Quan sento un nus a l’estómac m’estiro a terra i obro les
meves capsetes de colors.
Obro la capsa vermella i deixo que saltin a terra
totes les emocions que hi guardo: ira, enuig, fúria, còlera, irritació,
frustració, por, impotència, ràbia, fàstic, vergonya...
Obro la capsa negra i en
surten, apagades, la soledat, la tristesa, la desesperança, l’abandonament, la
pena, l’angoixa, l’aflicció...
Obro la capsa verda i trobo, ufanoses,
l’esperança, la fe, la il•lusió, la curiositat, el consol, la confiança, la
compassió...
Obro la capsa groga i en surten les paraules brillants com el sol:
amistat, amor, tendresa, alegria, felicitat...
Obro la capsa blava i, sense fer
soroll, es despleguen la humilitat, la gratitud, la serenitat, la calma, la
pau...
Hi jugo, deixo que es
barregin, les agrupo, les ordeno, les miro i les remiro.
Després decideixo
quines em vull quedar.
Avui he escollit tres paraules: verd-confiança, groc-amor i
blau-calma.
Les altres les he tornades a les seves capses.
Per cert... El nus s’ha esfumat!
