Jesús, no tens mans.
Tens només les nostres mans per construir un món on regni la justícia.

Jesús, no tens peus.
Tens només els nostres peus per engegar la llibertat i l’amor.

Jesús, no tens llavis.
Tens només els nostres llavis per anunciar al món la Bona Notícia dels pobres.
Jesús, no tens mitjans.
Tens només la nostra acció per aconseguir que tots siguem germans.

Jesús, nosaltres som el teu Evangeli,
l’únic Evangeli que la gent pot llegir, si les nostres vides són obres i paraules eficaces.

Jesús, dona’ns el teu amor  i la teva força
per prosseguir la teva causa i donar-te a conèixer a tothom.

PROPÒSITS PER VIURE LA QUARESMA AMB INTENSITAT

 

1- Saludar sempre i arreu.

2- Donar les gràcies.

3- Recordar als altres quant els estimes.

4- Saludar amb alegria aquelles persones que veus diàriament.

5- Escoltar allò que et diu l'altre, sense prejudicis, amb amor.

6- Ajudar quan es necessiti perquè un altre descansi.

7- Aixecar els ànims a algú.

8- Celebrar les qualitats i els èxits de l'altre.

9- Netejar el que faig servir a casa.

10- Corregir amb amor, no callar per por.

PER ELLES

Tinguem present avui les dones de tot el món, 

preguem perquè en tot lloc rebin un tracte d’igualtat i de respecte. 

Donem gràcies a Déu per les dones que coneixem, 

les de la família, les amigues, les veïnes... 

les seves històries, els seus anhels i preocupacions, la seva estima. 

Mare-Pare beneeix les dones arreu del món 

perquè amb elles el teu somni per la humanitat 

aconsegueixi tota la seva plenitud.

TE'N PODRIA DIR MIL

El diumenge 8 de març és el Dia Internacional de la Dona.

"No existeix una cultura i una història sense les dones, per tant, coneguem-les! Fem-les visibles!"

Què hi dius?

Oració

Aquesta oració és de Gabriela Mistral, una escriptora xilena 

que va guanyar el premi Nobel de Literatura l'any 1945:

"Que si nació hoy, que si nació ayer, que si nació aquí, que si nació allá.
Que si murió a los 33, que si murió a los 36, que cuántos clavos, que cuántos panes y pescados.
Que si eran reyes, que si eran magos.
Que dónde está, que cuándo vuelve.

Yo lo único que sé es que...

A mí me tomó de la mano cuando más lo necesitaba.
Me enseñó a sonreír y agradecer por las pequeñas cosas.
Me enseñó a llorar con fuerzas y dejar ir.
Me enseñó a despertarme saludando al sol y a acostarme con la cabeza tranquila. A caminar muy lento y muy descalza.
Me enseñó a abrazar a todos y a abrazarme a mí.
Me enseñó a quererme con ganas. A querer a quien tengo al lado y a darle la mano.
Me enseñó que siempre me está hablando en lo cotidiano, en lo sencillo, a manera de mensajes y que para escucharlo, tengo que tener abierto el corazón.
Me enseñó que un gracias o un perdón lo pueden cambiar todo.
Me enseñó que la fuerza más grande es el amor y que lo contrario al amor es el miedo.
Me enseñó que los milagros sí existen.
Me enseñó que si yo no perdono, soy yo quien se queda prisionera; y que para perdonar, primero tengo que perdonarme.
Me enseñó que no siempre se recibe bien por bien pero que actúe bien a pesar de todo. Me enseñó a confiar en mí y a levantar la voz frente a la injusticia.
Me enseñó a buscarlo dentro y no afuera.
Me deja que me aleje, sin enojarse. Que salga a conocer la vida. A equivocarme y aprender. Y me sigue cuidando y esperando.
Y me pidió que sea feliz y viva en paz, que me esfuerce cada día en ser mejor y en compartir su luz conociendo mi sombra.
Que disfrute, que ría, que valore, y que Él siempre va a estar en mí...
Que, aunque dude y tenga miedo, confíe, ya que esa es la fe, confiar en Él a pesar de mí...

Se llama Jesús..."

Pare Nostre

 

LLOP O LLEÓ?

Un dia vaig veure un llop vell i ferit a l’entrada d’una cova.

Em vaig preguntar com sobreviuria i si podria trobar menjar.

Però de sobte va aparèixer un lleó que portava un cabrit,

el va dipositar al costat del llop i va marxar tal i com havia arribat.

Em vaig admirar de la saviesa de Déu que havia posat

aquell lleó al camí del llop ferit.

Jo també vaig decidir abandonar-me a la misericòrdia de Déu.

Em vaig agenollar a l'entrada d'una cova i vaig esperar.

Segur que la providència divina no trigaria en apropar-me aliment.

Van passar els dies i res, però jo esperava amb paciència,

alabant la voluntat del Senyor.

Quan quasi bé ja defallia, vaig escoltar la veu de Déu dient-me:

“Insensat! Què hi fas així esperant que algú vingui a alimentar-te?

Tu ets un lleó, no un llop vell i ferit!”

Déu et demana que posis els teus dons al servei dels altres,

que no siguis passiu si tens la capacitat d’actuar i ajudar els altres.