"És el temps que has passat amb la rosa, el que la fa tan important..." El Petit Príncep

divendres, 29 de setembre del 2017

Testimoniatge de pregària

Martin Luther King

Després d'un dia particularment fatigós, vaig anar-me'n a dormir molt tard.

La meva dona ja s'havia adormit, i jo estava a punt d'abatir-me, quan el telèfon sonà. Una veu irritada digué: "Escolta, negrot, hem pres mesures respecte tu. Abans de la setmana que ve maleiràs el dia que vas venir a Montgomery". Vaig penjar, però ja no vaig poder dormir. Semblava com si tots els temors m'haguessin caigut al damunt tot d'una. Havia arribat al punt de saturació.

Vaig saltar del llit i vaig començar a caminar per l'habitació. Finalment vaig entrar a la cuina a escalfar un pot de cafè. Estava disposat a abandonar-ho tot. Vaig provar de pensar en una manera d'esfumar-me de tot, aquell coratge gairebé havia mort. Vaig decidir presentar el meu problema a Déu. Amb el cap entre les mans, vaig inclinar-me sobre la taula de la cuina tot pregant en veu alta. Les paraules que jo deia a Déu aquella nit són encara vives a la meva memòria.

"Sóc aquí, prenent posició per allò que crec que és justícia. Però ara tinc por. La gent em tria perquè sigui el seu capità i, si em presento davant d'ells mancat de força i coratge, també ells s'enfonsaran. Estic al límit de les meves forces. No em queda res. He arribat al punt en què ja no puc fer-hi front jo tot sol".

En aquell instant vaig experimentar la presència de la divinitat com mai abans no l'havia experimentada. Semblava com si pogués sentir la seguretat pacificadora d'una veu interior que em deia: "Pren partit per la justícia, pren partit per la veritat. Déu serà al teu costat sempre". Gairebé a l'acte vaig sentir que els temors m'abandonaven. Desaparegué la meva incertesa.

La situació exterior continuava essent la mateixa, però Déu m'havia donat la calma interior.


dijous, 28 de setembre del 2017

Un somriure

Autor: Desconegut /da   Procedència: Convivències familiars-Pineta/2002

Somriure no costa gens
i dóna per a molt.

Un somriure fa rics els qui el reben
sense empobrir aquell qui el dóna.

Un somriure només dura un instant,
però el seu record pot ser etern.

Ningú no és prou ric per poder-se'n estar
i ningú no és prou pobre per no poder-lo donar.


Un somriure porta pau a la llar,
és prova innegable d'amistat.

Un somriure dóna repòs a qui està cansat,
torna el coratge al més desenganyat.

Si alguna vegada trobeu una persona
que no us dóna el somriure
que vosaltres mereixeu,
sigueu generosos:
doneu-li el vostre,
perquè ningú no té tanta necessitat d'un somriure
com aquell que no pot donar-ne als altres.

dimecres, 27 de setembre del 2017

Responsabilitat amb la natura


Mira el vídeo i pensa... 


T'has comportat alguna vegada com el protagonista del vídeo?
Quines conseqüències pot tenir aquest comportament? 
Què fas per ser respectuosa amb la natura?

dimarts, 26 de setembre del 2017

Il·lumineu el nostre inetrior

Senyor, massa sovint miro les persones i les coses
a través dels meus prejudicis i interessos
i la meva mirada està plena de foscors.
Vós, en canvi, mireu el fons del cor
i veieu les persones tal com són.

La vida em va fent comprendre
que "l'essencial és invisible als ulls
i que només hi veiem bé amb el cor."
Avui us demano que m’allibereu
dels prejudicis que enfosqueixen la mirada
i de l’odi que m’impedeix de veure-hi clar.

Il·lumineu el meu interior perquè,
portat per l’amor i la veritat,
sàpiga descobrir la riquesa de cada persona
i comprendre la grandesa del vostre amor,
manifestat en Jesús i en la meva vida.

dilluns, 25 de setembre del 2017

...I camineu plegats

No busquis a l'horitzó
els camins ja fets,
No hi són!

El camí, el teu camí
el trobaràs
sense saber-ho
tot caminant.

No busquis la seguretat de l'arbre







amb les arrels inamovibles
sota la terra.

La teva seguretat
és justament el caminar.

Busca, això sí,
els amics,
que com tu, continuen cercant.
I feu camí junts...

...Talleu les herbes.
...Respireu ben a fons.
...Aixequeu la mirada.
...Escolteu els ocells.

I camineu plegats
anys i anys
fins a la posta
definitiva del sol.

dijous, 21 de setembre del 2017

Junts podem canviar-ho tot

Esperança no és el mateix que optimisme.
No és la convicció de que alguna cosa sortirà bé,
sinó la certesa de que aquella cosa té sentit,
independentment del que en resulti.
                                                    V. Havel


dimecres, 20 de setembre del 2017

Ho portem dins


Ningú aconsegueix la meta amb un sol intent. 
Ni perfecciona la vida amb una sola rectificació, 
ni arriba a prendre altura amb un sol vol. 
Ningú camina per la vida sense haver trepitjat en fals moltes vegades. 

No et rendeixis mai. La meta pot estar més a prop del que imagines.



dimarts, 19 de setembre del 2017

És bo...

És bo tenir-ho tot,
però és millor compartir amb el que no té res.

És bo saber-se estimat i comprès,
però és millor estimar i comprendre.

És bo procurar no fracassar,
però és millor ajudar al fracassat.

És bo buscar la veritat,
però és millor parlar sempre amb ella.

És bo tenir fe,
però és millor sembrar-la en els que encara no coneixen Déu.

Però fes-ho ja perquè el temps passa!

dilluns, 18 de setembre del 2017

És bo...

És bo saber que hi ha homes de ciència,
però és millor que siguem homes i dones de consciència.

És bo saber el que hem de fer,
però és millor fer el que hem de fer.

És bo fer plans i fixar-se un propòsit,
però és millor dur-los a terme.

És bo desitjar l'èxit
però és millor realitzar les coses necessàries per aconseguir-ho.

És bo fer promeses,
però és millor complir-les.

És bo tenir dignitat,
però és millor no trepitjar la d'altres.

divendres, 15 de setembre del 2017

El granet de sorra

"El granet de sorra"  de Javier Garrido

Tenim una missió a fer,
encara que ens sembli insignificant,
com un granet de sorra.

No es pot ser una pedra angular
si un no se sap granet de sorra.
Solament es pot mirar la immensitat del mar,
quan un és, a la platja, granet de sorra.

De vegades ens toca fer proeses,
però la meravella
és el granet de sorra de cada dia.
De vegades estem tan cansats
que solament podem posar
el granet de sorra.

El granet de sorra és anònim,
el granet de sorra és ordinari,
i l'amor el fa extraordinari.
No serà canonitzat com a sant,
massa humà el granet de sorra.
No s'escriurà res sobre ell,
tan petit és el granet de sorra.

Però el Pare d'ells es complau en ell,
el senzill de cor,
el granet de sorra.
Granet de sorra va semblar el sí de Maria,
i a Natzaret va canviar el destí del món.

Nosaltres posem el granet de sorra;
Déu s'encarregarà de construir
la ciutat eterna de pedres precioses.

dijous, 14 de setembre del 2017

Cercar el silenci

Senyor, en un món de soroll 
i de presses,
he d'aturar-me i cercar el silenci,
perquè pugui sentir 

la vostra presència
i escoltar la vostra Paraula.

Com els apòstols allà al Tabor,
voldria contemplar la riquesa 

de vida que m'oferiu.

Senyor, feu-me descobrir:
- l'eloqüència del silenci,
- la riquesa de l'oració,
- la joia de sentir-vos a prop,
- el goig de l'Esperança.

Només així arribaré a comprendre les meves possibilitats infinites de Vida i d'Amor.



dimecres, 13 de setembre del 2017

Iniciem el curs

Ens posem, Senyor, en marxa un curs mes.
Amb les pors i amb els neguits de sempre,
però també amb les il·lusions renovades,
amb l'esperança que la teva empenta ens animarà a calar les xarxes.

Posem en les teves mans els nostres treballs, la nostra gent,
els nostres grups, els nostres nois, noies, adolescents i joves...

Ens volem escarrassar, amb la confiança que la teva presència
transformarà els nostres esforços en Vida, per a nosaltres
i per a totes les persones a les quals volem continuar anunciant el teu missatge.



dimarts, 12 de setembre del 2017

Benvinguda

Comencem un nou curs,
i ens retrobem amb l'escola,
amb els companys,
amb els professors,
amb tot el personal que treballa perquè l'escola funcioni,
de segur que coneixerem també companys nous
i tindrem l'oportunitat de continuar creixent i aprenent en l'aventura de la vida!

Per això avui posem a les teves mans, Senyor,
totes les nostres il·lusions i esperances,
també les pors i dificultats
que puguem trobar al llarg d'aquest curs que encetem.

Gràcies, Senyor, per l'oportunitat de viure un nou curs amb sentit!