El marit digué a la seva esposa: «Saps, estimada? Treballaré dur i algun dia serem rics».
La dona va respondre: «Ja som rics, estimat. Ens tenim l'un a l'altre.
Potser algun dia també tinguem diners»
(El canto del pájaro, de Anthony de Mello)
El salm del Bon Pastor ressona en aquest cant.
Un cant ple de confiança per aquells moments en què ens podem sentir perduts i abandonats.
Senyor, enmig del soroll i les tempestes de la història,
ensenya’ns a no perdre de vista el bé que germina en el silenci.
Obre els nostres ulls per reconèixer la teva presència
en les mans que consolen,
en els qui treballen per la justícia,
i en cada gest de bondat.
Dona'ns un cor atent,
capaç de veure que cap foscor és eterna
quan hi ha una sola ànima disposada a encendre una flama.
Transforma la nostra inquietud en acció generosa,
el nostre desànim en una fe activa,
i la nostra divisió en un desig sincer de trobada.
Que puguem ser, enmig d'aquest món que tant ho necessita,
instruments d'esperança,
servidors de la pau
i testimonis que l'amor és sempre més fort que el discòrdia.
Fa uns dies van saltar totes les alarmes quan Dario Amodei,
cofundador d’Anthropic, una empresa especialitzada en intel·ligència artificial,
va fer un comunicat públic en què alertava dels perills d’aquesta tecnologia i demanava posar-hi fre.
Poc després, un enginyer català, ex-treballador d’Anthropic,
va dir que la IA pot ser més perillosa del que la gent s’imagina.
Tot plegat ha obert un debat intens, que posa sobre la taula diferents qüestions.
També el Papa Lleó, el mes de maig passat, en la seva encíclica Magnifica humanitas
parlava sobre la IA i advertia que “la tecnologia no pot convertir-se en un instrument
de dominació ni de control
social”, i reclamava marcs ètics i jurídics internacionals per regular-la.
També subratllava el paper clau de l’educació,
“per garantir el pensament crític en un entorn digital
cada vegada més dominat per
sistemes automatitzats”.
N'estàs al cas d'aquest debat?
Coneixes les empreses que treballen aquesta tecnologia?
Què en penses?
Un veí va trobar Mullah Nasruddin quan aquest anava buscant alguna cosa de genolls.
—Què busques, Mullah?
—La meva clau. L’he perduda.
I, agenollats tots dos, es van
posar a buscar la clau perduda. Al cap d’una estona, el veí va preguntar:
—On l’has perduda?
—A casa.
—Déu meu! I aleshores, per què
la busques aquí?
—Perquè aquí hi ha més llum.
(Conte sufí)
De què serveix buscar Déu en llocs sants si allà on l’has perdut ha estat dins del teu cor?
Avui és sant Miquel.
Miquel és un nom que ve de l’hebreu Mikhael [miχaˈel],
que exactament és la formulació d’una qüestió: mi ka el, que significa ‘qui és com Déu?’
i que vol expressar que com Déu no
hi ha ningú.
Sant Miquel, juntament amb Sant Jordi, va ser en temps medievals
el patró de la cavalleria, i ara és patró —segons els llocs— de policies, bombers i militars.
Actualment és el patró d’Alemanya i altres territoris germànics.
És també el patró de la capital d’Ucraïna, Kíiv, de Brussel·les, de França i de Normandia.
També a Catalunya, sant Miquel és patró de nombroses poblacions
(com Lleida, Vielha, Mont-roig...) que celebren avui la seva festa.
Felicitats als Miquels!!!
La veritat també és ser qui som de debò.
Soc jo mateix, jo mateixa
o, a vegades, soc diferent
per agradar als altres?
La veritat és que ens necessitem els uns als altres.
Quan comparteixo o ajudo a algú faig
que la seva vida sigui una mica millor?