De retorn a casa, el pare va preguntar al seu fill:
- Què t'ha semblat l'experiència?
- Bona - va respondre el fill amb la mirada fixa a l'horitzó.
- I que has après...? - va insistir el pare.
El fill contestà:
- Que nosaltres tenim un gos i ells en tenen quatre.Que nosaltres tenim un "jacuzzi"... i ells tenen un riu sense final, amb aigua clara i peixets.
Que nosalttres tenim reflectors per iluminar el jardí a la nit i ells s'il·luminen amb la llum de la lluna i els estels...
Que nosaltres comprem el menjar i que ells sembren i recullen la seva collita.
Que nosaltres escoltem CD's i ells tenen una simfonia perpètua d'ocells, granotes, ovelles i altres animals.
Que nosaltres vivim amb desconfiança i rodejats de murs i alarmes, i ells viuen amb les portes obertes, protegits per l'amistat dels seus veïns.
Que nosaltres vivim connectats al mòbil, facebook, la televisió... i ells viuen connectats a la vida, al cel, a l'aigua, al sol, al verd del prat, als animals, a la collita, a la família...
El pare quedà impactat per la profunditat de les paraules del seu fill. I el fill continuà parlant:
- Gràcies, pare, per ensenyar-me com en som de pobres! I com de rics són ellls!!
Allò material no ho és tot en aquesta vida, no visquem d'aparences... La humilitat i la senzillesa et fan gran, no ho oblidis!
