Dos estruços, de terres llunyanes, es varen fer amigues i no podien viure una sense l’altra, fins que un dia una petita discussió va posar a prova la seva bonica amistat:
– Avui jugarem al que jo vulgui – va dir una d’elles, mentre que l’altra va replicar:
– T’equivoques, això ho decidiré només jo.
Les dues es van entossudir en els seus capritxos i van acabar enfadades; fins que un dia una d’elles va manifestar:
– Deixem els jocs per avui. És necessari que trobem una altra sortida.
Així, dialogant, es van posar d’acord: cada una, alternant-se, indicaria el joc del dia.
Des de llavors, no hi va haver més baralles i van conservar la seva amistat tota la vida.
Parlant tranquil·lament es pot arribar a acords, on les dues persones que discuteixen hi surtin guanyant. Les amistats verdaderes sobreviuen a tots els malentesos i diferències que puguin sorgir.
