PIPER

Mira aquest vídeo, quin missatge hi trobes?

..

 

EL VIATGE

No confonguis mai el viatge amb el turisme.

El turista és algú que veu, però no sap mirar.
Filma i retrata constantment, però és incapaç de contemplar.
Passa i no es queda mai enlloc. Creu que la vida és espectacle (...)

El viatge és sempre interior: treball de l'esperit.

El viatge és obertura al món, ample, com l'horitzó, desconegut, atzarós, fantàstic.
Camina que caminaràs, emergeix un continent inèdit.
Som en la mesura que ens fem. Que caminem.
Perquè no som: aprenem a ésser cada dia.

Ens caldran algunes coses per al viatge. No moltes.
Un sarró buit. Un fort i tossut desig. Un estel. Res més.
Potser una flor. Beuràs a les fonts.
Menjaràs el que et donin, que no serà pas molt. Dormiràs al ras...

Al cap i a la fi, el que importa, més que la meta, és el camí. I si et lladren els gossos quan voregis cases lluents, temptadores, no aturis el pas ni tinguis por.  Lladren perquè camines!

I si, en veure't passar, se’n riuen de tu, enhorabona: 
és la por dels coixos que voldrien tothom quiet.

Tot caminant, preocupa't sols del camí! Trobaràs la pau! Seràs feliç!

Teodor Suau

EL SAVI

“En una ciutat de Grècia vivia un savi famós per tenir la resposta a totes les preguntes.

Un dia un adolescent, conversant amb un amic, va dir:

– Crec que sé com enganyar el savi. Li portaré un ocell que sostindré a la mà 

i li preguntaré si està viu o mort. Si diu que està viu, l'apretaré i un cop mort 

el deixaré caure al terra. Si diu que està mort obriré la mà i el deixaré volar...

El jove va arribar fins el savi i li va fer la pregunta:

– Savi, l'ocell que tinc a la mà, està viu o mort?

El savi va mirar al jove i li va dir:

–Noi, la resposta està a les teves mans!"

La guineu i el ratolí

Mireu el vídeo i analitzeu com va canviant la relació entre la guineu 

i el ratolí a mesura que van descobrint-se...

Passen de ser presa i devorador, a ajudar-se mútuament i començar una nova amistat.

PERDONAR

La falta de perdó és com un verí que prenem diàriament a gotes 

però que finalment ens acaba enverinant.

Moltes vegades al primer a qui has de perdonar 

és a tu mateix per totes les coses que no son com haguessis volgut que fossin.

El perdó ens allibera de lligams que ens amarguen l'ànima i emmalalteixen el cos.

No significa que estiguis d'acord amb el que va passar, ni que ho aprovis.

No significa deixar de donar importància al que va succeir, ni donar la raó a algú que et va fer mal.

El perdó es basa en l'acceptació del que va passar.

Gandhi va dir: “Perdonar és el valor dels valents. 

Només aquell que és suficientment fort per perdonar una ofensa, sap estimar”