L'AMISTAT

L’amistat és un dels tresors més valuosos que podem tenir.

No l'hem de mesurar amb regals ni paraules grandioses,

sinó amb els moments compartits, els riures inesperats i el suport quan més ho necessitem.

Una amiga de veritat no sempre ha d’estar a prop físicament,

però sempre hi és al cor.

Avui, podem enviar un petit gest a aquelles persones que fan el nostre dia més lleuger:

un missatge, un somriure, un “gràcies per ser-hi”...

L’amistat s’ha de cuidar, i cada gest la farà més forta!

(Fet per Lucia i Marian, 2n ESOB. Curs 2025-26)

Sant Jordi

 

Sant Jordi duu una rosa mig desclosa
pintada de vermell i de neguit.
Catalunya és el nom d'aquesta rosa
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha donat gaudis i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on;
i amb ella té més sang a dins les venes
per poder vèncer tots els dracs del món.

(Poema a Sant Jordi, de Josep M. de Segarra)

 

A vegades, Senyor, pensem en l'amor a tots,

en la solidaritat, en la igualtat,

en els que sofreixen, en els nens sense drets,

en els que són diferents, en els pobres ....

Però ens costa tant estimar-los ...

Senyor, no deixis que ens sentim superiors a ningú.

Ajuda'ns a estimar de debò.

BON DIA

 

Bon dia a la vida, a la llum i el vent. 

Bon dia a tota la creació, 

bon dia a tot el que viu, 

Bon dia a tot ésser humà, 

homes i dones en camí, 

amb la llibertat com a destinació 

Bon dia, humanitat!

Bon dia, Maria; la dona de Nazaret, 

paraula densa i silenci eloqüent. 

Dona de Déu, dona del poble, 

del dolor, de la joia, de l'amor ... 

acompanya’ns Maria, mare, en el dia d’avui.

Ensenya'ns a valorar

 Senyor,

ensenya'ns a valorar
cada dia que se'ns presenta com una nova oportunitat.
Ajuda'ns a valorar la família i els amics,
l'educació i la salut, 

els aliments que mengem, 

la natura que esclata aquesta primavera, 

l'escalfor del sol a la cara o la pluja que assaona la terra,

les converses amb els altres...

Ajuda'ns a valorar cada cosa
inclòs el que de vegades ens costa,
com anar a l'escola i estudiar.

EL DEUTE

En Tomàs, de vuitanta anys, estava cavant al jardí posterior de casa seva. 

Un veí que el va veure cavar, ple de curiositat, li va preguntar:

-Què estàs fent, Tomàs?

-Plantaré cocoters -va contestar l’octogenari. 

-Esperes arribar a menjar els cocos que donin aquests arbres? -va dir amb sorna el seu veí.

-Probablement no -va ser la seva resposta-, però durant tota la meva vida 

he menjat cocos d’arbres que no havia plantat. 

I això hauria estat impossible si altres persones no haguessin fet abans 

el que estic fent ara. Només estic pagant el deute que tinc contret amb ells.

El venedor de fum

Coneixeu venedors de fum?