L'home arriba a una ciutat desconeguda després d'un llarg viatge.
Shaun Tan // Proposta pel "Bon dia" feta per Aina i Jana, 2n ESO A, curs 2025-26)
L'home arriba a una ciutat desconeguda després d'un llarg viatge.
Porta una maleta i moltes incerteses.
Tot al seu voltant és estrany: els edificis, les criatures, els objectes...
i sobretot, el llenguatge, que no entén.
Intenta llegir els cartells, però només veu símbols incomprensibles.
Observa la gent per aprendre com funcionen les coses,
però se sent perdut, com si estigués en un altre món.
Els primers dies són difícils.
No té feina,
no coneix ningú
i enyora profundament la seva família.
Un dia, però, algú s'atura i l'ajuda.
Sense necessitat de paraules, li ensenya el camí, li explica amb gestos com fer les coses.
A poc a poc, l'home comença a entendre, a adaptar-se i a sentir-se menys sol.
Amb el temps, troba feina, fa amistats i construeix una nova vida.
Finalment, pot fer venir la seva família i començar de nou
junts...
T'has plantejat mai com se senten les persones que han d'emigrar de la seva terra?
(Autor del text: Shaun Tan // Proposta pel "Bon dia" feta per Aina i Jana, 2n ESO A, curs 2025-26)
Senyor, et demanem que ens ajudis
a ser amables amb els altres encara que sigui amb gestos petits i senzills.
A respectar, escoltar i ajudar, sense jutjar.
Que siguem persones que fan sentir bé els altres, a classe i fora de classe.
I que al final del dia puguem dir que hem fet alguna cosa bona.
Pregària feta per Èric i Edgar, 2n ESO A, curs 2025-26
Hi ha una cosa que a la majoria de persones no ens agrada: equivocar-nos. Quantes vegades hem deixat de dir o de fer alguna cosa per por a equivocar-nos?
Quan cometem un error, ens sentim
malament o pensem que no som prou bons, ens comparem amb els altres, ens
frustrem o, fins i tot, ens rendim i deixem d’intentar-ho.
Cada vegada que ens equivoquem podem
aprendre’n alguna cosa nova. Encara que no ho vegem al moment. Ningú neix
sabent-ho tot. De fet, les persones que arriben més lluny són aquelles que no
tenen por de fallar, perquè entenen que darrere de cada error hi ha una oportunitat.
Quan un nadó aprèn a caminar, quantes vegades cau abans d’aconseguir-ho? Moltes. I, tot i així, no deixa d’intentar-ho...
Tirem endavant i aprenem dels errors.
(Santiago A., 2n ESO B, curs 2025-26)
Quantes vegades revisem el mòbil per veure si algú ha reaccionat a la nostra foto?
Sovint pensem que el nostre valor depèn de la quantitat de 'likes'
o de visualitzacions que tenim. Però, som realment el que mostrem a Instagram o TikTok?
Tanca els ulls un moment i pensa en una qualitat teva que no es pugui fotografiar....
Potser és la teva manera de fer riure,
de com escoltes els amics,
la teva curiositat i empenta...
Doncs això és el que realment et fa especial i no un algorisme!
(Biel i Rodrigo, 2n ESO A, curs 2025-26)
Dos minuts de respiració conscient poden ajudar-nos a calmar la ment.
Respirar a ritme és una forma d'ordenar els nostres pensaments,
de centrar-nos i de cuidar el nostre benestar emocional.
(Natzareth Castellanos)