"Cap infant hauria de demanar
allò que li correspon per dret:
una llar on sentir-se segur,
un plat a taula i
l'oportunitat de créixer amb dignitat"
I tu, de quin costat vols estar? Del costat de la indiferència
o del costat de qui es compromet perquè el món sigui més just?
algun noi o noia
que no ens ofereix el seu somriure,
ajuda’ns a ser generosos,
ajuda’ns a donar-li el nostre somriure,
perquè ningú no té tanta necessitat d’un somriure
com aquell que no pot donar-ne als altres.
... canto als valents que porten per bandera la veritat.
Als qui són capaços de posar-se a la pell dels altres.
Els que no participen de les injustícies, no miren cap a l'altra banda.
Els que no s'acomoden.
Els que reguen sempre les seves arrels.
A tu, el meu company, que m'allargues la mà, que és el teu cor bondat...
Nasreddín contava en certa ocasió amb molta alegria que havia perdut l'ase.
- Però - li diu l'amic - com pots estar tant content si no tens diners per comprar-ne un altre?
- I tant que n'estic de content - respon ell - Imagina't que jo hagués anat
damunt seu com de costum. També jo m'hauria perdut!
Quin missatge ens aporta aquesta història?
No confonguis mai el VIATGE amb el turisme.
El turista veu però no sap mirar. Filma i retrata però és
incapaç d'embadalir-se.
Passa. Però no queda mai enlloc. Res no li entra a
dintre...
El viatge és sempre interior: treball de l'esperit.
Com una barca vella dins la mar,
que s'ha deixat cobrir de cornets, algues, animalons,
llims, els quals donen vida a la fusta morta,
el viatge fa créixer l'ànima.
Posa gruix d'humanitat.
Tot caminant, emergeix un continent inèdit.
Pertany al misteri de la vida i n'és l'expressió: som
en la mesura que ens fem. Que caminem.
Preocupa't sols de caminar!
En la nostra tradició cultural, d’essència cristiana, celebrem la festa de Tots Sants. Una festa antiga que es remunta al segle VII dC, però que avui, en el segle XXI, continua plena de sentit humà.
La festa de Tots Sants ens evoca a pensar en aquelles
persones que hem estimat o estimem i que ja no són entre nosaltres... i diu la
tradició que quan els campaners tocaven les campanes per recordar que s’havia
de pregar per les ànimes dels difunts, de tant en tant descansaven i agafaven
forces tot menjant castanyes i panellets. Una tradició ben dolça que avui
encara es manté!
També és tradició per Tots Sants la visita al cementiri, un
mot d’origen grec que significa ‘dormitori’. Es fa la visita al cementiri per
dipositar flors a les tombes dels éssers estimats com a símbol de record i
d’estima.
Us convidem, doncs, aquests dies a celebrar Tots Sants i la
Castanyada donant sentit a la festa!
Diu la llegenda que el miracle de les mosques va succeir el setembre de
1286, quan l'exèrcit del rei de França, Felip l'Ardit, va assetjar Girona.
Encara que la ciutat va capitular sense lluita, els francesos, en entrar a la
ciutat, es van portar de manera ignominiosa: van robar, insultar i oprimir els
gironins; van assaltar esglésies tot fent riota dels objectes de culte i,
finalment, van profanar el cos de Sant Narcís, guardat a la col·legiata de Sant
Feliu, i li van trencar un braç.
Això va ser massa: del cos del sant varen començar a sortir unes mosques
gegants que es varen posar a picar furiosament tant els soldats francesos com
els seus cavalls. I tot seguit de ser picats, els enemics morien. I així va ser com els pocs enemics que quedaven van fugir d ela ciutat.
D'aquí ve la típica iconografia gironina que lliga sant Narcís i la imatge de les mosques a la ciutat."...
