"No hi ha camí per a la pau, la pau és el camí" Mathama Gandhi
"La violència crea més problemes dels que resol" Martin Luther King
"Estar en pau amb un mateix és el mitjà més segur
de començar a estar-ho amb els altres" Fray Luis de León
cal posar decididament la intel·ligència
al servei de l'AMOR". Antoine de Saint-Exupery
Si vols tenir més del que necessites, et vens la pau.
Si no surts mai voluntari per a res, no parlis de pau.
Si fa temps que no has fet silenci, no esperis la pau.
Si no estimes, no demanis la pau.
Quan t'interesses pels problemes del món, fas pujar el valor
de la pau.
Quan dediques temps a fer un servei, ets llevat de pau.
Quan tornes bé per mal, ets apòstol de la pau.
Quan no tens por de la veritat, ets profeta de la pau.
Quan, per damunt de tot, l'altre és persona, dignifiques la
pau.
Quan comparteixes els teus béns, fas creïble la pau.
Quan engresques l'altre a viure, escampes la pau pel món.
Quan estimis com Crist estima, en tu floreix la pau.
Només quan estiguis cansat de buscar-la, la Pau et vindrà a
trobar.
La indiferència és el suport silenciós a favor de la injustícia. Jorge González Moore
"Per defensar els drets humans fonamentals fa falta coratge
i determinació. Ens hem d’oposar activament a la pobresa, a la desigualtat, a
la falta de treball, d’habitatge, de drets socials i laborals... No podem
permetre que els drets humans fonamentals no siguin iguals per a tots. Hi ha
gent de primera, de segona, de tercera i gent descartada. Ho hem de denunciar,
cada ésser humà té dret a desenvolupar-se integralment, i aquest dret és bàsic
i no pot ser negat per cap país". Papa Francesc
"Privar a les persones dels seus drets humans és posar en dubte la seva pròpia humanitat" (Nelson Mandela)
Nelson Mandela, fou un advocat i activista sud-africà que va liderar la lluità contra l'apartheid (separació). L'apartheid va ser una política oficial de discriminació i segregació racial que va dur a terme el govern sud-africà entre els anys 1948 i 1991, any en que fou oficialment abolit.
Nelson va ser detingut el 1961, després de fer diferents sabotatges en objectius militars, i va condemnat a perpetuïtat de presó i treballs forçats. En complir 27 anys de presó, l'any 1990, va ser alliberat i va continuar la seva tasca a favor de la fi de l'apartheid i l'establiment d'una democràcia no racial al país.
El 1994 va ser elegit president de Sud-africà, convertint-se en el primer president negre d'aquell país. Durant la seva presidència va impulsar una política de reconciliació nacional.
De la seva vida no ens n'ha arribat més que les actes del seu martiri. Segons aquest document, en el context de les persecucions anticristianes de l'emperador Valerià I, Emilià, governador de la província Tarraconense, ordenà l'arrest del bisbe Fructuós el 16 de gener del 259. Juntament amb ell, també foren fets presos els seus diaques, Eulogi i Auguri. El dia 21 foren jutjats i condemnats a cremar a l'estaca, pena que s'executà al mateix dia a l'amfiteatre. Sempre d'acord amb les actes del procés, els tres màrtirs, coronats i revestits, s'aparegueren després de morts tant a la comunitat cristiana com als seus botxins, per donar instruccions respecte el seu enterrament. La comunitat cristiana donà sepultura als cossos, se suposa que en l'espai on s'hi bastiria la necròpolis cristiana del Francolí, però no ha quedat constància del lloc precís.
Un dia, l’ase d’una pagès va caure en un pou. L’animal es va posar a plorar, mentre el pagès rumiava què podia fer... Finalment va decidir que l’animal ja era vell i el pou sec, per la qual cosa podia aprofitar-ho per tapar el pou, sense treure l’ase.
Va demanar a tots els seus veïns que vinguessin a ajudar-lo.
Tots van agafar una pala i van començar a tirar terra al pou. L’ase es va
adonar del que passava i va tornar a plorar desesperadament. Després, però, amb
gran sorpresa per a tots, es va tranquil·litzar.
Després d’unes quantes palades de terra, el pagès va mirar
al fons del pou i es va sorprendre del que va veure: a cada palada de terra,
l’ase se la treia i donava un pas amunt. Mentre els veïns seguien tirant terra
damunt de l’animal, ell se la treia de sobre i feia un altre pas amunt.
Aviat van veure tots sorpresos com l’ase arribava fins a la
boca del pou i en sortia trotant.
(La vida ens tirarà sovint terra al damunt, tot tipus de
terra… però hem de saber espolsar-nos-la i fer un pas amunt!).
Si gires l'esquena al germà, la hi gires a la pau, encara no construeixes la pau.
Si respons amb violència, bufeteges la pau.
Si recules davant la dificultat, retardes la pau.
Si només la teva opinió és la vàlida, contamines la pau.
Si poses etiquetes als altres, acomiades la pau.
Quan prens responsabilitats que ningú no vol, desvetlles la
pau.
Quan lluites per la justícia, fas trobadissa la pau.
Quan no critiques per darrere, fas obra de pau.
Quan saps obrir-te als altres, fas crèixer la pau.
Nascuda a Amiens (França) el març de 1891, ingressa a les Filles de la Caritat el juny de 1912. Quan esclata la Segona Guerra Mundial es troba a l’asil de Sant Nicolau de Metz, una ciutat francesa ocupada per l’Alemanya nazi.
El juny de 1940 l’espectacle que
ofereix la ciutat és horrorós: pels carrers i les voreres s’acumulen presoners
francesos cansats i morts de fam. Les religioses donen menjar i beure a desenes
de presos que després són traslladats a camps de concentració, on la mort és
segura. Per aquest motiu, l'Helena demana actuar directament dins dels camps que
s’han obert prop de Metz (Sarrebrück, Stuttgart, Mannheim, Nuremberg,...).
El juliol del 1940, dos oficials
francesos presos en un camp de concentració demanen ajuda a la monja per portar
a terme la fuga. L'Helena, tot i ser conscient dels perills que això suposa,
també sap que aquesta és la via de salvació més directa i els ajuda.
Durant els següents mesos, dos
cops per setmana, l'Helena viatja en camió a Nancy i aprofita aquest fet per
treure presoners dels camps i passar-los a la França lliure. En aquest temps
diverses persones s’uneixen a la xarxa humanitària de la religiosa.
El febrer de 1941, en una evasió
frustrada, és detinguda i tancada en un calabós. Un tribunal la condemna a presó, però un metge alemany certifica que es troba molt dèbil i l’envia
a la seva pròpia comunitat.
Aquest avís, però, no espanta
l’Helena que, un cop recuperada, continua amb la feina... Arriba a salvar més
de dues mil persones! Finalment, el novembre de 1944, a l’edat de 53 anys, mor
de càncer.
El govern francès la descriu com
“un element essencial de la resistència”. La seva vida és un exemple de
valentia, heroïcitat i lluita contra la injustícia.
Un dia van sortir a passejar juntes per un lloc, on se celebrava una bonica festa, la Ciència, la Fortuna, la Resignació i l’Honradesa.
Pel camí va dir la Ciència:
“Amigues, com que pot donar-se el cas que ens perdem a la festa, caldria
acordar el lloc on puguem trobar-nos de nou; a mi podeu trobar-me a la
biblioteca d’aquell savi metge, el doctor X que, com sabeu, és un dels meus
vells i millors amics.”
La Fortuna va dir: “Jo m’esperaré
al luxós palau d’aquell poderós milionari a qui, com sabeu, sempre acompanyo.”
La Resignació va dir al seu torn:
“A mi em trobareu a la pobra i trista barraca d’aquell vellet a qui amb tanta
freqüència veig, i que sense exhalar mai una queixa, ha viscut tants anys patint els horrors de la seva mala sort.”
Al veure que
l’Honradesa es mantenia callada, les companyes li van preguntar: “I a tu, amiga, on et
trobarem?” L’Honradesa, abaixant trista el cap, va respondre: “A mi, qui una
vegada em perd, difícilment em torna a trobar.”
Viure en agraïment és formidable.
En primer lloc indica que la persona que hi viu ha tingut
ocasions en les quals ha experimentat els dons rebuts. Hi ha unes causes que
han provocat l’agraïment. Com quan creiem que Déu ens ha estimat primer, que
per a Ell no som una xifra sinó una persona esperada, acompanyada, estimada i
destinada per Ell i a Ell. Això ens fa sentir molt agraïts.
L’agraïment surt de molt al fons. En la fe aquest
agraïment és a Déu i s’expandeix cap a altres persones.
Qui prega en acció de gràcies serà una persona agraïda i atenta
als altres i al món que la rodeja.
Vivim nosaltres en actitud d’agraïment?
1. Només per avui tractaré de viure exclusivament al dia, sense voler resoldre els problemes de la meva vida, tots de cop.
2. Només per avui tindré màxima cura del meu aspecte: cortès
en les meves maneres, no criticaré ningú, no pretendré criticar o disciplinar
ningú, sinó a mi mateix.
3. Només avui seré feliç en la certesa que he estat creat
per a la felicitat, no sols a l'altre món, sinó en aquest també.
4. Només per avui m'adaptaré a les circumstàncies, sense
pretendre que les circumstàncies s'adaptin totes als meus desigs.
5. Només per avui dedicaré deu minuts a una bona lectura;
recordant que, com l'aliment és necessari per a la vida del cos, així la
lectura és necessària per a la vida de l'ànima.
6. Només per avui faré una bona acció i no ho diré a ningú.
(Text de Joan XXIII)
