Descobrim el TRESOR

A cada curs  hem de fer l'esforç de relacionar-nos i 

de conviure amb persones, companys i professors 

que potser coneixem poc i 

a les que ens pot costar una mica d'acostar-nos-hi.

Ningú no és perfecte i el contacte amb els altres 

ens pot ajudar a adonar-nos-en 

i a acceptar que tampoc nosaltres som perfectes.

Tots som imatges de Déu, 

però cadascú n'és un reflex diferent 

perquè cada persona humana és 

ÚNICA, ORIGINAL, IRREPETIBLE. 

Cada persona humana és 

un TRESOR a descobrir! 

Aprofita cada instant per descobrir-lo!

Pare, gràcies per la diversitat de persones que formem el món. 

Ajuda'm a descobrir el tresor 

que porten dins cada un 

dels meus companys i professors.

El joc de la vida

 Mira el video i contesta la pregunta, o si més no, pensa-hi...!

Dimecres de cendra

Avui és Dimecres de Cendra i comença el temps de Quaresma.

La Quaresma es un temps per a vestir-nos amb noves actituds i compromisos de cara a viure intensament una festa important, la Pasqua.

El barallar-se, l'egoisme, la mentida, el menyspreu, el desànim, el passotisme, el no respectar, sovint són actituds que portem en el vestit de cada dia.  I el signe de desfer aquestes actituds que no ens porten per bon camí és la cendra. La cendra és per a molts pagesos un aliment bo per a la terra per a que surtin cultius més forts i amb més fruit. Per això aquest dimecres rebem la cendra, com a signe de renovar-nos per a donar més de nosaltres, per a comprometre'ns més, per a estimar molt més, per a ser persones que donin fruits nous, valors i actituds que canviïn el món.

Notícies actuals

Els darrers dies s’ha viralitzat un vídeo d’una nena siriana, la Salwa, i el seu pare,  que juguen al curiós joc ‘Avió o bomba?’. Un joc perquè no s’espanti de les bombes, una constant del seu dia a dia, i que recorda la famosa pel·lícula "La vida és bella". 

Perquè tinguem present què passa en altres parts del món i no siguem indiferents davant la injustícia, l'horror de la guerra, el patiment dels altres... llegiu aquesta notícia:

La pregària

Un pobre pagès que tornava del mercat ben avançada la nit, va descobrir de sobte que no duia el llibre d'oracions. Es trobava al bell mig del bosc i tenia problemes amb una roda del carro. Estava molt afligit només de pensar que aquell dia no podria recitar les seves oracions.

Aleshores se li va acudir de pregar de la manera següent: “He estat molt estúpid, Senyor, en sortir de casa aquesta matí sense el meu llibre d'oracions; perquè, com que tinc tan poca memòria, ara no soc capaç de recitar sense el llibre una sola pregària. Per tant, faré una cosa: recitaré cinc vegades l'alfabet molt a poc a poc, i tu, que coneixes totes les oracions, aniràs ajuntant les lletres per formar les pregàries que jo soc incapaç de recordar.”

I el Senyor digué als seus àngels: “De totes les oracions que he escoltat avui, sens dubte, aquesta és la millor, perquè ha brollat d’un cor senzill i sincer.”

Arrisquem-nos per un món més just

Mans Unides fa més de 60 anys que lluita contra la fam al món i la pobresa,
i que duu a terme una tasca d'educació per al desenvolupament.
És a dir, una sèrie d'accions encaminades a aconseguir 
un canvi d'estructures, actituds, valors i comportaments 
que afavoreixin la construcció d'un món més just
i una societat més solidaria.

Els alumnes de 3r d'ESO de l'escola participaran demà en una de les accions
proposades per Mans Unides, la Marxa de la Solidaritat, 
a partir de la qual col·laboren amb la ONG per aconseguir 
fons per un projecte d'empoderament de nenes i dones a la Índia.

Ser feliç

"Pots tenir defectes, estar angoixada i viure irritada algunes vegades,
però no t'oblidis que la teva vida és la major empresa del món.
Només tu pots evitar que caigui en decadència.
N'hi ha molts que t'aprecien i t'estimen. I, no ho saps,
però hi ha persones per les quals ets especial.
M'agradaria que recordessis que ser feliç
no és tenir un cel sense tempestes,
un camí sense incidents,
treball sense cansament,
o relacions personals sense decepcions.
Ser feliç es trobar la força en el perdó,
esperança en les lluites diàries,
seguretat a la llotja de la por
i amor en la diferència.
Ser feliç és deixar de ser víctima dels problemes
per tornar-se actor de la pròpia història..."
                                                      Papa Francesc

Confiança i esperança

Déu habita en tot ésser humà acompanyant cada persona 

en les seves alegries i en les seves penes. 

Déu no sap, ni vol, ni pot fer altra cosa que estimar.

De què serveixen els discursos dels teòlegs o moralistes 

si no fan la vida més bella i més lluminosa 

recordant que el món està embolcallat, 

pels quatre costats, per l’amor de Déu.

Déu ens convida a la confiança i a l’esperança 

no a les pors ni a les temences.

Els dos galls

Dos galls es barallaven pels favors de les gallines en un galliner; 

al final un va foragitar a l’altre.

El vençut es va retirar resignadament darrere uns matolls, 

amagant-se allà. 

En canvi, el vencedor va pujar orgullós a una tàpia molt alta 

posant-se a cantar tan fort com va poder.

Però no va trigar una àguila a caure-li al damunt i raptar-lo. 

Des d'aleshores el que havia perdut el combat es va quedar amb tot el galliner.

Qui es vanaglòria  dels seus èxits, no li triga a aparèixer qui li prengui.

De vegades ens equivoquem...

(...) A l'hospital ens van ensenyar a acceptar que ens podíem equivocar.
El meu metge es va equivocar tres o quatre vegades i sempre va acceptar la culpa.
Jo mai li vaig retreure res perquè sabia que l'error no era fruit d'una manca de professionalitat o experiència.

El món aniria millor si acceptéssim que ens equivoquem, 
que no l'hem encertada, que no som perfectes.
Moltes persones miren de buscar una excusa a la seva errada, 
en busquen un culpable, procuren treure's el mort de sobre...
Però és important que reconeguem que ens equivoquem 
per poder prendre consciència d'on són els errors 
i evitar cometre'ls novament, 
així el cervell rep les pautes adequades. (...)

Text extret del llibre "El món groc" d'Albert Espinosa

Sal de la terra i Llum del món

Vosaltres sou la sal de la terra... vosaltres sou la llum del món. 

                                                                                   (Mt 5, 13-16)

Com la sal i la llum Jesús ens demana que passem pel món 

transformant-ho tot amb el nostre exemple de vida coherent, 

fent el bé als altres, 

brillant i compartint el gust de l'Evangeli amb les persones del nostre voltant.

Gràcies, Senyor, per les persones que, com la sal, 

donen gust d'amor en tot allò que fan

sense que ningú les vegi, dissoltes com la sal, enmig del món. 

Gràcies, Senyor,  per les persones que són llum, 

punts de referència amb les seves paraules penetrants 

o amb els seus gestos significatius.

I TU QUÈ HI DIUS?

La Campanya de Mans Unides 2020, denuncia que el model de vida dominant, el consumisme desmesurat, les estructures de poder i la cultura del malbaratament, provoquen el deteriorament mediambiental i les crisis humana i social que l’acompanyen.

El model de desenvolupament deixa empremtes en dues dimensions:

La social: enriquiment d'uns quants i empobriment de molts, amb desigualtat social tant dins els països com entre els països.

L'ambiental: deteriorament important del medi ambient, que afecta més a les zones empobrides del planeta.

Suma’t a la denúncia de Mans Unides i reivindica un estil de vida més curós amb el Planeta, amb les persones i amb una bona gestió dels recursos naturals, respectuosa amb el medi ambient.

AMISTAT

• Els veritables  amics deixen empremtes no cicatrius.
• Un amic és aquell que intenta aixecar-te quan has caigut però si no pot, s'ajup per estar amb tu.
• Amics són els que quan plou comparteixen amb tu el paraigua però si no tenen paraigües, comparteixen amb tu la pluja.
• Un amic és aquell que et dona la llibertat de ser tu mateix.
• L’amistat, com les plantes, s‘ha de cultivar. Has de posar de la teva part perquè floreixi!

TOTS JUNTS

Pare, tu ens vares dir que estiguéssim units,

però nosaltres no ho vàrem entendre

i encara no ho hem entès.

Moltes vegades volem fer la nostra.

Som egoistes i els altres ens fan nosa.

Som creguts i orgullosos i els altres ens hi sobren.

Som individualistes i ens agrada anar sols.

Avui et demanem que ens ajudis a viure units,

a saber comptar amb l'altre, a compartir-ho tot...

L'HONRADESA

Una vegada hi havia un pobre llenyataire que tornava a casa després d’una dura jornada de feina. 

En creuar un pont que travessava un riu li va caure la destral a l’aigua. 

L’home es va lamentar: —Oh! I ara com ho faré per guanyar-me el pa sense destral?

Però tot d’una, entre les aigües, va sorgir una bella nimfa i li va dir:

—Espera, bon home, que et tornaré la destral. 

La nimfa es va enfonsar al riu i al cap de no res va aparèixer 

amb una destral d’or massís a les mans. 

—Que potser és aquesta, la teva destral? —va preguntar la nimfa. 

—No, no és aquesta. La meva destral no és daurada —va contestar el llenyataire. 

Així la nimfa es va tornar a enfonsar per segona vegada 

i aparegué poc després amb una destral de plata.

—I aquesta és la teva destral? —va tornar a preguntar la nimfa. 

—No, aquesta tampoc no és meva. La meva no era ni d’or ni de plata. 

I per tercera vegada la nimfa es va submergir a les aigües del riu. 

En sortir duia a les mans una destral d’acer. 

—Oh! Gràcies! Moltes gràcies! Aquesta sí que és la meva destral!

—Aquí la tens. Tot i així, com que ets tan honrat et regalo les altres dues.

Has preferit l’honradesa a la mentida i et mereixes aquest premi!

Gràcies, Jesús, per totes les persones del món
que diuen la veritat i no enganyen.
Gràcies per les persones que són sinceres
i que volen ser transparents
mostrant les coses tal com són.
Que nosaltres també aprenguem a ser d'aquesta manera,
dient i fent les coses de tot cor i sense malícia.

QUI MÉS PATEIX EL MALTRACTAMENT AL PLANETA NO ETS TU...

Mans Unides és una ONG que lluita contra la fam al món i la pobresa, 

pel dret de les dones i per la sostenibilitat del planeta. 

També desenvolupa una gran tasca de sensibilització

a tota la població respecte aquests grans problemes.

La campanya de Mans Unides pel 2020 diu:

“Qui més pateix el maltractament al planeta no ets tu”.

Amb aquesta campanya Mans Unides denuncia les conseqüències que el deteriorament mediambiental té sobre milions de persones, 

perquè la crisi climàtica té, sobretot, un rostre humà: 

el de 821 milions de persones castigades per la fam; 

el dels més de 1.000 milions de pobres; 

el dels que han d'emigrar a la recerca d'un suport que la terra els nega 

o dels que emmalalteixen a causa de la contaminació de les aigües i dels sòls.

La fam i la pobresa són dues realitats molt relacionades amb els danys mediambientals.

Sant Blai

Segons la tradició, Blai de Sebaste fou metge i bisbe. 

Era conegut pel seu do de curació, que aplicava tant a les persones com als animals. 

Va salvar la vida d'un nen que s'ofegava al clavar-se-li a la gola una espina de peix. 

També se li acostaven animals malalts perquè els guarís.

Aquest do de curació seria l'origen 

del costum d'invocar-lo per posar remei a les afeccions de gola. 

El costum també és de beneir fruits, dolços i altres aliments 

durant la seva festa, el 3 de febrer,

aliments que gaudiran de la virtut de curar el mal de gola.

També Sant Blai és anomenat en molts refranys i dites populars:

Si per Sant Blai fa vent,

tot l'any se'n ressent.

Com farà el dia tres,

farà tot el mes!

Sant Blai mullat.

cigonyes aviat;

sant Blai eixut,

cigonyes no han vingut.