Pare sant, concediu-nos ser un en Crist,
arrelats en l’Amor que uneix i renova.
Feu que tots els membres de l'Església
estiguin units en la missió,
anunciant i encarnant cada dia el vostre amor fidel per cada
criatura.
Beneïu als missioners i missioneres,
recolzeu el seu esforç,
preserveu-los en l'esperança.
Feu-nos instruments de pau
i que el món sencer reconegui en Crist la llum que
salva.
Amén.
Papa Lleó XIV
Hi havia una vegada un poble petit que es deia Grisgrís. Allí tot era de color gris: les cases, les flors, la roba i, fins i tot, els somriures de la gent. Per què? Perquè feia molts anys que havien oblidat que existia el sol. Vivien a l'ombra i pensaven que el món sencer era fosc i avorrit.
En un
altre poble molt llunyà, anomenat Llumverda, la gent vivia envoltada de
colors, música i un sol brillant que els escalfava el cor.
Un
dia, un nen de Llumverda que es deia Leo va mirar cap a l'horitzó i va
veure el núvol gris sobre el poble de Grisgrís. Va sentir compassió per ells i es va dir:
—Ells no saben com n'és, de bonic, el sol. Algú ha d'anar a explicar-los-ho
i a portar-los un trosset de la nostra llum.
Va preparar la motxilla. No hi portava joguines, ni roba elegant; hi portava llantions,
llavors de flors de colors, històries alegres i molta paciència.
Quan
en Leo va arribar a Grisgrís, la gent el va mirar amb sospita. Però ell no
es va espantar i va començar a ajudar. Va arreglar la teulada d'una dona gran,
va regalar una flor groga a un nen trist i va encendre un petit llantió quan es va
fer de nit perquè la plaça no fes tanta por.
Un dia
li van preguntar:
—Per què fas tot això per nosaltres si ni tan sols ens coneixes?
En Leo
els va explicar d'on venia, com era el sol del seu poble i els va dir:
—Jo només he vingut a compartir amb vosaltres la llum i l'escalfor que a mi
m'han regalat, perquè vosaltres també pugueu encendre la vostra pròpia llum.
A poc
a poc, les cases del poble es van omplir de colors, van aprendre a cuidar les
flors i, tot i que el gran sol va trigar a treure el cap del tot, ells mateixos
es van convertir en petits fars de llum per als altres.
Des
d'aleshores, als nens com en Leo se'ls anomena missioners: persones que
viatgen arreu per compartir l'esperança i l'amor, ajudant que els altres també
descobreixin l'alegria.
L'any 1926, el papa Pius XI, va instaurar el "diumenge mundial de les missions".
Fa, doncs, 100 anys que el Domund és el dia en què, d'una manera especial,
l'església universal prega pels missioners i les missions d'arreu del món.
Coincideix sempre amb el penúltim diumenge del mes d'octubre.
Enguany, la jornada del DOMUND serà el proper diumenge 18 d'octubre.
L'actual Papa, Lleó XIV, que també va ser missioner, per aquesta jornada
"exhorta tota l'Església a continuar amb joia i guiats per Esperit Sant
el camí missioner, que requereix cors unificats en Crist,
comunitats reconciliades i, en tots,
disponibilitat per col·laborar amb generositat i confiança."
En un món ple de superficialitat,
on és allò realment autèntic
que et dona pau i certesa...?
Escolta aquesta cançó que un pare dedica al seu fill...
Cada pàgina
llegida és un pas ferm cap al futur que desitges.
No permetis que
la por freni el teu desig constant d'aprendre.
Aprendre dia a
dia vol dir sembrar el futur amb esforç i esperança.
Creu en tu
perquè sempre pots millorar si t'ho proposes.
Saludar, desitjar un bon dia... té una connotació de cordialitat;
si es sincer, predisposa per a una millor relació amb l’altre,
és una forma de cortesia i demostra amabilitat.
És igual si és un familiar, un amic, un conegut o un veí,
per a qui rep la salutació té un gran valor.
I si, a
més a més, saludes mirant als ulls i afegint un somriure, el valor és
multiplica!
Així, doncs, no et descuidis de saludar cada matí
a la teva família, al veí que et creues per l’escala, als companys de l’escola, als professors...
estaràs contribuint a crear un clima més
fratern!
