: 

la gent amagava qui era, es feia burla de l’autoritat, etc.

Aquest és també l’esperit que inspira el Carnaval actual, 

encara que amb un caire més relaxat que antigament!

A Catalunya, al Dijous Gras, es típic menjar botifarra d’ou i coca de llardons. 

Mmm!

SAL de la terra i LLUM del món

 Vosaltres sou la sal de la terra... Vosaltres sou la llum del món.  (Mt 5, 13-16)

Jesús ens diu que no hem de viure pensant només en els nostres propis interessos, el nostre prestigi o el nostre poder, sinó que hem de ser la “sal” que necessita la terra i la “llum” que li cal al món.¨

Gràcies, Senyor, per les persones que, com la sal, donen gust d’amor en tot allò que fan... sense que ningú les vegi, dissoltes com la sal enmig del món.

Gràcies també per les persones que són llum, punts de referència amb les seves paraules penetrants i amb els seus gestos significatius.

EL CARNAVAL A TARRAGONA

Cada poble o ciutat celebra el Carnaval amb particularitats que els fan diferents. 

El de Tarragona destaca per l'espectacularitat de les seves rues.

La rua de l'Artesania, el dissabte, i la de Lluïment, el diumenge, en són dos exemples.

També destacable és la Gala de la Disfresa d'Or:

una exhibició de creacions màgiques i fascinants.

Però els actes de Carnaval més autòctons són:

la Baixada del Pajaritu, la cursa d'andròmines que es fa dissabte al matí

i la divertida Vetlla del Rei Carnestoltes, amb totes les ploraneres,

i la posterior crema del Ninot per finalitzar amb aquest dies de disbauxa! 

Què en sabem del Carnaval?

Les dates del Carnaval varien cada any, 

ja que aquesta festa es regeix pel calendari lunar. 

Per saber quan és, només cal retrocedir 40 dies des de Setmana Santa,

que són els dies de Quaresma, i 7 més per saber exactament quan comença el Carnaval!

Des de Dijous Gras fins al Dimecres de Cendra estem de ple dins les festes de Carnaval.

Arreu de Catalunya se celebra, tot i que cada poble i ciutat 

té les seves particularitats de la festa. 

En general són dies de disbauxa i xerinola!

El personatge central n’és el Rei Carnestoltes que, 

junt amb el seu seguici, vol contagiar 

l’esperit carnavalesc a tota la població. 

En moltes poblacions el Carnaval comença amb la lectura 

del pregó del Rei Carnestoltes, 

que, amb humor i molta sàtira,

va comentant els esdeveniments de tot l’any i proclama per uns dies la diversió constant.

PARE NOSTRE

 Pare Nostre!

Jo sóc fill teu i germà de tothom.
Tu estàs amb tots nosaltres.
Sigui lloat, adorat i respectat el teu Nom.
Sigui sempre amb nosaltres el teu Esperit d’amor, de bondat i de pau.
Ajuda’ns a fer el que tu vols, sempre i en tot lloc.
Perdona’ns el mal que fem als nostres germans.
Ensenya’ns a perdonar els altres com ho fas tu.
Ajuda’ns a esforçar-nos a ser bons
i allunya’ns del mal,
de l’odi i de l’enveja.

Amén.

Sé que no estic sol

 

ELs viatgers i l'os

 Dos amics anaven junts per un camí quan veieren sortir un ós enorme que llançava terribles rugits

– Socors! Auxili! – van cridar.
El més prim de seguida es va enfilar a les branques d’un arbre buscant refugi. Però el seu amic, massa gras, no va poder fer el mateix.
– Dona’m la mà i puja’m! – va suplicar – Afanya’t!
– No puc! – va replicar el més prim mentre pujava cada cop més amunt – Si ajudo a algú tan gras com tu, corro el risc de caure … i no vull que l’ós em devori!
La temible fera guanyava terreny poc a poc. De la seva boca en sortien rugits temibles, i cada vegada s’anaven apropant més a l’homenet gras. Però de sobte, es va deixar caure a terra. “He sentit a dir que un ós mai ataca a un cadàver” – es va dir per a ell el viatger – “Em faré el mort”.
I es va fer el mort mentre l’ós l’anava ensumant. Després l’animal se’n va anar, realment convençut que l’home estava mort.
Quan l’ós se n’havia anat, l’altre viatger va baixar de l’arbre i li va dir al seu amic:
– Has tingut molta sort! Te n’has escapat pels pèls! Em pregunto per què se n’haurà anat l’ós. Fins i tot m’ha semblat que et xiuxiuejava alguna cosa a l’orella! – va dir – Que t’ha dit?
– L’ós m’ha recomanat que no torni a viatjar, d’ara endavant, amb algú que només pensa en sí mateix i que no ofereix ajuda quan la teva vida està en perill. És en els moments difícils quan es reconeix als veritables amics – Amb aquestes paraules l’home va seguir el seu camí sol.