Sant Narcís i les mosques

 

Diu la llegenda que el miracle de les mosques va succeir el setembre de 1286, quan l'exèrcit del rei de França, Felip l'Ardit, va assetjar Girona.
Encara que la ciutat va capitular sense lluita, els francesos, en entrar a la ciutat, es van portar de manera ignominiosa: van robar, insultar i oprimir els gironins; van assaltar esglésies tot fent riota dels objectes de culte i, finalment, van profanar el cos de Sant Narcís, guardat a la col·legiata de Sant Feliu, i li van trencar un braç.
Això va ser massa: del cos del sant varen començar a sortir unes mosques gegants que es varen posar a picar furiosament tant els soldats francesos com els seus cavalls. I tot seguit de ser picats, els enemics morien. I així va ser com els pocs enemics que quedaven van fugir d ela ciutat.

D'aquí ve la típica iconografia gironina que lliga sant Narcís i la imatge de les mosques a la ciutat."...

Parenostre de DÉU

Fill meu que estàs en la terra,

que el teu mirar sigui reflex de la meva mirada

vers aquest món teu que tant té a veure amb el Cel.

No perdis res del que t'he donat,

El meu AMOR, és aliment, llum i vida pel teu camí.

Perdona les ofenses, les faltes d’amor, com et perdono a tu.

No temis res ni ningú, JO CAMINO AMB TU.....,

Els teus passos són els meus passos....

Les teves paraules són les meves paraules..

El teu estimar és el meu estimar...!

 

Ets el meu fill..., soc el teu PARE.      AMÉN

GRÀCIES

El bon dia d'avui és en forma d'agraïment per totes les persones 

que ens acompanyen en el nostre caminar...

 

Les que sé que m’estimen i sempre m’esperen.

La que sempre m’anima a veure allò positiu.

Les que em volen tal com soc i m’animen a créixer.

Aquelles que, amb la seva gran bondat, em fan senzill.

Les que, amb la seva vida incansable, m’animen a lluitar.

Aquella que, amb la seva vida profunda, m’ha fet més lliure.

Aquella que, amb la seva actitud d’escolta, llegeix el meu silenci.

Aquelles que, amb la seva experiència interior, m’ajuden a “llegir Déu en la vida”.

La persona que em va anunciar la bona notícia: "Déu t'estima".

COMENTARI DE L'EVANGELI DEL DIUMENGE

Un fariseu, doctor de la Llei, interrogà Jesús amb intenció de temptar-lo: 

-Mestre, quin és el gran manament en la Llei?  

Jesús li digué: 

-Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor i amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment: aquest és el primer manament. I el segon és semblant a aquest: Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix. D’aquests dos en depèn tota la Llei.

Mt 22, 34-40

 

Si hi ha d’haver una constant que identifiqui un creient ha de ser 

la seva actitud de profund respecte envers l’altre, 

sigui quina sigui la seva condició i la seva procedència; 

perquè l’altre, com jo, és estimat per Déu. 

Senyor, que la Teva compassió, sigui també la meva compassió; 

que escolti com Tu escoltes.

Música per a reflexionar...

 

NOBEL DE LA PAU

(Extret de preagria.cat)

En un món marcat cada vegada més per la política del poder és una bona notícia recordar que segueix havent-hi premis com el Nobel de la Pau i que aquest any ha estat concedit a Navanethem Pillay. 

"Navi" Pillay té 85 anys, és una jurista sud-africana que va començar la seva carrera com a advocada durant l'apartheid, i va estar compromesa amb la lluita contra la discriminació racial. Va ser també comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans i va presidir la Comissió Independent d’Investigació de l’ONU sobre els Territoris Palestins Ocupats. Com a presidenta d’aquesta comissió va presentar les conclusions d’un informe segons el qual les autoritats israelianes havien comès actes de genocidi contra la població palestina a Gaza.

És bona cosa que es premiï algú que des de jove s’ha esforçat per promoure la pau i el dret internacional. El president del Comitè del Nobel va descriure el compromís de Pillay amb la justícia i la dignitat humana com una font d’esperança i inspiració per aquells que cerquen construir un món més pacífic.

Tant de bo la justícia s’obri pas amb força per dur-nos un món on es respectin els drets de tots!

L'AMISTAT ÉS ESTIMAR

 

De nosaltres cap als altres,
cadascú té una llum,
i una història a la motxilla,
amb virtuts i defectes que ens fan ser com som.
Si obrim bé la porta
i deixem que se’ns vegi,
descobrim que en el fons
tots busquem el mateix món.

Perquè un amic no es troba fent màgia,
un lligam d’amistat es va teixint a poc a poc.

I és que un amic és qui estima de debò,
té paciència, escolta i mai no guarda rancor.
No busca tenir raó, sap perdonar de cor,
cuida del qui està sol i li regala calor.
Jesús ens ho va dir, amb la mà sempre estesa:
l’amistat és estimar sense esperar res a canvi.

No busquem amics perfectes
que no tinguin cap falla,
sinó algú que estigui a prop
quan caiguem i ens calgui una mà.
Si tu em cuides a mi
i jo et cuido a tu,
la nostra amistat serà
un refugi per viure feliç...

(Text extret de la pàgina: preguem.blogspot.com)