Al poble del gran savi sufí
Nasreddín, Hodja, es passava molta gana.
Hi havia crisi. Els pobres
morien de fam, però els rics havien estat previsors i tenien el rebost ben ple
de blat, d’oli i de llegums.
Khadija l’esposa de
Nasreddín va dir llavors al seu marit:
- La vida en aquest poble
s’està tornant insuportable; la meitat de la gent és molt rica i l’altra meitat
no té ni per menjar. Si tu, que ets un home respectat per tothom, aconseguissin
convèncer els rics perquè repartissin les seves riqueses, tothom seria més
feliç.
- Tens raó, dona. Ho he
d’intentar.
Nasreddín va marxar de casa
i va tornar per la nit, del tot esgotat.
La seva dona, nerviosa, va
preguntar-li:
- I què Nasreddín; te n’has
sortit?
- Només a mitges – es
lamentà el savi.
- I com només a mitges?
- Sí, n’he convençut la
meitat. He convençut els pobres.
ü Sempre és més fàcil convèncer a qui té alguna
cosa a guanyar?
ü Si els pobres de repent fossin rics,
creus que compartirien? Per què?
ü Perquè deu ser tan difícil fer en la
pràctica coses que en teoria són bones?
