Aquesta petita llum teva, deixa que brilli...
Porta-la arreu del món i deixa que brilli!
Que brilli tots els dies!
Aquesta petita llum teva, deixa que brilli...
Porta-la arreu del món i deixa que brilli!
Que brilli tots els dies!
"Hi ha una cosa molt urgent:
recordar que Jesús ens ha manat que ens estimem els uns als altres.
Jesús no va emprar gaires paraules per explicar-nos
com havíem d'estimar al proïsme. Es va limitar a dir:
- Estimeu-vos tal com jo us he estimat."
Un dia, el mestre ens va demanar de tasca que portéssim patates crues i una motxilla.
Ens va dir que poséssim dins la motxilla una patata per cada persona a la
qual guardàvem ressentiment i escrivíssim el seu nom en ella.
Ens va demanar que durant una setmana portéssim amb nosaltres a tots
costats aquesta motxilla de patates.
Algunes bosses eren realment pesades!
Naturalment les patates s’anaven deteriorant amb el temps, començaven a fer
pudor.
El malestar de dur la motxilla amb patates per tot arreu i en tot moment em
va demostrar clarament el pes que carregava diàriament en el meu cor i en la
meva vida a causa del ressentiment.
Moltes vegades pensem que el perdó és un regal per a l’altre, sense
adonar-nos que els primers beneficiats som nosaltres mateixos.
Comencem el dilluns amb l'oració de l'escritora xilena, Gabriela Mistral, Premi Nobel de Literatura el 1945:
Que si nació hoy, que si nació
ayer, que si aquí, que si allá.
Que si murió a los 33, a los 36, que cuántos clavos, que cuántos panes y
pescados...
Yo lo único que sé es que...
A mí
me tomó de la mano cuando más lo necesitaba.
Me enseñó a sonreír y agradecer por las pequeñas cosas.
Me enseñó a abrazar a todos y a abrazarme a mí...
Me enseñó a quererme con ganas. A querer a quien tengo al lado y a darle la
mano.
Me enseñó que un gracias o un perdón lo pueden cambiar todo.
Me enseñó que la fuerza más grande es el amor y que lo contrario al amor es el
miedo.
Me enseñó que no siempre se recibe bien por bien pero que actúe bien a pesar de
todo. Me enseñó a confiar en mí y a levantar la voz frente a la injusticia.
Me enseñó a buscarlo dentro y no afuera.
Me enseñó que solo estoy aquí por un tiempo, y solo ocupo un lugar pequeño.
Y me pidió que sea feliz y viva en paz, que me esfuerce cada día en ser mejor y
en compartir su luz.
Que disfrute, que ría, que valore, y que Él siempre va a estar en mí...
Que, aunque dude y tenga miedo, confíe, ya que esa es la fe, confiar en Él a
pesar de mí...
Se llama Jesús.
"... calia celebrar-ho i alegrar-se. Perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat". Lc 15, 32
Déu ens convida a la seva gran festa de l'acolliment,
del perdó i de l'amor sense condicions.
Què farem? Acceptarem la invitació posant
l'Amor de Déu per damunt de tots els altres criteris?
O ens quedarem a fora de la casa, enfadats?
La invitació està llançada. La festa preparada. Tu decideixes!
Si la pedra digués "una pedra no pot construir una casa", no hi hauria casa.
Si la gota digués
"una gota no pot formar una riera", no hi hauria oceans.
Si el gra digués
"un gra no pot sembrar tot un camp", no hi hauria collita.
Si l'ésser humà digués
"un gest d'amor no pot salvar la humanitat",
mai hi hauria justícia, ni pau,
ni dignitat, ni felicitat sobre la terra.
Senyor, ajuda'ns a tractar els altres i a nosaltres mateixos amb amor.
Comencem el dia amb un poema de Miquel Martí i Pol,
que ens anuncia una notícia... La primavera ha arribat!
-Quan parles, només estàs repetint el que ja saps. Però si escoltes, pots aprendre una cosa nova. Dalai Lama
- De l’escoltar procedeix la saviesa, i del parlar el penediment. Proverbi italià
- No hem de jutjar les persones sense abans aprendre a
sentir-les i respectar-les Paulo Coelho
- Els savis són savis perquè, quan va parlar algú més savi,
van saber estar escoltant. El
(Text extret de lasolidaritatunbonremei.com)
- Viure en la veritat: dir al bé, bé; i al mal, mal.
- Resoldre els
conflictes no amb la força, sinó amb el diàleg:
sense aixecar la veu,
sense que la conversa es converteixi en un monòleg per part meva.
- En el diàleg,
començar pel que ens uneix; després passar al que ens separa.
- Prendre la
iniciativa del diàleg i tractar de reconciliar-me com més aviat millor:
"Que no es pongui el sol sobre la
ira".
- Creure fermament que
perdonar val més que no pas tenir raó.
A l'encreuament de les grans carreteres hi havia un pou abandonat
amb una corda que en penjava de la boca. A prop d’allí assegut s’hi trobava un vell.
Un jove ben
plantat que passava per allí li diu:
-He buscat la germanor
per tot el món i no l’he trobat enlloc!
-La germanor? Jajaja.. Està amagada al fons d’aquest pou- li diu el vell.
-GERMANOORR!! EEEEH!! – crida el noi, agafa
la corda i comença a estirar-la.
I mentre el jove
estira la corda per veure si la Germanor s’hi troba lligada... passa un paleta.
-Noi, vols que t’ajudi?
També va passar per allí un pagès, i s’acostà per ajudar-los.
Moments més tard passà una empresària
que també s’hi va sumar.
Tots volien estirar la corda però ho feien d’una manera
desorganitzada i confusa, i no aconseguien
res.
-Hem d’anar tots junts! Cal que unim les forces! –
I així van fer, es van organitzar i van començar a estirar amb ordre i ritme.
Van treballar i treballar tots junts fins que el cap
de la corda va arribar dalt de tot.
- Del cap de la corda n’hem tret una galleda vella i rovellada.
No n’hem
tret pas la Germanor! – diu un.
- Però tots en
tenim una mica més! – respon el jove.
- Un pou ens ha
aplegat – respon el pagès
- Una corda ens
ha unit – respon el paleta.
I el vell sentencia:
- Un pou i una corda us han agermanat, tot i la desavinença del
principi!
1-
Saludar sempre i arreu.
3- Recordar als altres quant els estimes.
4- Saludar amb alegria aquelles persones que veus
diàriament.
5- Escoltar allò que et diu l'altre, sense prejudicis, amb
amor.
6- Ajudar quan es necessiti perquè un altre descansi.
7- Aixecar els ànims a algú.
8- Celebrar les qualitats i els èxits de l'altre.
9- Netejar el que faig servir a casa
10- Corregir amb amor, no callar per por.
“... Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar,
allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu,
deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena
i vés primer a fer les paus amb el teu germà;
ja tornaràs després a presentar la teva ofrena...” Mt 5, 24-26
Proposem-nos avui portar a la pràctica aquesta reflexió.
Sabem , Senyor, que en el nostre món
abunden les injustícies,
perquè uns tenen de tot
i d'altres no tenen ni «el pa de cada dia»,
perquè l’odi, la violència, la guerra
creen destrucció i víctimes innocents...
Però ens omple de joia, Senyor,
saber que Tu has vençut el mal del món!
Dóna’ns la forca de poder fomentar en aquest món nostre
espais de pau, accions justes,
actituds de solidaritat davant de les necessitats de tantes persones.
Obre’ns els ulls, Senyor,
per veure en cada germà el teu rostre
i estimar-lo cada dia i sempre més