Us espero amb alegria!

Senyor, per a mi no sou pas un desconegut o un foraster;
sou l'amic i el germà que ve a visitar-me.
Quan em dieu que estigui atent perquè vindreu a l'hora menys pensada,
el meu cor s'omple de joia i d'esperança.
Això m'empeny a pensar més en vós i a tenir sempre la porta oberta.
Estic content de tenir-vos com a company mentre faig camí cap a la Casa del Pare.
Ajudeu-me a viure el temps de l'Advent,
perquè mai no oblidi que m'estimeu i que em visiteu molt sovint.
Voleu que la nostra amistat creixi i esdevingui més forta cada dia.

Us espero amb alegria!

Mil grues de paper

Aquests dies hem estat fent grues de paper per a col·laborar amb La Marató. Però sabíeu que tot això ve d'una antiga llegenda japonesa que diu que a qualsevol persona que faci 1000 grues de paper li serà concedit un desig?

Les mil grues d’origami (papiroflexia en japonès) es van convertir en un símbol de la pau a causa de la història de Sadako Sasaki (1943-1955), una nena japonesa que va desitjar curar-se de la seva malaltia produïda per la radiació de la bomba atòmica que va caure damunt Hiroshima. Després del consell de la seva amiga Chizuko, i mentre estava a l’hospital, va decidir que faria 1.000 grues de paper. Va pensar que el seu desig no seria només per a curar-se, sinó també per a que tot el món pogués viure en pau, sense guerres. Sadako no va poder superar la malaltia i tampoc va acabar de fer totes les grues (va haver de parar quan portava 644). Però, Chizuko i molts altres amics van arribar a fer les 1.000 grues, que d’aquesta manera, es van convertir en un símbol de la pau a tot el món.

ESPERANÇA

L’esperança ...

A vegades la nostra vida és com un túnel llarg, del que no veiem la sortida.

A l’escola les coses no ens van bé; ens costa concentrar-nos, les mates sen’s resisteixen, escriure bé ens resulta difícil, les classes se’ns fan pesades i avorrides...

A casa les coses potser no van millor; tenim algun familiar malalt o preocupat per algun problema, els pares no ens acaben d’entendre, amb els germans ens barallem més del que és normal...

Els amics estan una mica pesats i no acabem de trobar-nos a gust amb ells...

La nostra vida pot tenir alguns aspectes negatius, 

però no podem quedar-nos aturats al túnel, només avançant podrem sortir-ne, perquè sempre hi ha una sortida. 

L’esperança ens fa caminar cap a la solució, ens posa llum i color a la vida.

Mentre espero l’arribada de Jesús, 

procuraré donar un tomb a les meves preocupacions.

Durant aquest temps d’Advent tindré l’esperança que em cal per a donar un color nou a la meva vida i a la dels que m’envolten.

Gràcies Jesús per inspirar-me una vida tan plena.

ADVENT

Advent, dies d'espera per a la vinguda de Jesús. Preparem els nostres cors per a celebrar el seu naixement. Així com la seva mare, Maria, i el seu pare, Josep, van esperar l'arribada del seu fill plens d'esperança i posant-se en mans de Déu, nosaltres oferim aquests dies al Pare esperant que la seva vinguda aporti pau i joia al món.

Durant aquestes setmanes d'advent podríem recordar que Jesús també va ser  nen i es va educar i créixer en el sí d'una família senzilla i treballadora que l'estimava i el respectava. 

Els seus pares tenien cura d'ell i li procuraven allò que necessitava per a créixer com a persona plena i feliç. Va aprendre l'ofici de fuster, com el seu pare. Segur que ajudava a la seva mare a parar taula i a tenir cura de la casa. 

El van ensenyar a pregar a Déu i a saber donar gràcies per la vida i la natura. 

Jesús, tu vas ser infant com jo. Saps com em sento i el que em passa. 
Saps que a vegades em costa ser obedient i endreçat 
i que no sempre soc prou amable i agraït. 
Gràcies, però, per estar sempre al meu costat i ajudar-me a millorar.

La Corona d'Advent

És un ornament fet amb rames verdes, de pi o d'avet, i quatre ciris.

Les espelmes  i les branques són símbol de la vida i de la llum que Jesús porta en les nostres vides.

Perquè... 

La guerra doni pas a la pau.

Els odis es converteixin en amor. 

Les situacions injustes trobin solucions. 

Els aturats assoleixin  treball. 

Els malalts siguin alleujats en el seu dolor. 

Les persones soles trobin companyia. 

Les rivalitats es canviïn per solidaritat. 

Els famolencs aconsegueixin aliments. 

Els nostres cors siguin plens de l'Amor de Déu

per viure i estimar-nos tots com a germans.

... i el rebel va dir que no!

En aquell temps (com en tots els temps), els homes pensaven que era més feliç qui més tenia. Però vingué el rebel i digué: "No, és més feliç el qui més comparteix."

En aquell temps (com en tots els temps), els homes pensaven que era més feliç el qui trobava motius per a venjar-se, qui no es deixava trepitjar, qui deia que els seus drets havien de ser respectats passés el que passés. Però vingué el rebel i va dir: "No, el camí de la felicitat passa per no venjar-se i per saber perdonar, per acceptar els altres i renunciar més d'una vegada els propis drets."

I què en penses tu?