SOMRIURE

Senyor, si alguna vegada trobem 

algun noi o noia 

que no ens ofereix el seu somriure, 

ajuda’ns a ser generosos, 

ajuda’ns a donar-li el nostre somriure, 

perquè ningú no té tanta necessitat d’un somriure 

com aquell que no pot donar-ne als altres.

CANTO ALS VALENTS...

                                          ... canto als valents que porten per bandera la veritat.

Als qui són capaços de posar-se a la pell dels altres.

Els que no participen de les injustícies, no miren cap a l'altra banda.

Els que no s'acomoden.

Els que reguen sempre les seves arrels.

A tu, el meu company, que m'allargues la mà, que és el teu cor bondat...

 

Històries de Nasreddín

Nasreddín contava en certa ocasió amb molta alegria que havia perdut l'ase.

- Però - li diu l'amic - com pots estar tant content si no tens diners per comprar-ne un altre?

- I tant que n'estic de content - respon ell - Imagina't que jo hagués anat 

damunt seu com de costum. També jo m'hauria perdut!

Quin missatge ens aporta aquesta història?

EL CAMÍ...

 

No confonguis mai el VIATGE amb el turisme.

El turista veu però no sap mirar. Filma i retrata però és incapaç d'embadalir-se.

Passa. Però no queda mai enlloc. Res no li entra a dintre...

El viatge és sempre interior: treball de l'esperit.

Com una barca vella dins la mar, 

que s'ha deixat cobrir de cornets, algues, animalons,

llims, els quals donen vida a la fusta morta, 

el viatge fa créixer l'ànima. 

Posa gruix d'humanitat.

Tot caminant, emergeix un continent inèdit.

Pertany al misteri de la vida i n'és l'expressió: som

en la mesura que ens fem. Que caminem.

Preocupa't sols de caminar!

CASTANYADA I TOTS SANTS

En la nostra tradició cultural, d’essència cristiana, celebrem la festa de Tots Sants. Una festa antiga que es remunta al segle VII dC, però que avui, en el segle XXI, continua plena de sentit humà.

La festa de Tots Sants ens evoca a pensar en aquelles persones que hem estimat o estimem i que ja no són entre nosaltres... i diu la tradició que quan els campaners tocaven les campanes per recordar que s’havia de pregar per les ànimes dels difunts, de tant en tant descansaven i agafaven forces tot menjant castanyes i panellets. Una tradició ben dolça que avui encara es manté!

També és tradició per Tots Sants la visita al cementiri, un mot d’origen grec que significa ‘dormitori’. Es fa la visita al cementiri per dipositar flors a les tombes dels éssers estimats com a símbol de record i d’estima.

Us convidem, doncs, aquests dies a celebrar Tots Sants i la Castanyada donant sentit a la festa!

Sant Narcís i les mosques

 

Diu la llegenda que el miracle de les mosques va succeir el setembre de 1286, quan l'exèrcit del rei de França, Felip l'Ardit, va assetjar Girona.
Encara que la ciutat va capitular sense lluita, els francesos, en entrar a la ciutat, es van portar de manera ignominiosa: van robar, insultar i oprimir els gironins; van assaltar esglésies tot fent riota dels objectes de culte i, finalment, van profanar el cos de Sant Narcís, guardat a la col·legiata de Sant Feliu, i li van trencar un braç.
Això va ser massa: del cos del sant varen començar a sortir unes mosques gegants que es varen posar a picar furiosament tant els soldats francesos com els seus cavalls. I tot seguit de ser picats, els enemics morien. I així va ser com els pocs enemics que quedaven van fugir d ela ciutat.

D'aquí ve la típica iconografia gironina que lliga sant Narcís i la imatge de les mosques a la ciutat."...

Parenostre de DÉU

Fill meu que estàs en la terra,

que el teu mirar sigui reflex de la meva mirada

vers aquest món teu que tant té a veure amb el Cel.

No perdis res del que t'he donat,

El meu AMOR, és aliment, llum i vida pel teu camí.

Perdona les ofenses, les faltes d’amor, com et perdono a tu.

No temis res ni ningú, JO CAMINO AMB TU.....,

Els teus passos són els meus passos....

Les teves paraules són les meves paraules..

El teu estimar és el meu estimar...!

 

Ets el meu fill..., soc el teu PARE.      AMÉN

GRÀCIES

El bon dia d'avui és en forma d'agraïment per totes les persones 

que ens acompanyen en el nostre caminar...

 

Les que sé que m’estimen i sempre m’esperen.

La que sempre m’anima a veure allò positiu.

Les que em volen tal com soc i m’animen a créixer.

Aquelles que, amb la seva gran bondat, em fan senzill.

Les que, amb la seva vida incansable, m’animen a lluitar.

Aquella que, amb la seva vida profunda, m’ha fet més lliure.

Aquella que, amb la seva actitud d’escolta, llegeix el meu silenci.

Aquelles que, amb la seva experiència interior, m’ajuden a “llegir Déu en la vida”.

La persona que em va anunciar la bona notícia: "Déu t'estima".

COMENTARI DE L'EVANGELI DEL DIUMENGE

Un fariseu, doctor de la Llei, interrogà Jesús amb intenció de temptar-lo: 

-Mestre, quin és el gran manament en la Llei?  

Jesús li digué: 

-Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor i amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment: aquest és el primer manament. I el segon és semblant a aquest: Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix. D’aquests dos en depèn tota la Llei.

Mt 22, 34-40

 

Si hi ha d’haver una constant que identifiqui un creient ha de ser 

la seva actitud de profund respecte envers l’altre, 

sigui quina sigui la seva condició i la seva procedència; 

perquè l’altre, com jo, és estimat per Déu. 

Senyor, que la Teva compassió, sigui també la meva compassió; 

que escolti com Tu escoltes.

Música per a reflexionar...

 

NOBEL DE LA PAU

(Extret de preagria.cat)

En un món marcat cada vegada més per la política del poder és una bona notícia recordar que segueix havent-hi premis com el Nobel de la Pau i que aquest any ha estat concedit a Navanethem Pillay. 

"Navi" Pillay té 85 anys, és una jurista sud-africana que va començar la seva carrera com a advocada durant l'apartheid, i va estar compromesa amb la lluita contra la discriminació racial. Va ser també comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans i va presidir la Comissió Independent d’Investigació de l’ONU sobre els Territoris Palestins Ocupats. Com a presidenta d’aquesta comissió va presentar les conclusions d’un informe segons el qual les autoritats israelianes havien comès actes de genocidi contra la població palestina a Gaza.

És bona cosa que es premiï algú que des de jove s’ha esforçat per promoure la pau i el dret internacional. El president del Comitè del Nobel va descriure el compromís de Pillay amb la justícia i la dignitat humana com una font d’esperança i inspiració per aquells que cerquen construir un món més pacífic.

Tant de bo la justícia s’obri pas amb força per dur-nos un món on es respectin els drets de tots!

L'AMISTAT ÉS ESTIMAR

 

De nosaltres cap als altres,
cadascú té una llum,
i una història a la motxilla,
amb virtuts i defectes que ens fan ser com som.
Si obrim bé la porta
i deixem que se’ns vegi,
descobrim que en el fons
tots busquem el mateix món.

Perquè un amic no es troba fent màgia,
un lligam d’amistat es va teixint a poc a poc.

I és que un amic és qui estima de debò,
té paciència, escolta i mai no guarda rancor.
No busca tenir raó, sap perdonar de cor,
cuida del qui està sol i li regala calor.
Jesús ens ho va dir, amb la mà sempre estesa:
l’amistat és estimar sense esperar res a canvi.

No busquem amics perfectes
que no tinguin cap falla,
sinó algú que estigui a prop
quan caiguem i ens calgui una mà.
Si tu em cuides a mi
i jo et cuido a tu,
la nostra amistat serà
un refugi per viure feliç...

(Text extret de la pàgina: preguem.blogspot.com)

Per a pensar...

"La teva veritat creixerà a mesura que sàpigues escoltar la veritat dels altres". (Anònim)

"El qui no sap allò que busca no entén allò que troba” (Claude Bernard)

"No jutgis el dia per la collita que has recollit, sinó per les llavors que has plantat" (R Louis Stevenson)

Setmana del DOMUND

Pare sant, concediu-nos ser un en Crist,

arrelats en l’Amor que uneix i renova.

Feu que tots els membres de l'Església

estiguin units en la missió,

anunciant i encarnant cada dia el vostre amor fidel per cada criatura.

Beneïu als missioners i missioneres,

recolzeu el seu esforç,

preserveu-los en l'esperança.

Feu-nos instruments de pau

i que el món sencer reconegui en Crist la llum que salva.

Amén.

Papa Lleó XIV

Setmana del DOMUND

Hi havia una vegada un poble petit que es deia Grisgrís. Allí tot era de color gris: les cases, les flors, la roba i, fins i tot, els somriures de la gent. Per què? Perquè feia molts anys que havien oblidat que existia el sol. Vivien a l'ombra i pensaven que el món sencer era fosc i avorrit.

En un altre poble molt llunyà, anomenat Llumverda, la gent vivia envoltada de colors, música i un sol brillant que els escalfava el cor.

Un dia, un nen de Llumverda que es deia Leo va mirar cap a l'horitzó i va veure el núvol gris sobre el poble de Grisgrís. Va sentir compassió per ells i es va dir:
—Ells no saben com n'és, de bonic, el sol. Algú ha d'anar a explicar-los-ho i a portar-los un trosset de la nostra llum.

Va preparar la motxilla. No hi portava joguines, ni roba elegant; hi portava llantions, llavors de flors de colors, històries alegres i molta paciència.

Quan en Leo va arribar a Grisgrís, la gent el va mirar amb sospita. Però ell no es va espantar i va començar a ajudar. Va arreglar la teulada d'una dona gran, va regalar una flor groga a un nen trist i va encendre un petit llantió quan es va fer de nit perquè la plaça no fes tanta por.

Un dia li van preguntar:
—Per què fas tot això per nosaltres si ni tan sols ens coneixes?

En Leo els va explicar d'on venia, com era el sol del seu poble i els va dir:
—Jo només he vingut a compartir amb vosaltres la llum i l'escalfor que a mi m'han regalat, perquè vosaltres també pugueu encendre la vostra pròpia llum.

A poc a poc, les cases del poble es van omplir de colors, van aprendre a cuidar les flors i, tot i que el gran sol va trigar a treure el cap del tot, ells mateixos es van convertir en petits fars de llum per als altres.

Des d'aleshores, als nens com en Leo se'ls anomena missioners: persones que viatgen arreu per compartir l'esperança i l'amor, ajudant que els altres també descobreixin l'alegria.

 

Setmana del DOMUND

 

SETMANA DEL DOMUND

L'any 1926, el papa Pius XI, va instaurar el "diumenge mundial de les missions".

Fa, doncs, 100 anys que el Domund és el dia en què, d'una manera especial, 

l'església universal prega pels missioners i les missions d'arreu del món.

Coincideix sempre amb el penúltim diumenge del mes d'octubre.

Enguany, la jornada del DOMUND serà el proper diumenge 18 d'octubre.

L'actual Papa, Lleó XIV, que també va ser missioner, per aquesta jornada

"exhorta tota l'Església a continuar amb joia i guiats per Esperit Sant 

el camí missioner, que requereix cors unificats en Crist, 

comunitats reconciliades i, en tots, 

disponibilitat per col·laborar amb generositat i confiança."

ON ÉS?

En un món ple de superficialitat,

on és allò realment autèntic 

que et dona pau i certesa...?

Escolta aquesta cançó que un pare dedica al seu fill...

Frases per a pensar...

 

Cada pàgina llegida és un pas ferm cap al futur que desitges.

No permetis que la por freni el teu desig constant d'aprendre.

Aprendre dia a dia vol dir sembrar el futur amb esforç i esperança.

Creu en tu perquè sempre pots millorar si t'ho proposes.

SALUDAR

Saludar, desitjar un bon dia... té una connotació de cordialitat; 

si es sincer, predisposa per a una millor relació amb l’altre,

és una forma de cortesia i demostra amabilitat.

És igual si és un familiar, un amic, un conegut o un veí, 

per a qui rep la salutació té un gran valor. 

I si, a més a més, saludes mirant als ulls i afegint un somriure, el valor és multiplica!

Així, doncs, no et descuidis de saludar cada matí 

a la teva família, al veí que et creues per l’escala, als companys de l’escola, als professors... 

estaràs contribuint a crear un clima més fratern!

El marit digué a la seva esposa: «Saps, estimada? Treballaré dur i algun dia serem rics».

La dona va respondre: «Ja som rics, estimat. Ens tenim l'un a l'altre. 

Potser algun dia també tinguem diners»

(El canto del pájaro, de Anthony de Mello)

Em guia per camins segurs

El salm del Bon Pastor ressona en aquest cant.

Un cant ple de confiança per aquells moments en què ens podem sentir perduts i abandonats.

Preguem junts

 

Senyor, enmig del soroll i les tempestes de la història,
ensenya’ns a no perdre de vista el bé que germina en el silenci.

Obre els nostres ulls per reconèixer la teva presència
en les mans que consolen,
en els qui treballen per la justícia,
i en cada gest de bondat.

Dona'ns un cor atent,
capaç de veure que cap foscor és eterna
quan hi ha una sola ànima disposada a encendre una flama.

Transforma la nostra inquietud en acció generosa,
el nostre desànim en una fe activa,
i la nostra divisió en un desig sincer de trobada.

Que puguem ser, enmig d'aquest món que tant ho necessita,
instruments d'esperança,
servidors de la pau
i testimonis que l'amor és sempre més fort que el discòrdia.

La notícia

Fa uns dies van saltar totes les alarmes quan Dario Amodei, 

cofundador d’Anthropic, una empresa especialitzada en intel·ligència artificial, 

va fer un comunicat públic en què alertava dels perills d’aquesta tecnologia i demanava posar-hi fre. 

Poc després, un enginyer català, ex-treballador d’Anthropic, 

va dir que la IA pot ser més perillosa del que la gent s’imagina. 

Tot plegat ha obert un debat intens, que posa sobre la taula diferents qüestions.

També el Papa Lleó, el mes de maig passat, en la seva encíclica Magnifica humanitas 

parlava sobre la IA i advertia que “la tecnologia no pot convertir-se en un instrument 

de dominació ni de control social”, i reclamava marcs ètics i jurídics internacionals per regular-la.

També subratllava el paper clau de l’educació, 

“per garantir el pensament crític en un entorn digital 

cada vegada més dominat per sistemes automatitzats”.

N'estàs al cas d'aquest debat? 

Coneixes les empreses que treballen aquesta tecnologia? 

Què en penses?

Buscar

Un veí va trobar Mullah Nasruddin quan aquest anava buscant alguna cosa de genolls.

—Què busques, Mullah?

—La meva clau. L’he perduda.

I, agenollats tots dos, es van posar a buscar la clau perduda. Al cap d’una estona, el veí va preguntar:

—On l’has perduda?

—A casa.

—Déu meu! I aleshores, per què la busques aquí?

—Perquè aquí hi ha més llum.

(Conte sufí)

De què serveix buscar Déu en llocs sants si allà on l’has perdut ha estat dins del teu cor?

Sant Miquel

Avui és sant Miquel.

Miquel és un nom que ve de l’hebreu Mikhael [miχaˈel], 

que exactament és la formulació d’una qüestió: mi ka el, que significa ‘qui és com Déu?’ 

i que vol expressar que com Déu no hi ha ningú.

Sant Miquel, juntament amb Sant Jordi, va ser en temps medievals 

el patró de la cavalleria, i ara és patró —segons els llocs— de policies, bombers i militars. 

Actualment és el patró d’Alemanya i altres territoris germànics. 

És també el patró de la capital d’Ucraïna, Kíiv, de Brussel·les, de  França  i de Normandia.

També a Catalunya, sant Miquel és patró de nombroses poblacions 

(com Lleida, Vielha, Mont-roig...)  que celebren avui  la seva festa.

Felicitats als Miquels!!!

La veritat...

La veritat també és ser qui som de debò.

Soc jo mateix, jo mateixa

o, a vegades, soc diferent

per agradar als altres?

La veritat és que ens necessitem els uns als altres.

Quan comparteixo o ajudo a algú faig 

que la seva vida sigui una mica millor?

La llavor

Hi havia una vegada una llavor sota la terra fosca. 

Estava trista, volia sortir immediatament, 

volia ser l'arbre més alt del bosc de cop i volta.

Un cuc vell passava per allí i en veure-la plorar li va dir:

— No tinguis pressa. La terra et dona força. El sol et donarà calor. Tot arriba al seu moment.

La llavor intrigada va fer cas del consell i va deixar de plorar.

Va beure l'aigua de la pluja en silenci. 

Va respirar la humitat de la terra. 

I després d'uns dies, la llavor va trencar la seva closca. 

Va treure una mica de verd cap amunt i va fer arrels fermes cap avall.

Amb els anys, aquella llavor es va convertir en un roure gegant. 

Els ocells hi cantaven cada matí i els viatgers hi descansaven sota la seva ombra fresca.

 

Les coses importants de la vida necessiten temps i paciència. 

Res no creix de la nit al dia sense esforç!

Mare de Déu de la Mercè

 

Oh, Mare de la Mercè,
consoladora de tots els afligits!

Avui ens acollim a la vostra protecció
i ens posem sota el vostre mantell sagrat.
Vós que sou font de clemència i llibertat,
mireu amb bondat les nostres necessitats.

Allibereu-nos de tot mal, de la tristesa i de la por,
i guanyeu per a nosaltres la gràcia de viure
en la pau, l'amor i la justícia del vostre Fill.

Sigueu la nostra guia en el camí de la vida
i el nostre refugi segur en l'hora de la prova.

Santa Tecla

Demà celebrarem santa Tecla, 

però coneixeu qui era aquesta Tecla que es va convertir en la patrona de la nostra ciutat?

ENCARA SOM AQUÍ

La vida està plena de dificultats,

l'important és tornar a aixecar-se i lluitar fins al final.

Avui, especialment, el bondia el dediquem a l'Èric, 

molts ànims i molta força!

 

Per a pensar

 "No hi ha un sol camí correcte per a tothom"

(Timothy M. Kaine. Senador demòcrata de l'estat de Virginia, EEUU)

"Per fer-me poderosa només necessito una cosa: educació"

(Malala Yousafzai. Activista pakistanesa defensora del dret a l'educació de nenes i dones)

Estàs d'acord amb aquestes frases? Perquè?

Dijous: notícia

Darrerament, hem sentit diverses vegades que les proporcions d’alguns territoris representats en els mapamundis s’allunyen de la realitat. Per exemple, arran dels conflictes entorn de Groenlàndia, es deia que aquesta gran illa de l’Àrtic es veu als mapes tradicionals molt més gran del que és realment. Passa el mateix amb Amèrica del Nord, la Xina o Rússia.

En canvi, en el cas d’àrees com Amèrica del Sud, el sud-est asiàtic i l’Àfrica, passa just el contrari: apareixen més petites del que són. 

La representació dels països del món, fins ara, es basava en el mètode de projecció instaurat l’any 1569 pel cartògraf flamenc Gerardus Mercator. Però, per iniciativa de Togo (un país de l’Àfrica occidental) i amb el suport de la Unió Africana, s’ha iniciat una revisió d’aquest model, dins de la campanya Correct The Map. L’Assemblea General de l’ONU (amb 164 vots a favor, 1 en contra i 6 abstencions) ha demanat que, progressivament, governs, centres d’educació, mitjans de comunicació i altres entitats comencin a representar el món basant-se en el model Equal Earth, que projecta unes proporcions dels territoris més fidels a la realitat.

Coneixies la notícia? Quina importància creus que té? 

On és...?

On és allò que realment importa?

La cançó parla d'un viatge per l'univers i,

després de veure "tres mil horitzons",

acaba descobrint que el més valuós no és lluny

sinó en la persona o les persones que tenim al costat...

FRASES SOBRE LA VERITAT

La veritat no està de part de qui cridi més.

Rabindranath Tagore (1861-1941) Filòsof i escriptor indi.

 

Qui busca la veritat corre el risc de trobar-la.

Manuel Vicent (1936-?) Escriptor espanyol.

 

El llenguatge de la veritat ha de ser, sens dubte, simple i sense artificis.

Sèneca (2 aC- 65) Filòsof llatí.

VA PASSAR EN UN AVIÓ

– Quin és el problema, senyora? – preguntà l'hostessa.

– És que no ho veu? – va respondre la senyora – M’han col·locat al costat d'un negre. No suporto estar al costat d'un d'aquests éssers repugnants. Doneu-me un altre seient!

– Si us plau, tranquil·litzis... Gairebé tots els seients estan ocupats. Però miraré si hi ha un lloc disponible.

L'hostessa s'allunyà i tornà de nou uns minuts més tard:

– Senyora, tal com em pensava, no hi ha ja cap lloc lliure a la classe econòmica. No obstant això, encara tenim un lloc a primera classe.

I abans que la senyora pogués fer el menor comentari, l'hostessa va seguir:

– És del tot inusual permetre a una persona de la classe econòmica seure a primera classe. Però, ateses les circumstàncies, el comandant troba que seria escandalós obligar algú a asseure's al costat d'una persona tan repugnant.

I dirigint-se al negre, l'hostessa li digué:

– Si el senyor ho desitja, prengui el seu equipatge de mà, ja que un seient a primera classe l'espera.

I tots els passatgers que, sorpresos, assistien a l'escena es van aixecar i van aplaudir.

ESTIMAR

“Nosaltres estimem, perquè ell ens va estimar primer” 1Joan 4:19

Igual que Jesús ens coneix a cadascun de nosaltres pel nostre nom i ens estima, 

us convidem a que penseu el nom de persones que estimeu.

Us animem a donar gràcies a Déu per elles, 

perquè ens il·luminen i acompanyen en el dia a dia. 

I ho fan perquè ens estimen. 

Quina sort tenim de tenir al voltant gent que ens estima!

Senyor et demanem que aquest curs ens acompanyis, 

que caminis amb nosaltres i ens ensenyis a estimar com tu estimes.

BON INICI DE CURS

Comencem un nou curs,

alguns amb peresa, altres amb ganes...

tan se val, per uns i altres

estigueu oberts, sigueu curiosos, pregunteu i mantingueu altes les expectatives.

Molt bon inic de curs 2026-27.

English day's

 

An Irish blessing

May the road rise up to meet you

May the wind be always at your back

May the warm rays of sun fall upon your home

And may the hand of a friend always be near.

May God hold you in the palm of his hand.

Our father

Our Father, who art in heaven,

hallowed be thy name;
thy kingdom come,
thy will be done,
on earth as it is in heaven.
Give us this day, our daily bread,
and forgive us our trespasses
as we forgive those who trespass against us.
And lead us not into temptation,
but deliver us from evil.

Amen.

L'AMISTAT

Dos estruços, de terres llunyanes, es varen fer amigues i no podien viure una sense l’altra, fins que un dia una petita discussió va posar a prova la seva bonica amistat:

– Avui jugarem al que jo vulgui – va dir una d’elles, mentre que l’altra va replicar:
– T’equivoques, això ho decidiré només jo.

Les dues es van entossudir en els seus capritxos i van acabar enfadades; fins que un dia una d’elles va manifestar:

– Deixem els jocs per avui. És necessari que trobem una altra sortida.

Així, dialogant, es van posar d’acord: cada una, alternant-se, indicaria el joc del dia.
Des de llavors, no hi va haver més baralles i van conservar la seva amistat tota la vida.

Parlant tranquil·lament es pot arribar a acords, on les dues persones que discuteixen hi surtin guanyant. Les amistats verdaderes sobreviuen a tots els malentesos i diferències que puguin sorgir.

BON DIA

Vam néixer per ser Feliços,

no per ser perfectes...

L'albada és el moment més bonic del dia

perquè és quan Déu et diu:

"aixeca't!"

et regalo l'oportunitat de viure

i comença de nou de la meva mà.

Els dies bons et donen FELICITAT,

els dies dolents et donen EXPERIÈNCIA,

els intents et mantenen FORT,

les caigudes et mantenen HUMIL,

però sols Déu et manté dempeus.

 

ORACIÓ

Senyor, ensenya'ns a tenir les mans obertes 

i generoses per ajudar els qui ens envolten. 

Concedeix-nos un sentiment joiós, 

capacitat per comprendre els altres 

i l'audàcia per somniar i construir un món millor. 

Ajuda'ns a mantenir sempre l'esperança i la il·lusió.

Setmana de la natura

La Setmana de la Natura 2026 se celebra del 22 de maig al 5 de juny amb el focus en la recuperació d’espècies amenaçades. Com el corriol camanegre...

Cada primavera, a les platges del litoral català, es repeteix un drama silenciós: el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), un petit ocell d’uns 17 centímetres, intenta tirar endavant les seves cries en un entorn hostil per a una au salvatge: una platja en ple estiu. Els seus ous, camuflats entre la sorra, i els pollets —que es mouen sols des del primer dia— són extraordinàriament vulnerables a qualsevol pertorbació. Gossos deslligats, banyistes, vehicles i maquinària de neteja converteixen cada temporada en una prova de resistència per a l’espècie, que en només deu anys ha perdut aproximadament el 70% de la seva població a Catalunya. Es calcula que avui hi queden entre 500 i 1.500 parelles reproductores al país.

El nom de corriol li ve precisament del seu comportament: s’alimenta d’insectes, crustacis i cucs que troba a la sorra o vora l’aigua, i és habitual veure’l córrer amunt i avall per la vora del mar.

Si aquest estiu aneu a la platja i us trobeu amb el corriol camanegre, tingueu cura, no us hi acosteu, respecteu els tancats, no porteu gossos excepte on estiguin explícitament permesos i, si observeu un niu fora de les zones delimitades, truqueu al 112.

(Text de setmananatura.cat)

SUMA

La vida no és composa només de grans moments sinó de la suma de petites coses que fem cada dia.

Proposa’t avui:  

“com puc fer que algú se senti valorat? 

com puc fer que el matí d’un company sigui més feliç?” 

Potser ajudant algú sense esperar res a canvi?  

escoltant amb atenció un company que ho necessita…?

No esperis més, el moment és ara i el gest és teu. Suma a la vida!

(Reflexió de Ada Emilia, alumna de 2n d'ESO A)

EL FLOC DE NEU...

Una vegada, un pardal va preguntar a un colom de bosc:

–Quan pesa, un floc de neu?

I el colom li va dir:

–No pesa res.

–No res? –va dir el pardal– doncs mira, escolta aquesta història que em va passar fa temps, a veure què et sembla:
“Un dia em vaig aturar a la branca d’un avet, just on la branca s’ajunta amb el tronc.

Al cap d’una estona va començar a nevar, però molt poquet, molt lleument…

Com que no tenia res a fer, em vaig posar a comptar els flocs que anaven caient al damunt d’aquella branca.

En vaig comptar 3.741.952.

Quan va caure el següent, el que feia 3.741.953, petit, lleu, que no pesava gens, tal com tu dius… la branca es va trencar.”

Acabat el seu relat, el pardal va marxar volant… i el colom, després de reflexionar una estona, es va dir:

“Potser només cal la veu d’una persona més, perquè vingui la pau al món…”

 

Adaptació del conte de Kurt Kauter

ELS ULLS

 

Pare, que ens has donat els ulls

per a contemplar la bellesa i la bondat

de la natura i dels homes,

per a expressar els nostres sentiments

i acollir els dels altres:

fes que tinguem els ulls sempre oberts,

atents als teus senyals

i que mirem als altres

amb amor i acolliment.

7 punts per ser persones HONESTES

1. Conèixer-nos a nosaltres mateixos.

2. Acceptar-nos tal com som, sense exagerar les nostres qualitats ni els nostres defectes.

3. Dir el que sentim o pensem.

4. Eliminar la mentida, l’engany i la falsedat en les nostres paraules.

5. Actuar d’acord amb la nostra manera de pensar.

6. Obtenir el que volem sense fer trampes, sense copiar, sense falsificar, sense subornar, sense manipular...

7. No prendre el que pertany a un altre o a la comunitat.

Valors dominicans

 "L’autèntica solidaritat és un moviment interior i integral que ens implica 

i que ha de provocar en nosaltres un canvi i una nova forma de viure. 

És a dir, ha arribat el moment de no donar el que ens sobra, 

sinó de compartir el que som i el que tenim amb aquells que s’ho estan passant pitjor. 

Solidaritat amb la justícia, amb la persona que pateix." 

(Lucia Caram, monja dominica)

Setmana de sant Domènec

Tu m’has dit que la Paraula té més força que cap cop

Tu m’has dit que l’estratègia és tornar a conquerir els cors

Tu m’has dit que qui no estima no és dolent sinó ignorant,

Tu m’has dit que a les pells mortes dels lligats i els pergamins

No s’hi amaga la saviesa que il·lumina el meu camí

Tu m’has dit que és millor aprendre de la gent que està patint,

Tan a prop de les persones i al mateix temps prop de Déu

Tan a prop de les persones perquè en elles hi ha el Bon Déu...

SANT DOMÈNEC DE GUZMÁN

JO, COM TU, VULL VIURE SEMPRE AL SERVEI DELS MEUS GERMANS.

(Clica la imatge si vols escoltar l'himne)

Setmana de sant Domènec

Hola amics!

Sabeu que sempre porto amb mi un llibre, oi? 

És l’Evangeli, per anunciar arreu la bona notícia de Jesús.

Jesús ens crida a pronunciar paraules que donin vida, 

llum, amor, esperança, felicitat... 

paraules que encoratgin, que donin caliu al cor, 

paraules que animin a fer camí, a lluitar pels nostres somnis, 

que ajudin a fer més lleuger el sofriment i la malaltia, 

paraules que facin present el gest solidari i compromès 

envers els petits, els febles, els necessitats, 

envers tots els que s’acosten a nosaltres. 

I això és el que he intentat fer jo tota la meva vida. 

I tu, quines paraules pronunciaràs avui?!

S'apropa la festa de sant Domènec

S'apropa la festa de Sant Domènec, 

i per això cada matí us animem a descobrir alguna cosa sobre ell... 

A Sant Domènec li agradava llegir i escoltar el missatge de Jesús,

li agradava comunicar als altres paraules

que els fessin viure alegres, contents i confiats.

 

Quins missatges ofereixes als altres perquè se sentin bé?