Tinguem present avui les dones de tot el món,
preguem perquè en tot lloc rebin un tracte d’igualtat i de respecte.
Donem gràcies a Déu per les dones que coneixem,
les de la família, les amigues, les veïnes...
les
seves històries, els seus anhels i preocupacions, la seva estima.
Mare-Pare beneeix les dones arreu del món
perquè amb elles el teu somni per la humanitat
aconsegueixi tota la seva plenitud.
.jpg)
El diumenge 8 de març és el Dia Internacional de la Dona.
"No existeix una cultura i una història sense les dones, per tant, coneguem-les! Fem-les visibles!"
Què hi dius?
Aquesta oració és de Gabriela Mistral, una escriptora xilena
que va guanyar el premi Nobel de Literatura l'any 1945:
"Que si nació hoy, que si nació ayer, que si nació aquí, que
si nació allá.
Que si murió a los 33, que si murió a los 36, que cuántos clavos, que cuántos
panes y pescados.
Que si eran reyes, que si eran magos.
Que dónde está, que cuándo vuelve.
Yo lo único que sé es que...
A mí me tomó de la mano cuando más lo necesitaba.
Me enseñó a sonreír y agradecer por las pequeñas cosas.
Me enseñó a llorar con fuerzas y dejar ir.
Me enseñó a despertarme saludando al sol y a acostarme con la cabeza tranquila.
A caminar muy lento y muy descalza.
Me enseñó a abrazar a todos y a abrazarme a mí.
Me enseñó a quererme con ganas. A querer a quien tengo al lado y a darle la
mano.
Me enseñó que siempre me está hablando en lo cotidiano, en lo sencillo, a
manera de mensajes y que para escucharlo, tengo que tener abierto el corazón.
Me enseñó que un gracias o un perdón lo pueden cambiar todo.
Me enseñó que la fuerza más grande es el amor y que lo contrario al amor es el
miedo.
Me enseñó que los milagros sí existen.
Me enseñó que si yo no perdono, soy yo quien se queda prisionera; y que para
perdonar, primero tengo que perdonarme.
Me enseñó que no siempre se recibe bien por bien pero que actúe bien a pesar de
todo. Me enseñó a confiar en mí y a levantar la voz frente a la injusticia.
Me enseñó a buscarlo dentro y no afuera.
Me deja que me aleje, sin enojarse. Que salga a conocer la vida. A equivocarme
y aprender. Y me sigue cuidando y esperando.
Y me pidió que sea feliz y viva en paz, que me esfuerce cada día en ser mejor y
en compartir su luz conociendo mi sombra.
Que disfrute, que ría, que valore, y que Él siempre va a estar en mí...
Que, aunque dude y tenga miedo, confíe, ya que esa es la fe, confiar en Él a
pesar de mí...
Se llama Jesús..."
Un dia vaig veure un llop vell i ferit a l’entrada d’una cova.
Em vaig preguntar com sobreviuria i si podria trobar
menjar.
Però de sobte va aparèixer un lleó que portava un
cabrit,
el va dipositar al costat del llop i va marxar
tal i com havia arribat.
Em vaig admirar de la saviesa de Déu que havia
posat
aquell lleó al camí del llop ferit.
Jo també vaig decidir abandonar-me a la
misericòrdia de Déu.
Em vaig agenollar a l'entrada d'una cova i vaig esperar.
Segur que la providència divina no trigaria en
apropar-me aliment.
Van passar els dies i res, però jo esperava amb
paciència,
alabant la voluntat del Senyor.
Quan quasi bé ja defallia, vaig escoltar la veu
de Déu dient-me:
“Insensat! Què hi fas així esperant que algú
vingui a alimentar-te?
Tu ets un lleó, no un llop vell i ferit!”
Déu et demana que posis els teus dons al servei
dels altres,
que no siguis passiu si tens la capacitat d’actuar
i ajudar els altres.
Diguem sí a la sinceritat,
perquè amb ella fem possible i fàcil la convivència.
Diguem sí a la convivència;
així practicarem la germanor i ens estimarem més.
Diguem sí a l'esperança;
és la claror de l'alba que il·lumina camins cap a la
plenitud.
Diguem sí a la vida,
és el valor que sosté tots els altres.
Diguem sí a tot el que sigui el bé!
Una persona, d’aquelles a qui agrada fer safareig, s’acosta a un company per explicar-li una xafarderia sobre una tercera persona. El conegut li para els peus:
-Abans de dir-me res, pensa si passa els tres filtres... Si no és així, no cal que m’expliquis res.
L’altre li contesta:
-¿Què vols dir amb això dels tres filtres?
-Doncs molt senzill. El primer és la veritat. El que
em vols dir, estàs segur que és veritat, n’estàs ben informat?
-Home, a mi m’ho ha dit un conegut, que ho ha sentit dir a
l’amic d’un amic seu...
-Doncs, si no saps si és veritat, no cal que m’expliquis res. Però continuem repassant els altres filtres. El segon és el de la bondat. El que em volies dir era amb la intenció d’ajudar a algú, o podria fer mal a alguna persona?
-Més aviat faria mal a algú, i no ajudaria a ningú.
-Aleshores, tampoc no vull que em diguis res. I el tercer
filtre és el de la necessitat. És necessari que em diguis això que em volies
explicar?
-Doncs, realment no. T’he vist i se m’ha acudit
explicar-t’ho, però necessari no ho és.
-¿Veus? El que em venies a explicar no passa pels tres
filtres; per tant, és millor que te n’oblidis i que ho deixis córrer; i a mi,
sense aquestes condicions, no cal que m’expliquis res sobre aquesta persona ni
sobre ningú.