EL CARNAVAL A TARRAGONA

Cada poble o ciutat celebra el Carnaval amb particularitats que els fan diferents. 

El de Tarragona destaca per l'espectacularitat de les seves rues.

La rua de l'Artesania, el dissabte, i la de Lluïment, el diumenge, en són dos exemples.

També destacable és la Gala de la Disfresa d'Or:

una exhibició de creacions màgiques i fascinants.

Però els actes de Carnaval més autòctons són:

la Baixada del Pajaritu, la cursa d'andròmines que es fa dissabte al matí

i la divertida Vetlla del Rei Carnestoltes, amb totes les ploraneres,

i la posterior crema del Ninot per finalitzar amb aquest dies de disbauxa! 

Què en sabem del Carnaval?

Les dates del Carnaval varien cada any, 

ja que aquesta festa es regeix pel calendari lunar. 

Per saber quan és, només cal retrocedir 40 dies des de Setmana Santa,

que són els dies de Quaresma, i 7 més per saber exactament quan comença el Carnaval!

Des de Dijous Gras fins al Dimecres de Cendra estem de ple dins les festes de Carnaval.

Arreu de Catalunya se celebra, tot i que cada poble i ciutat 

té les seves particularitats de la festa. 

En general són dies de disbauxa i xerinola!

El personatge central n’és el Rei Carnestoltes que, 

junt amb el seu seguici, vol contagiar 

l’esperit carnavalesc a tota la població. 

En moltes poblacions el Carnaval comença amb la lectura 

del pregó del Rei Carnestoltes, 

que, amb humor i molta sàtira,

va comentant els esdeveniments de tot l’any i proclama per uns dies la diversió constant.

PARE NOSTRE

 Pare Nostre!

Jo sóc fill teu i germà de tothom.
Tu estàs amb tots nosaltres.
Sigui lloat, adorat i respectat el teu Nom.
Sigui sempre amb nosaltres el teu Esperit d’amor, de bondat i de pau.
Ajuda’ns a fer el que tu vols, sempre i en tot lloc.
Perdona’ns el mal que fem als nostres germans.
Ensenya’ns a perdonar els altres com ho fas tu.
Ajuda’ns a esforçar-nos a ser bons
i allunya’ns del mal,
de l’odi i de l’enveja.

Amén.

Sé que no estic sol

 

ELs viatgers i l'os

 Dos amics anaven junts per un camí quan veieren sortir un ós enorme que llançava terribles rugits

– Socors! Auxili! – van cridar.
El més prim de seguida es va enfilar a les branques d’un arbre buscant refugi. Però el seu amic, massa gras, no va poder fer el mateix.
– Dona’m la mà i puja’m! – va suplicar – Afanya’t!
– No puc! – va replicar el més prim mentre pujava cada cop més amunt – Si ajudo a algú tan gras com tu, corro el risc de caure … i no vull que l’ós em devori!
La temible fera guanyava terreny poc a poc. De la seva boca en sortien rugits temibles, i cada vegada s’anaven apropant més a l’homenet gras. Però de sobte, es va deixar caure a terra. “He sentit a dir que un ós mai ataca a un cadàver” – es va dir per a ell el viatger – “Em faré el mort”.
I es va fer el mort mentre l’ós l’anava ensumant. Després l’animal se’n va anar, realment convençut que l’home estava mort.
Quan l’ós se n’havia anat, l’altre viatger va baixar de l’arbre i li va dir al seu amic:
– Has tingut molta sort! Te n’has escapat pels pèls! Em pregunto per què se n’haurà anat l’ós. Fins i tot m’ha semblat que et xiuxiuejava alguna cosa a l’orella! – va dir – Que t’ha dit?
– L’ós m’ha recomanat que no torni a viatjar, d’ara endavant, amb algú que només pensa en sí mateix i que no ofereix ajuda quan la teva vida està en perill. És en els moments difícils quan es reconeix als veritables amics – Amb aquestes paraules l’home va seguir el seu camí sol.

SANT BLAI

Sant Blai és un sant molt venerat arreu de Catalunya,

advocat contra els mals de gola i totes les afeccions de coll.  

És costum en aquest dia de portar a beneir els fruits:

pa, pomes, ametlles, dolços, etc. que després a casa

es compartiran i menjaran. 

Aquest gest de beneir els fruits és un donar gràcies a Déu pels aliments.

Gràcies Senyor pels aliments de cada dia

que ens ajuden a tenir una bona salut i a créixer sans i forts. 

LA CANDELERA

Avui és el dia de la candelera, festa que commemora la presentació de Jesús al Temple de Jerusalem. Aquest fragment de l'Evangeli ho explica: 

Lc 2, 22-40

Passats els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, complint el que prescriu la Llei.

Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i pietós que esperava l’hora en què Israel seria consolat, i tenia en ell l’Esperit Sant. En una revelació, l’Esperit Sant li havia promès que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Anà, doncs, al temple, guiat per l’Esperit, i quan els pares entraven amb el nen Jesús, Simeó el prengué en braços i beneí Déu dient: «Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau, com li havíeu promès. Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles; llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el vostre poble».