La nit de la creu s'ha il·luminat de nou, Jesús, germà, amic, Senyor.
La nostra feble
història de dones i homes sovint desconcertats,
s'ha omplert de
llum un altre cop.
Ens has estimat,
Jesús, fins a morir en una mort indigna;
però aquest amor
teu, ple, total, definitiu,
ha obert les
portes de la vida per sempre.
A tot arreu,
Jesús, en tantes persones i en tants fets,
hi podem
descobrir i redescobrir la força lluminosa de la teva vida.
Tu ens recordes que el més important és l'amor.
El més important
és estimar!
És Pasqua,
Jesús, germà, amic, Senyor.
És Pasqua, i vas
donar la teva vida per amor.
És Pasqua, i la
teva vida és vida per a tota la humanitat.
El 21 de març se celebra el dia mundial de la poesia.
Avui comencem el dia amb un poeta valencià Vicent Andrés Estellés,
que enguany se celebren 100 anys del seu naixement.
La poesia "M'he estimat molt la vida".
"M’he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d’aquest lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.
m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest
pètal
allò
una parella que s’agafa les mans i es mira als
ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com passerell,
aquell
melic,
com la primera dent d’un infant."
Un infant de pell negra, d’ulls negres, de cabells arrissats o encrespats, és un infant. Un infant de pell rosada, d’ulls blaus, de cabells rossos o llisos, és un infant.
L’un i l’altre, fan el mateix somriure quan
una mà els acarona, quan se’ls mira amb amor i amb tendresa se’ls parla.
Vessaran les mateixes llàgrimes si se’ls
contraria, si se’ls fa mal…
No hi ha dos rostres absolutament idèntics.
Cada rostre és un miracle, perquè és únic.
Dos rostres poden assemblar-se, però mai no seran completament iguals.
La vida, justament, és aquell miracle, aquell
moviment permanent i canviant, que mai no reprodueix el mateix rostre.
Viure conjuntament és una aventura on el fet
d’estimar, l’amistat, és una bella trobada amb allò que sempre és diferent de
tu i que t’enriqueix.
Senyor,
estem en un país
en que no tot va bé.
Cadascú pensa només en ell.
La gent només pensa a fer diners.
No es respecta prou la natura.
Hi ha gent que viu miserablement,
i d'altres que viuen en grans palaus.
Senyor, tampoc no sempre
es respecten prou les llibertats.
Us demanem que ens ajudeu
a respectar els altres;
a estimar la natura,
perquè així puguem construir
un país una mica més de tots,
i en el qual tots puguem viure
d'una manera més igual.
“Els escribes i fariseus portaren una dona sorpresa en adulteri, i la posen al mig, i li diuen a Jesús: «Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en adulteri. I, en la Llei, Moisès ens manà d’apedregar-les. Tu què hi dius?».
Jesús els digué: «Qui de vosaltres estigui
sense pecat, que tiri la primera pedra». I ajupint-se novament, escrivia a
terra. Ells, sentint això, anaven sortint un després de l’altre començant pels
més vells; i quedà ell sol i la dona, dempeus, al mig. I posant-se dret, li
digué Jesús: «Dona, on són? Ningú no t’ha condemnat?». Ella digué: «Ningú,
Senyor». I li digué Jesús: «Tampoc jo no et condemno. Ves-te’n, i ja no pequis
més».” Jn 8, 1-11