TENS UN SOSTRE FET D'ESTRELLES...

Si vols, treu-te la disfressa, fes-ho sense pressa.
Respira com si fos el primer cop.
Tots tenim els nostres monstres, ens sentim vulnerables.
Potser és això el que ens crida a ser millors.
Tens un sostre fet d'estrelles i un llarg camí als teus peus,
les mans per construir-te i la més dolça de les veus.
Com ens costa d’entendre que els fruits d'aquesta terra
ens esperen més enllà de tantes pors...

CORPUS

Avui és la festa litúrgica del "Corpus Christi"

Una festa catòlica que venera l'eucaristia.

És una festa que sorgeix en l'Edat Mitjana, 

i que en molts pobles i ciutats es continua celebrant amb catifes de flors

i enramades per allí on passa la processó.

També amb els elements festius i el bestiari.

I, fins i tot, a Barcelona i Tarragona es pot

veure "l'ou com balla" al claustre de la catedral.

La tradició també es gastronòmica,

menjant per aquesta diada "coca de cireres".

A la localitat de Berga per Corpus se celebra una gran festa: La Patum,

declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco.

És una festa que està documentada des de 1454.

(Si en vols saber més clica les imatges)

El nen que si va poder fer-ho

Dos nens portaven tot el matí patinant sobre un llac gelat quan, de sobte, el gel es va trencar i un va caure a l'aigua.

El corrent intern el va desplaçar uns metres per sota de la part gelada, per la qual cosa per salvar-lo l'única opció que hi havia era trencar la capa que el cobria.

El seu amic va començar a cridar demanant ajuda, però en veure que ningú hi anava, va buscar ràpidament una pedra i va començar a colpejar el gel amb totes les seves forces.

Va colpejar, colpejar i colpejar fins que va aconseguir obrir una esquerda en la que va ficar el braç per agafar el seu company i salvar-lo.

Al cap de pocs minuts, avisats pels veïns que havien sentit els crits d'auxili, van arribar els bombers.

Quan els van explicar els fets, no paraven de preguntar-se com aquell nen tan petit havia estat capaç de trencar una capa de gel tan gruixuda.

—És impossible que amb aquestes mans ho hagi aconseguit, és impossible, no té prou força, com ho ha pogut aconseguir? ―comentaven entre ells.

Un vell que estava pels voltants, en escoltar la conversa, es va acostar als bombers.

—Jo sí que sé com ho va fer —va dir.

—Com? ―van respondre sorpresos.

—No hi havia ningú al seu voltant per dir-li que no ho podia fer.

DIAMANTS

Senyor, ensenyan'ns a parar el rellotge i a bussejar en el nostre interior

cultivant allà el millor de nosaltres mateixos.

Dona'ns llum per mirar allò profund, allò bell,

allò autèntic, per sobre de la superficialitat

i el passotisme que se'ns imposen.

Que maduri en el nostre interior una reflexió pausada

sostinguda per la compassió i l'amor a la humanitat.  

FEU-NOS FORTS I PACIENTS

Senyor, quan estic malalt, demano la salut al metge;

quan estic trist i preocupat, busco reconfort i ajuda en l’amic.

Avui vinc a Vós perquè m’ajudeu a ser una persona ferma, valenta i decidida.

Vós coneixeu les meves febleses:

febleses del cor,

febleses de la voluntat,

febleses del caràcter,

febleses del cos,

febleses de l’esperit.

Veniu a guarir-les amb la força de l’Esperit.

Doneu-me el desig de la lluita i de l’esforç;

però, també, la paciència i la humilitat per acceptar-me feble i limitat,

sense perdre mai l’esperança i sense abandonar la lluita.

Senyor, feu-me costat, us necessito.

EL CAMÍ DE SANT DOMÈNEC...

ROMA (Itàlia)

Sant Domènec va viatjar a aquesta ciutat nombroses vegades.  

El 1205 sant Domènec va anar per primera vegada a Roma, i llavors junt amb el seu amic i bisbe Diego d’Aceves va rebre l’encàrrec del papa d’anar a predicar al Llenguadoc (al sud de França). “Hi ha molts llocs que necessiten que Déu arribi, que se li presenti d'una manera adequada, sense deformar-ne el missatge. Vosaltres us presenteu aquí perquè sentiu que Déu us demana de portar el seu missatge a qui no el coneix. Doncs, potser el vostre lloc és al sud de França”.

Deu anys després Sant Domènec tornava a encaminar-se a Roma. Era l’octubre de 1215. Feia deu anys que havien anat amb una intuïció, la necessitat d'anar a predicar els qui no coneixien Crist, ara anava, junt amb el seu amic i bisbe Fulco, a fer un pas més. Després de l'experiència d'aquests deu anys, anaven amb un projecte que organitzés bé la predicació, i per a tota l'Església, no només per a una regió determinada.

Cada cop tenia més clar que Déu li marcava el camí per al projecte d'una Orde de Predicadors, però sorgien dubtes... Havia sentit que una de les decisions del Concili era que no es creessin noves ordres religioses perquè els bisbes pensaven que ja n'hi havia moltes.

Amb aquests pensaments en ment, Sant Domènec va entrar en una església a pregar una estona. Va seure en un racó tranquil i allà va tenir un somni. Davant seu, van aparèixer sant Pere i sant Pau. Els va reconèixer a la primera. El miraven somrient. Sant Pere li donava un llibre, el dels Evangelis, i sant Pau li donava un bastó, i junts li deien: ves i predica. Va saber què li volien dir. L'evangeli era allò que havia de predicar. I que havia d'estar en moviment. Va sentir que era com una confirmació del projecte que presentaria al Papa. Sabia que era allò que Déu volia, allò que necessitava l'Església, i que tiraria endavant el seu projecte.

I així va ser. El papa va aprovar la creació de l’Orde dels Predicadors.

EL CAMÍ DE SANT DOMÈNEC...

TOULOUSSE (FRANÇA)

Durant nou anys Sant Domènec havia dedicat la seva vida als llocs del Llenguadoc i una altra vegada, com a Palència, com a Osma, començava a sentir que Déu li demanava alguna cosa més…

I aquesta crida de Déu va prendre forma quan es va unir al seu grup un home anomenat Pedro Seila, que volia ser predicador com Sant Domènec i els seus companys, i que els oferia casa seva a Tolosa. Domènec el va acollir, i va traslladar a la comunitat –no eren més de 8 o 10 predicadors- a Tolosa, l'abril del 1215. Sabia que des d'allà es podria obrir a molt més.

El bisbe de Tolosa, Fulco, va quedar encantat i els va cedir una església propera a les cases de Pedro Seila, l'Església de sant Romà.

Aquí a Tolosa, Sant Domènec va tenir un somni, una intuïció: no hi havia en molts més llocs necessitat de la predicació? per què no fer més gran aquella comunitat? Per què no fer una nova ordre religiosa dedicada a la predicació que pogués anar a molts més llocs?

Sant Domènec cada cop ho veia més clar. Una ordre religiosa de sacerdots que visquessin en comú, que resessin junts, que estudiessin i es formessin molt i molt bé per poder predicar a qualsevol lloc i a qualsevol persona, que anessin d'un lloc a l'altre per camins, pobles i ciutats, que sabessin molt per poder argumentar i defensar les postures de l’Església, amb una vida espiritual i de contacte amb Déu molt profunda.

EL CAMÍ DE SANT DOMÈNEC...

PRULLA (FRANÇA)

Sant Domènec es va trobar aquí una situació realment complicada. 

Va saber que moltes famílies del sud de França, pobres i sense recursos, tot i ser catòliques, demanaven als càtars que acollissin els seus fills i filles petites en una mena d'albergs on els mantenien i educaven en les seves idees. Ells no els podien mantenir.

En un dels seus viatges, Sant Domènec va trobar un terreny en venda prop del poble de Fanjeaux i una petita ermita en ruïnes anomenada santa Maria de Prulla. De seguida va pensar en aquelles famílies que es veien obligades per la seva pobresa a deixar els fills amb els càtars.

Per això va plantejar aquesta situació al seu amic Diego d'Osma (Diego de Aceves) i junts van decidir fer alguna cosa... Van proposar a aquestes famílies de fer-se càrrec de cuidar les seves filles sense necessitat que les confiessin als càtars. Comprarien els terrenys de la vella ermita abandonada, la reconstruirien i en farien un allotjament. Diego va encarregar a Sant Domènec que cuidés aquelles noies perquè no els faltés res material però també que els fes classes, les instruís i les acompanyés espiritualment.

Era el mes de desembre de 1206 quan, amb totes les obres acabades, s'hi van traslladar les dones que, encoratjades amb l'ensenyament de Sant Domènec, serien les primeres monges dominiques de la història, i aquella casa, es convertiria en el Convent de Santa Maria de Prulla.

EL CAMÍ DE SANT DOMÈNEC...

 BURGO DE OSMA

Cap a l'any 1195, el jove Domènec, acabats els estudis de teologia, es quedà de professor a la càtedra de Sagrada Escriptura de l'Estudi General de Palència. Allí gaudia de gran fama per la seva cultura i santedat de vida.

Però la seva vida estava a punt de canviar...

Osma era una ciutat important llavors a Castella, i el bisbe d'aquesta ciutat, Martin, tenia molt bona relació amb el rei Alfons VIII i el mateix papa de Roma, que va fer-li un encàrrec. Li havia demanat que des d'aquella diòcesi d'Osma pogués ajudar totes les altres diòcesis de Castella a canviar i dedicar-se més al veritable encàrrec de l'evangeli de cuidar els pobres i que tothom pogués conèixer millor a Déu. I el Martin tenia al cap una idea per complir aquest encàrrec... Se li havia acudit “fitxar” diferents persones que el poguessin ajudar. Així va convèncer Diego de Aceves -un dels professors de Palència-, perquè fos la seva mà dreta, i Diego li va parlar de Domènec, així que també Sant Domènec es convertí en col·laborador del bisbe Martin de Bazán a Osma.

En la nova vida, el que més ocupava a Sant Domènec era el silenci i la pregària. Martín de Bazán deia sempre que per poder ser un bon servidor de Déu i de l'Església, el més important era tenir experiència de Déu, i això s'aconseguia amb el silenci i la pregària.

Especialment li agradava resar davant d'una imatge d'un crucificat que anomenaven el Crist dels Miracles. Allí, durant llargues hores, tranquil i en silenci, anava parlant amb Déu i s'anava submergint en les profunditats d'anar-lo coneixent més, d'anar-lo escoltant, d'anar gaudint de fer-se cada dia més amic de Jesús.

L’any 1199, el bisbe Martín va ordenar sacerdot a Domènec.

D’aquells anys a Burgo de Osma també va nèixer la gran amistat amb Diego de Aceves, que havia estat professor seu a Palència. Tant és així que quan el bisbe Martín va morir i van nomenar Diego de Aceves per a substituir-lo, aquest va demanar a Sant Domènec que fos la seva mà dreta, el seu estret col·laborador.

EL CAMÍ DE SANT DOMÈNEC...

PALÈNCIA

Palència, situada a 118 km de Caleruega, és una gran ciutat castellana.

Després de la seva estada a Gumiel de Izán, l’itinerari ens porta a la ciutat de Palència, on hi havia un Estudi General. Allí, Sant Domènec, va cursar els estudis d'Arts i va continuar amb estudis superiors de Teologia.

Acudia puntual cada dia a les classes i els estudis, i també a les hores de pregària, vestit amb la roba d'estudiant i carregat amb els seus llibres –objectes realment valuosos en aquella època en què cada llibre estava escrit a mà sobre pell de vedells molt fines i polides.  Era bon estudiant, apreciat pels professors i estimat pels seus companys.

Va ser mentre estudiava a Palència, sobre l’any 1191, que una gran fam va assolar Castella. Els més pobres de la ciutat passaven molta fam, ningú els ajudava i a Sant Domènec se li encongia el cor de veure tan sofriment. Pensava que podia fer ell per ajudar i, de sobte ho va tenir clar... va vendre els seus llibres de pergamí i amb els diners obtinguts va tirar endavant el projecte de la “Casa dels Pobres” per socórrer els pobres de la ciutat. 

“No puc estudiar en pells mortes, quan els meus germans s'estan morint de gana ”.

EL CAMÍ DE SANT DOMÈNEC...

GUMIEL DE IZÁN

Gumiel de Izán està a 20 km de Caleruega, per tant, molt a prop de la llar dels seus pares, i a 68 km de Burgos.

A Gumiel de Izán va viure Sant Domènec, aproximadament, entre els set i els catorze anys, sota la tutela del seu oncle Gonzalo d'Aza, sacerdot arxiprest d'aquesta parròquia.

Encara que sembli que no, sis anys d'escola passen aviat. La rutina de Sant Domènec amb el seu oncle Gonzalo era gairebé com la de qualsevol nen d'avui dia. El seu oncle Gonzalo havia muntat una escola per als nens de la zona i allà, sota els seus ensenyaments, aprenien primer de tot a llegir i a escriure en llatí, i després la història sagrada, el catecisme, autors clàssics, obres de literatura, història, una mica de matemàtiques, de música, de geografia i moltes altres coses! El seu oncle era tan bon professor que Sant Domènec sempre volia saber més del que li explicava.

També ajudava el seu oncle com a escolà a les misses i, a poc a poc, anava creixent, fent-se un noi especial, alt, prim, profund, vital, compassiu. Amb els seus amics sortia a jugar pel poble. I entre jocs i estudi anava passant el temps.

Però alhora a l'interior de Domènec també anaven creixent i canviant coses. Al seu interior creixia cada cop més un desig de Déu, de conèixer-lo més i més. També creixia la sensació que era important tenir cura dels altres, ajudar-los. Quan algun noi del poble queia o plorava, estava sempre ell per cuidar-lo, ajudar-lo o consolar-lo. Sentia que ajudar els altres, especialment els qui més ho necessiten– com la seva mare Juana li havia ensenyat– era part fonamental de com viure.

EL CAMÍ DE SANT DOMÈNEC...

 CALERUEGA

Sant Domènec va néixer a Caleruega l’any 1170. Un poble a 20 kilòmetres d’Aranda de Duero. Era un poble rural que es dedicava al cultiu dels cereals i la vinya.

El seus pares ens deien Felix i Juana. Eren tres germans Antonio, Manés i Domingo. Era una família noble, el seu pare moltes vegades estava fora de casa defensant la corona de Castella. Vivien en una casa senyorial degudament protegida. Hi havia una torre on pujava per veure si arribava els seu pare amb els seus soldats. La seva mare li va ensenyar a llegir, escriure, resar i ser solidari amb la gent del poble. Va ser batejat a l’església parroquial de Sant Sebastià, i es diu que el dia del seu bateig se li aperegué un estel  radiant al front, presagi de l'estel brillant que seria ell acostant el missatge de Déu als homes.

Quan era petit li agradava pujar a la muntanya de San Jorge. Des d’allí veia les terres de Castella i somniava quin seria el seu futur fora d’aquest indret tan entranyable.

BON DIA...

Vam néixer per ser Feliços,

no per ser perfectes...

L'albada és el moment més bonic del dia

perquè és quan Déu et diu:

"aixeca't! et regalo l'oportunitat de viure

i començar de nou de la meva mà.”

Els dies bons et donen FELICITAT,

els dies dolents et donen EXPERIÈNCIA,

els intents et mantenen FORT,

les caigudes et mantenen HUMIL,

i DÉU et manté DEMPEUS.

 

MÉS VIDA

 

És massa la vida que hi ha en tu

per acontentar-te a viure'n petites engrunes.

Ets massa persona perquè t'enganyis a tu mateix

i als altres vegetant en aquest món.

Ets massa ric per dintre perquè els altres

no rebin de tu un doll de vitalitat.

Es massa resseca la terra que trepitges

perquè no miris que hi pugui nèixer una flor?

Obre les teves mans, el teu cor i el teu cap 

i celebra la vida! Celebra la Pasqua!

 

I tu... on vas?

 Escolta la lletra de la cançó i reflexiona sobre el missatge...

DUES GRANOTES

 Dues granotes van caure dins una galleda de nata en una lleteria.

- No podem sortir, estem perdudes, no hi ha remei... - va dir una d'elles.

- Continua nedant - li va dir l'altra - ha d'haver alguna manera d'escapar.

- És inútil, està massa espès per nadar i massa tou per saltar. Millor morir d'una vegada.

Així que aquesta va deixar de nedar i va morir.

La seva amiga va continuar nedant sense rendir-se.

Quan es va fer de nit es va trobar damunt un bloc de mantega que ella 

mateixa havia batut amb el seu moviment incansable.

I aleshores va saltar fora sense cap esforç.

En les mateixes circumstàncies, uns es rendeixen i abandonen, 

mentre que altres resisteixen i triomfen.

Uns deixen adormits els seus talents i queden raquítics,

mentre que uns altres els deperten i esdevenen herois.

PARENOSTRE A L'INREVÉS

 Fill meu,

que ets a la terra,

preocupat, solitari, desorientat.

Sé el teu nom

i el pronuncio santificant-lo perquè t'estimo.

No, no estàs sol, sino habitat per mi 

i junts construirem aquest Regne del qual tu en seràs hereu.

M'agrada que facis la meva voluntat,

perquè la meva voluntat és que tu siguis feliç.

Compta sempre amb mi i tindràs el pa per avui.

Només et demano que sàpigues compartir-lo amb els teus germans.

Saps que et perdono totes les teves culpes, abans fins i tot que les facis,

i et demano que facis el mateix amb els que t'ofenen.

Per no caure en la temptació, agafa't fort de la meva mà i et deslliuraré de tot mal.

T'estima des de sempre,

el teu PARE.