EL FLOC DE NEU...

Una vegada, un pardal va preguntar a un colom de bosc:

–Quan pesa, un floc de neu?

I el colom li va dir:

–No pesa res.

–No res? –va dir el pardal– doncs mira, escolta aquesta història que em va passar fa temps, a veure què et sembla:
“Un dia em vaig aturar a la branca d’un avet, just on la branca s’ajunta amb el tronc.

Al cap d’una estona va començar a nevar, però molt poquet, molt lleument…

Com que no tenia res a fer, em vaig posar a comptar els flocs que anaven caient al damunt d’aquella branca.

En vaig comptar 3.741.952.

Quan va caure el següent, el que feia 3.741.953, petit, lleu, que no pesava gens, tal com tu dius… la branca es va trencar.”

Acabat el seu relat, el pardal va marxar volant… i el colom, després de reflexionar una estona, es va dir:

“Potser només cal la veu d’una persona més, perquè vingui la pau al món…”

 

Adaptació del conte de Kurt Kauter

ELS ULLS

 

Pare, que ens has donat els ulls

per a contemplar la bellesa i la bondat

de la natura i dels homes,

per a expressar els nostres sentiments

i acollir els dels altres:

fes que tinguem els ulls sempre oberts,

atents als teus senyals

i que mirem als altres

amb amor i acolliment.

7 punts per ser persones HONESTES

1. Conèixer-nos a nosaltres mateixos.

2. Acceptar-nos tal com som, sense exagerar les nostres qualitats ni els nostres defectes.

3. Dir el que sentim o pensem.

4. Eliminar la mentida, l’engany i la falsedat en les nostres paraules.

5. Actuar d’acord amb la nostra manera de pensar.

6. Obtenir el que volem sense fer trampes, sense copiar, sense falsificar, sense subornar, sense manipular...

7. No prendre el que pertany a un altre o a la comunitat.

Valors dominicans

 "L’autèntica solidaritat és un moviment interior i integral que ens implica 

i que ha de provocar en nosaltres un canvi i una nova forma de viure. 

És a dir, ha arribat el moment de no donar el que ens sobra, 

sinó de compartir el que som i el que tenim amb aquells que s’ho estan passant pitjor. 

Solidaritat amb la justícia, amb la persona que pateix." 

(Lucia Caram, monja dominica)

Setmana de sant Domènec

Tu m’has dit que la Paraula té més força que cap cop

Tu m’has dit que l’estratègia és tornar a conquerir els cors

Tu m’has dit que qui no estima no és dolent sinó ignorant,

Tu m’has dit que a les pells mortes dels lligats i els pergamins

No s’hi amaga la saviesa que il·lumina el meu camí

Tu m’has dit que és millor aprendre de la gent que està patint,

Tan a prop de les persones i al mateix temps prop de Déu

Tan a prop de les persones perquè en elles hi ha el Bon Déu...

SANT DOMÈNEC DE GUZMÁN

JO, COM TU, VULL VIURE SEMPRE AL SERVEI DELS MEUS GERMANS.

(Clica la imatge si vols escoltar l'himne)

Setmana de sant Domènec

Hola amics!

Sabeu que sempre porto amb mi un llibre, oi? 

És l’Evangeli, per anunciar arreu la bona notícia de Jesús.

Jesús ens crida a pronunciar paraules que donin vida, 

llum, amor, esperança, felicitat... 

paraules que encoratgin, que donin caliu al cor, 

paraules que animin a fer camí, a lluitar pels nostres somnis, 

que ajudin a fer més lleuger el sofriment i la malaltia, 

paraules que facin present el gest solidari i compromès 

envers els petits, els febles, els necessitats, 

envers tots els que s’acosten a nosaltres. 

I això és el que he intentat fer jo tota la meva vida. 

I tu, quines paraules pronunciaràs avui?!

S'apropa la festa de sant Domènec

S'apropa la festa de Sant Domènec, 

i per això cada matí us animem a descobrir alguna cosa sobre ell... 

A Sant Domènec li agradava llegir i escoltar el missatge de Jesús,

li agradava comunicar als altres paraules

que els fessin viure alegres, contents i confiats.

 

Quins missatges ofereixes als altres perquè se sentin bé?

Tenir estudis o poder aprendre coses noves és molt important,

encara que a vegades no ens n’adonem.

Gràcies a això podem entendre millor el món, saber més coses i prendre millors decisions.

A més, ens ajuda a tenir més oportunitats en el futur, per trobar una bona feina o fer el que ens agrada.

No tothom ho té fàcil per poder estudiar,

per això ho hauríem de valorar més i aprofitar-ho cada dia.

Encara que a vegades faci mandra o sigui difícil,

en realitat ens està ajudant a millorar.

Cada cosa nova que aprenem ens fa créixer com a persones i ens prepara millor per al futur.

(Text escrit per Víctor C. alumne de 2n ESO B, curs 2025-26)

Noves banaurances

 

Benaurats els que estimen sense pauses: guanyaran fàcilment totes les causes.

Benaurats els que saben tenir dubtes: acostumen a ser els menys corruptes.
Benaurats els que ajuden els més febles: són la llum i la sal de tots els segles.
Benaurats els que valoren la pobresa: seran els més rics en saviesa.

Benaurats els que acullen immigrants: mereixen que l'Església els faci sants.
Benaurat qui veu Déu en el proïsme: ha entès perfectament el cristianisme.
Benaurat qui parla bé dels altres: segur que és el millor de tots nosaltres.

Motius per donar gràcies

 

UN REPTE PER AVUI

Durant el curs tots passem per moments bons i moments difícils. 

I moltes vegades no sabem què està vivint la persona que tenim al costat. 

Per això és tan important que siguem respectuosos, empàtics i amables entre nosaltres.

Proposo a tothom un repte per avui: fer almenys un gest amable amb algú.

Observeu com us fa sentir, i penseu: i si tots féssim això cada dia?

Potser no podem canviar el món sencer, però sí podem millorar el nostre entorn.

Que tingueu un molt bon dia!

Reflexió de Laila B. 2n ESO B, curs 2025-26

EMIGRAR...

L'home arriba a una ciutat desconeguda després d'un llarg viatge. 

Porta una maleta i moltes incerteses. 

Tot al seu voltant és estrany: els edificis, les criatures, els objectes... 

i sobretot, el llenguatge, que no entén. 

Intenta llegir els cartells, però només veu símbols incomprensibles. 

Observa la gent per aprendre com funcionen les coses, 

però se sent perdut, com si estigués en un altre món. 

Els primers dies són difícils. 

No té feina, 

no coneix ningú 

i enyora profundament la seva família. 

Un dia, però, algú s'atura i l'ajuda. 

Sense necessitat de paraules, li ensenya el camí, li explica amb gestos com fer les coses. 

A poc a poc, l'home comença a entendre, a adaptar-se i a sentir-se menys sol. 

Amb el temps, troba feina, fa amistats i construeix una nova vida. 

Finalment, pot fer venir la seva família i començar de nou junts...

T'has plantejat mai com se senten les persones que han d'emigrar de la seva terra?

(Autor del text: Shaun Tan // Proposta pel "Bon dia" feta per Aina i Jana, 2n ESO A, curs 2025-26)

SER AMABLES

Senyor, et demanem que ens ajudis 

a ser amables amb els altres encara que sigui amb gestos petits i senzills.

A respectar, escoltar i ajudar, sense jutjar.

Que siguem persones que fan sentir bé els altres, a classe i fora de classe.

I que al final del dia puguem dir que hem fet alguna cosa bona.

Pregària feta per Èric i Edgar, 2n ESO A, curs 2025-26

Aprendre dels errors

Hi ha una cosa que a la majoria de persones no ens agrada: equivocar-nos. Quantes vegades hem deixat de dir o de fer alguna cosa per por a equivocar-nos?

Quan cometem un error, ens sentim malament o pensem que no som prou bons, ens comparem amb els altres, ens frustrem o, fins i tot, ens rendim i deixem d’intentar-ho.

Cada vegada que ens equivoquem podem aprendre’n alguna cosa nova. Encara que no ho vegem al moment. Ningú neix sabent-ho tot. De fet, les persones que arriben més lluny són aquelles que no tenen por de fallar, perquè entenen que darrere de cada error hi ha una oportunitat.

Quan un nadó aprèn a caminar, quantes vegades cau abans d’aconseguir-ho? Moltes. I, tot i així, no deixa d’intentar-ho... 

Tirem endavant i aprenem dels errors.

(Santiago A., 2n ESO B, curs 2025-26)

ALÇO LA MIRADA

Aquesta cançó interpretada per cors de Madrid, Barcelona, Tenerife i Gran Canaria, 

és una oració col·lectiva i un punt de trobada per celebrar la fe

i donar la benvinguda al Papa.

 

MÉS QUE UN NÚMERO

Quantes vegades revisem el mòbil per veure si algú ha reaccionat a la nostra foto? 

Sovint pensem que el nostre valor depèn de la quantitat de 'likes' 

o de visualitzacions que tenim. Però, som realment el que mostrem a Instagram o TikTok?

Tanca els ulls un moment i pensa en una qualitat teva que no es pugui fotografiar....

Potser és la teva manera de fer riure, 

de com escoltes els amics,

la teva curiositat i empenta...

Doncs això és el que realment et fa especial i no un algorisme!

(Biel i Rodrigo, 2n ESO A, curs 2025-26)

ENTRENA EL CERVELL

Dos minuts de respiració conscient poden ajudar-nos a calmar la ment.

Respirar a ritme és una forma d'ordenar els nostres pensaments, 

de centrar-nos i de cuidar el nostre benestar emocional.

(Natzareth Castellanos)

CELEBREM LA VIDA

 

FAMÍLIA

Avui vull donar gràcies per tenir una família que m’acompanya en tot.

En els moments difícils, quan dubto o tinc por, sempre hi ha algú al meu costat que m’escolta 

i m’anima a seguir.

La família no te perquè ser de sang, si no que és la gent amb la que pots comptar i 

que sempre t’estimarà i et cuidarà.

Demano que mai m'oblidi de valorar el que tinc i que jo també sàpiga ajudar a la gent que està amb mi.

“A veces no nos damos cuenta de lo importante que es tener a alguien que siempre está ahí” A. Watts

(Text escrit per J.B., alumna de 2n d'ESO. Curs 2025-26)

Mare de Déu de Montserrat

La música ens serveix per pregar a Maria, amb l'advocació de Montserrat o 

 del Rocío, és igual... L'important és fer-ho des del cor.

L'AMISTAT

L’amistat és un dels tresors més valuosos que podem tenir.

No l'hem de mesurar amb regals ni paraules grandioses,

sinó amb els moments compartits, els riures inesperats i el suport quan més ho necessitem.

Una amiga de veritat no sempre ha d’estar a prop físicament,

però sempre hi és al cor.

Avui, podem enviar un petit gest a aquelles persones que fan el nostre dia més lleuger:

un missatge, un somriure, un “gràcies per ser-hi”...

L’amistat s’ha de cuidar, i cada gest la farà més forta!

(Fet per Lucia i Marian, 2n ESOB. Curs 2025-26)

Sant Jordi

 

Sant Jordi duu una rosa mig desclosa
pintada de vermell i de neguit.
Catalunya és el nom d'aquesta rosa
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha donat gaudis i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on;
i amb ella té més sang a dins les venes
per poder vèncer tots els dracs del món.

(Poema a Sant Jordi, de Josep M. de Segarra)

 

A vegades, Senyor, pensem en l'amor a tots,

en la solidaritat, en la igualtat,

en els que sofreixen, en els nens sense drets,

en els que són diferents, en els pobres ....

Però ens costa tant estimar-los ...

Senyor, no deixis que ens sentim superiors a ningú.

Ajuda'ns a estimar de debò.

BON DIA

 

Bon dia a la vida, a la llum i el vent. 

Bon dia a tota la creació, 

bon dia a tot el que viu, 

Bon dia a tot ésser humà, 

homes i dones en camí, 

amb la llibertat com a destinació 

Bon dia, humanitat!

Bon dia, Maria; la dona de Nazaret, 

paraula densa i silenci eloqüent. 

Dona de Déu, dona del poble, 

del dolor, de la joia, de l'amor ... 

acompanya’ns Maria, mare, en el dia d’avui.

Ensenya'ns a valorar

 Senyor,

ensenya'ns a valorar
cada dia que se'ns presenta com una nova oportunitat.
Ajuda'ns a valorar la família i els amics,
l'educació i la salut, 

els aliments que mengem, 

la natura que esclata aquesta primavera, 

l'escalfor del sol a la cara o la pluja que assaona la terra,

les converses amb els altres...

Ajuda'ns a valorar cada cosa
inclòs el que de vegades ens costa,
com anar a l'escola i estudiar.

EL DEUTE

En Tomàs, de vuitanta anys, estava cavant al jardí posterior de casa seva. 

Un veí que el va veure cavar, ple de curiositat, li va preguntar:

-Què estàs fent, Tomàs?

-Plantaré cocoters -va contestar l’octogenari. 

-Esperes arribar a menjar els cocos que donin aquests arbres? -va dir amb sorna el seu veí.

-Probablement no -va ser la seva resposta-, però durant tota la meva vida 

he menjat cocos d’arbres que no havia plantat. 

I això hauria estat impossible si altres persones no haguessin fet abans 

el que estic fent ara. Només estic pagant el deute que tinc contret amb ells.

El venedor de fum

Coneixeu venedors de fum? 

Perfectament humans

A vegades sembla que hem de ser perfectes: treure bones notes, agradar a tothom, no equivocar-nos mai… Però la realitat és diferent. Tots som únics, amb les nostres qualitats i també amb les nostres limitacions. Les imperfeccions formen part de qui som, i precisament elles ens fan especials.

Cada error, cada moment de dubte o de por, ens ensenya alguna cosa i ens fa créixer. Les diferències entre nosaltres no són defectes, sinó riquesa. Cada persona pot aportar una mirada distinta, un somriure diferent, una manera única de viure i veure la vida.

Acceptar-nos tal com som, amb les nostres fortaleses i les nostres debilitats, és el gran repte que tenim i ens ajudarà a comprendre millor els altres. 

Deixem de buscar la perfecció constant i adonem-nos que les petites coses, els gestos senzills i els moments quotidians són els que donen sentit al nostre dia a dia!

(Reflexions d'un alumne de 2n d'ESO A. Curs 2025-26)

Pregària per la pau de Sant Francesc d'Assís

Oh Senyor, feu de mi un instrument de la vostra pau!

On hi ha odi, que jo hi porti amor.

On hi ha ofensa, que jo hi porti el perdó.

On hi ha discòrdia, que jo hi porti unió.

On hi ha dubte, que jo hi porti l'esperança.

On hi ha error, que jo hi porti la veritat.

On hi ha desesperació, que jo hi porti l'esperança.

On hi ha tenebra, que jo hi porti la llum.

 

Oh Mestre,

feu que jo no cerqui tant:

ser consolat, com consolar;

ser comprès, com comprendre;

ser estimat, com estimar.

 

Perquè és donant que es rep;

perdonant que s'és perdonat;

morint que es ressuscita a la vida eterna.

Parenostre

Pare i Mare que mireu per igual tots els vostres fills per més que els veieu enfrontats.

nostre, de tots, dels mils de milions de persones que poblem la terra, sense distingir ningú per la seva edat, el seu color, les seves creences o el lloc de naixença.

que esteu en el cel, i també a la terra, i en el cor de cada home i de cada dona, en els més humils i sobretot en els que sofreixen.

sigui santificat el vostre nom, no pas, però, amb la fressa de les armes, sinó amb el murmuri dels cors.

vingui a nosaltres el vostre regne de pau i d’amor i allunyeu de nosaltres els regnes de la tirania i de l’explotació.

faci’s la vostra voluntat, que ens estimem els uns als altres com Vós ens estimeu.

així a la terra com es fa en el cel i que els vostres designis no trobin obstacles en els fils del poder.

El nostre pa de cada dia que volem pastat amb la pau, la justícia i l’amor.

doneu-nos, senyor, el dia d’avui, perquè demà pot ser massa tard, les armes apunten contínuament i potser la bogeria les pot disparar.

i perdoneu les nostres culpes, que són tantes, Senyor! que només la vostra misericòrdia pot perdonar.

així com nosaltres perdonem als nostres deutors. (Si ha de ser així, Senyor, estem perduts, perquè no sabem perdonar com Vós ho féreu sense lloc per a l’odi ni la rancúnia...)

i no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació d’emmagatzemar el que no ens heu donat, d’acumular el que els altres necessiten o de mirar amb recel els qui tenim davant nostre.

ans deslliureu-nos de qualsevol mal que ens amenaci, de les metralladores, dels míssils, dels milions de tones d’armes, perquè som molts, Pare, els qui volem viure en la pau.  

(Text extret de Comunitat Sant Ildefons)

PASQUA

 

PASQUA 2026

Jesús, obre els meus ulls,

per reconèixer-te viu, present,

actuant en la meva vida.

Ajuda'm a viure amb sentit, estimant, perdonant

començant sempre de nou.

Molt bona Pasqua a tothom!!

(Clica a la imatge)

POESIA

Cada 21 de març es celebra el Dia Mundial de la POESIA. 

Escoltem-ne una avui de Joan Salvat Papasseit: 

EL PERDÓ

Hi havia una vegada un mestre que va demanar als seus alumnes que cada vegada que algú els fes alguna cosa que els provoqués rancor, ira o dolor, havien d'agafar una  pedra, escriure-hi el nom de la persona i la data, i posar-la dins la motxilla.

El mestre els va donar una condició: havien de portar la motxilla a tot arreu durant una setmana sencera.

Els primers dies els alumnes s'ho prenien com un joc, però aviat la bossa va començar a pesar. A mesura que passaven els dies el pes era cada vegada més incòmode. Portar la motxilla al bany, a classe o al llit era un destorb constant.

Quan va acabar la setmana, el mestre els va explicar que el ressentiment funciona exactament així. Quan decidim carregar amb les ofenses sense perdonar o deixar-les anar, estem triant portar un pes mort que ens esgota físicament i no ens deixa avançar a bon pas.

Hem de saber buidar la motxilla, aprendre a perdonar, per poder caminar lliures i lleugers.

L'AIGUA

 

SANT JOSEP

 Gloriós Sant Josep, 

protector, model 
i guia de les famílies cristianes.
Et prego protegeixis a la meva.
I també protegeixis a totes les altres famílies 
i a totta la humanitat.
Fes que regni a la terra l'esperit de fe, esperança i amor,  
la pau i la unió dels fills, 
el despreniment dels béns temporals 
i l'amor a tot el món.
Ajuda'ns a descobrir en les dificultats
les solucions per albirar el món nou.

Més important que la meta és el camí. Aprèn a gaudir del camí...

 

FELIÇ TU, JOVE!

Feliços nosaltres, joves, quan prenem part activament i lliure en la nostra família, 

contribuint al seu desenvolupament i fomentant el seu entusiasme dia rere dia.

Alegrem-nos-en! 

perquè des de casa ja estem bastint una societat en pau que creixerà en l'amor.

Feliç tu, jove, quan valores l'estudi com a instrument de formació i de servei.

Alegra-te'n! perquè estàs obrint camins que duen al progrés de debò.

 

Feliç tu, jove, quan dones el que saps i agraeixes el que t'ensenyen.

Alegra-te'n! perquè estàs molt a prop de la Veritat.

ESFORÇ

Els objectius que ens proposem sovint requereixen més que talent: 

demanen esforç, constància i la capacitat de continuar endavant 

fins i tot quan les coses no surten com esperàvem.

No defallir quan trobem dificultats és una de les qualitats més valuoses. 

Aixecar-nos després d’una caiguda, revisar què podem millorar i continuar caminant. 

 

Jesús, no tens mans.
Tens només les nostres mans per construir un món on regni la justícia.

Jesús, no tens peus.
Tens només els nostres peus per engegar la llibertat i l’amor.

Jesús, no tens llavis.
Tens només els nostres llavis per anunciar al món la Bona Notícia dels pobres.
Jesús, no tens mitjans.
Tens només la nostra acció per aconseguir que tots siguem germans.

Jesús, nosaltres som el teu Evangeli,
l’únic Evangeli que la gent pot llegir, si les nostres vides són obres i paraules eficaces.

Jesús, dona’ns el teu amor  i la teva força
per prosseguir la teva causa i donar-te a conèixer a tothom.

PROPÒSITS PER VIURE LA QUARESMA AMB INTENSITAT

 

1- Saludar sempre i arreu.

2- Donar les gràcies.

3- Recordar als altres quant els estimes.

4- Saludar amb alegria aquelles persones que veus diàriament.

5- Escoltar allò que et diu l'altre, sense prejudicis, amb amor.

6- Ajudar quan es necessiti perquè un altre descansi.

7- Aixecar els ànims a algú.

8- Celebrar les qualitats i els èxits de l'altre.

9- Netejar el que faig servir a casa.

10- Corregir amb amor, no callar per por.

PER ELLES

Tinguem present avui les dones de tot el món, 

preguem perquè en tot lloc rebin un tracte d’igualtat i de respecte. 

Donem gràcies a Déu per les dones que coneixem, 

les de la família, les amigues, les veïnes... 

les seves històries, els seus anhels i preocupacions, la seva estima. 

Mare-Pare beneeix les dones arreu del món 

perquè amb elles el teu somni per la humanitat 

aconsegueixi tota la seva plenitud.

TE'N PODRIA DIR MIL

El diumenge 8 de març és el Dia Internacional de la Dona.

"No existeix una cultura i una història sense les dones, per tant, coneguem-les! Fem-les visibles!"

Què hi dius?

Oració

Aquesta oració és de Gabriela Mistral, una escriptora xilena 

que va guanyar el premi Nobel de Literatura l'any 1945:

"Que si nació hoy, que si nació ayer, que si nació aquí, que si nació allá.
Que si murió a los 33, que si murió a los 36, que cuántos clavos, que cuántos panes y pescados.
Que si eran reyes, que si eran magos.
Que dónde está, que cuándo vuelve.

Yo lo único que sé es que...

A mí me tomó de la mano cuando más lo necesitaba.
Me enseñó a sonreír y agradecer por las pequeñas cosas.
Me enseñó a llorar con fuerzas y dejar ir.
Me enseñó a despertarme saludando al sol y a acostarme con la cabeza tranquila. A caminar muy lento y muy descalza.
Me enseñó a abrazar a todos y a abrazarme a mí.
Me enseñó a quererme con ganas. A querer a quien tengo al lado y a darle la mano.
Me enseñó que siempre me está hablando en lo cotidiano, en lo sencillo, a manera de mensajes y que para escucharlo, tengo que tener abierto el corazón.
Me enseñó que un gracias o un perdón lo pueden cambiar todo.
Me enseñó que la fuerza más grande es el amor y que lo contrario al amor es el miedo.
Me enseñó que los milagros sí existen.
Me enseñó que si yo no perdono, soy yo quien se queda prisionera; y que para perdonar, primero tengo que perdonarme.
Me enseñó que no siempre se recibe bien por bien pero que actúe bien a pesar de todo. Me enseñó a confiar en mí y a levantar la voz frente a la injusticia.
Me enseñó a buscarlo dentro y no afuera.
Me deja que me aleje, sin enojarse. Que salga a conocer la vida. A equivocarme y aprender. Y me sigue cuidando y esperando.
Y me pidió que sea feliz y viva en paz, que me esfuerce cada día en ser mejor y en compartir su luz conociendo mi sombra.
Que disfrute, que ría, que valore, y que Él siempre va a estar en mí...
Que, aunque dude y tenga miedo, confíe, ya que esa es la fe, confiar en Él a pesar de mí...

Se llama Jesús..."

Pare Nostre

 

LLOP O LLEÓ?

Un dia vaig veure un llop vell i ferit a l’entrada d’una cova.

Em vaig preguntar com sobreviuria i si podria trobar menjar.

Però de sobte va aparèixer un lleó que portava un cabrit,

el va dipositar al costat del llop i va marxar tal i com havia arribat.

Em vaig admirar de la saviesa de Déu que havia posat

aquell lleó al camí del llop ferit.

Jo també vaig decidir abandonar-me a la misericòrdia de Déu.

Em vaig agenollar a l'entrada d'una cova i vaig esperar.

Segur que la providència divina no trigaria en apropar-me aliment.

Van passar els dies i res, però jo esperava amb paciència,

alabant la voluntat del Senyor.

Quan quasi bé ja defallia, vaig escoltar la veu de Déu dient-me:

“Insensat! Què hi fas així esperant que algú vingui a alimentar-te?

Tu ets un lleó, no un llop vell i ferit!”

Déu et demana que posis els teus dons al servei dels altres,

que no siguis passiu si tens la capacitat d’actuar i ajudar els altres.

Diguem SI a tot el que sigui el BÉ!

 

Diguem sí a la sinceritat, 

perquè amb ella fem possible i fàcil la convivència.

Diguem sí a la convivència; 

així practicarem la germanor i ens estimarem més.

Diguem sí a l'esperança; 

és la claror de l'alba que il·lumina camins cap a la plenitud.

Diguem sí a la vida, 

és el valor que sosté tots els altres.

Diguem sí a tot el que sigui el bé!

QUARESMA: PARLEM BÉ, CONSTRUIM RESPECTE I ESTIMA

Una persona, d’aquelles a qui agrada fer safareig, s’acosta a un company per explicar-li una xafarderia sobre una tercera persona. El conegut li para els peus:

-Abans de dir-me res, pensa si passa els tres filtres... Si no és així, no cal que m’expliquis res.

L’altre li contesta:

-¿Què vols dir amb això dels tres filtres?

-Doncs molt senzill. El primer és la veritat. El que em vols dir, estàs segur que és veritat, n’estàs ben informat?

-Home, a mi m’ho ha dit un conegut, que ho ha sentit dir a l’amic d’un amic seu...

-Doncs, si no saps si és veritat, no cal que m’expliquis res. Però continuem repassant els altres filtres. El segon és el de la bondat. El que em volies dir era amb la intenció d’ajudar a algú, o podria fer mal a alguna persona?

-Més aviat faria mal a algú, i no ajudaria a ningú.

-Aleshores, tampoc no vull que em diguis res. I el tercer filtre és el de la necessitat. És necessari que em diguis això que em volies explicar?

-Doncs, realment no. T’he vist i se m’ha acudit explicar-t’ho, però necessari no ho és.

-¿Veus? El que em venies a explicar no passa pels tres filtres; per tant, és millor que te n’oblidis i que ho deixis córrer; i a mi, sense aquestes condicions, no cal que m’expliquis res sobre aquesta persona ni sobre ningú.

QUARESMA

S’atribueix al científic Louis Pasteur aquesta frase: 

“No eviteu als vostres fills les dificultats de la vida, ensenyeu-los més aviat a superar-les.”

Cal recordar que l’esforç és un dels valors més importants per a les persones. 

L’esforç ens permet millorar i superar-nos. 

La vida ens presenta dificultats que hem d’anar sortejant. 

Jesús i els seus deixebles van haver de fer molts esforços per donar a conèixer l’amor de Déu.

Et donem gràcies senyor,

per la força que ens dones cada dia per tirar endavant.

Ajuda’ns a no defallir davant de les dificultats

i a esforçar-nos al màxim quan el camí es faci massa feixuc.

Et demanem que ens ajudis a no perdre l’esperança i a lluitar pels nostres somnis.

QUARESMA

 

La notícia de la setmana

QUAN FER ESPORT ÉS UN DELICTE:

Per a les dones i les nenes de l’Afganistan, fer esport està prohibit des del 2021,

quan el règim talibà va prendre el poder.

En els Jocs d’Hivern d’enguany no hi ha representació afganesa,

però en els últims Jocs Olímpics, que van tenir lloc a París l’any 2024,

sí que n’hi va haver: hi van competir sis esportistes, tres dels quals eren dones que vivien a l’exili.

Al contrari dels seus companys masculins, no van ser reconegudes pel govern del seu país

i van competir en l’equip dels refugiats.

“Avui dia, anar al gimnàs a l’Afganistan si ets dona no només està prohibit, sinó que és perillós. 

Sota el règim dels talibans, si ets dona i fas esport pots ser considerada una criminal. 

De fet, no hi ha cap gimnàs femení que funcioni obertament. 

Amb tot, si fas esport d’amagat o entrenes altres dones en una casa particular 

també t’arrisques que et detinguin.”  (Madina Ayar, periodista afganesa)

[Font: blog.text.cat]

DIMECRES DE CENDRA

Avui és dimecres de cendra. El primer dia de Quaresma.

Són 40 dies de preparació per a la Pasqua.

Es diu dimecres de cendra perquè el mossèn aquest dia

fa una creu amb cendra al front dels creients

amb les paraules "converteix-te i creu en l'evangeli",

com a símbol de cremar i deixar enrere les nostres males accions passades

i començar un temps de reflexió que ens ha de portar a ser millors persones.

I just enguany coincideix també amb l'inici del Ramadà pels musulmans.

Seguir el Ramadà és un dels cinc pilars bàsics de la religió islàmica.

Bon inici de Quaresma pels cristians i, pels musulmans, bon inici del Ramadà!

BON DIA

Senyor, ens costa començar aquest nou dia

perquè sabem que és una nova tasca,

un nou compromís, un nou esforç.

Però volem començar-lo amb entusiasme,

amb alegria reestrenada, amb il·lusió nova.

Volem sembrar pau, solidaritat,

i amor entre els germans.

I sabem, Senyor, que aquesta tasca

la comencen cada dia molts germans

de qualsevol lloc de la terra

i això ens anima i ens empeny.

També et demanem per ells

i amb ells et diem:  BON DIA, SENYOR!

 

DIJOUS GRAS

El Dijous Gras dona l’inici al Carnaval.

Originàriament, en previsió de les restriccions en el temps de Quaresma, 

els dies anteriors al Dimecres de Cendra es feia un consum exagerat de carn 

i es vivien uns dies de disbauxa en què moltes coses funcionaven a l’inrevés: 

la gent amagava qui era, es feia burla de l’autoritat, etc.

Aquest és també l’esperit que inspira el Carnaval actual, 

encara que amb un caire més relaxat que antigament!

A Catalunya, al Dijous Gras, es típic menjar botifarra d’ou i coca de llardons. 

Mmm!