Un dia, l’ase d’una pagès va caure en un pou. L’animal es va posar a plorar, mentre el pagès rumiava què podia fer... Finalment va decidir que l’animal ja era vell i el pou sec, per la qual cosa podia aprofitar-ho per tapar el pou, sense treure l’ase.
Va demanar a tots els seus veïns que vinguessin a ajudar-lo.
Tots van agafar una pala i van començar a tirar terra al pou. L’ase es va
adonar del que passava i va tornar a plorar desesperadament. Després, però, amb
gran sorpresa per a tots, es va tranquil·litzar.
Després d’unes quantes palades de terra, el pagès va mirar
al fons del pou i es va sorprendre del que va veure: a cada palada de terra,
l’ase se la treia i donava un pas amunt. Mentre els veïns seguien tirant terra
damunt de l’animal, ell se la treia de sobre i feia un altre pas amunt.
Aviat van veure tots sorpresos com l’ase arribava fins a la
boca del pou i en sortia trotant.
(La vida ens tirarà sovint terra al damunt, tot tipus de
terra… però hem de saber espolsar-nos-la i fer un pas amunt!).
