....TENIR ELS ULLS NETS, MOLT DESPERTS;
perquè cal llegir el misteri de la vida,
perquè cal entendre els signes dels temps,
perquè cal descobrir les petjades de l'’Amic.
....TENIR ELS ULLS NETS, MOLT DESPERTS;
perquè cal llegir el misteri de la vida,
perquè cal entendre els signes dels temps,
perquè cal descobrir les petjades de l'’Amic.
Jo m'atenc al que he dit:
La justícia, malgrat la llei i el costum, malgrat els diners i l'almoina.
La humilitat, per ser veritables.
La llibertat, per ser persones, i la pobresa, per ser lliures.
La fe cristiana, per caminar de nit, i, sobretot, per caminar de dia.
I en tot cas, germans,
jo m'atenc, soc fidel, al que he dit: l'esperança!
Pere Casaldàliga
Sembla que les postals de Nadal es van començar a utilitzar entre 1840 i 1870.
El costum d’enviar postals per felicitar el Nadal es va començar a popularitzar a la Gran Bretanya,
quan comença el primer sistema de servei postal, el Penny Post.
D’aquí que sovint se les anomeni amb el seu nom anglès, christmas.
De fet, se solen atribuir aquestes felicitacions en sèrie al londinenc Sir Henry Cole.
Aquest noble, en veure que s’acostaven les dates nadalenques i que encara no havia escrit
a les seves amistats, va encarregar a una impremta que li fes unes targetes totes iguals
amb el missatge “Bon Nadal i feliç any nou”, i les va
enviar a tothom.
D'aleshores ençà, les postals i felicitacions de Nadal han anat variant,
però el sentit de desitjar a familiars i amics
uns bons auguris encara es manté relativament constant.
Una de les tradicions més arrelades en els dies propers a Nadal
és la de muntar el pessebre, que no és altra cosa que una representació
amb figures del naixement de Jesús.
L’origen d’aquest costum se situa una mica abans, al segle XIII (el 1223).
Va ser aleshores quan sant Francesc d’Assis va voler celebrar un Nadal
tan realista com pogués i, amb el permís del Papa, va instal·lar
un pessebre amb palla dins d’una cova, va col·locar-hi la imatge del Nen Jesús
i hi va posar un bou i una mula al costat.
En aquest escenari va celebrar la missa de la nit de Nadal.
Des d’aleshores, el costum es va estendre arreu d’Itàlia
i per tot el món cristià, però és a l’àrea mediterrània
on la tradició del pessebre pren més esplendor i difusió.
Munteu vosaltres el pessebre a casa?
Aneu a veure pessebres amb figures o pessebres vivents?
Una corona feta amb rames verdes s’utilitzava a Alemanya
per simbolitzar l’esperança en el canvi d’estació.
El cristianisme assimila aquest símbol i li
dona una nova connotació:
llum i esperança per la salvació que porta
Jesús
en la vida de les
persones i del món sencer.
La corona d’Advent està formada per rames verdes (esperança)
i té quatre espelmes (llum
i fe)
que es van encenent
durant les quatre setmanes abans de
Nadal.
Que la llum de les
corones d'advent
ens recordin que és
important tenir un cor net i obert
per acollir a l'altre i
sobretot per acollir l'Amor i la Pau de Jesús.
El diumenge 30 de novembre
va ser el primer diumenge
d'ADVENT.
Nosaltres a l'escola, des
d'avui ja comencem
a viure aquest temps
d'espera i d'esperança...
Senyor, dona'ns ànim per
treballar
a favor dels qui més ho
necessiten.
Que no ens manqui el
coratge de Maria,
perquè imitant la seva
senzillesa
siguem portadors de
consol i d'estimació
a les persones del nostre
entorn que es troben soles o desemparades.