A Déu li agraden les disfresses. Es disfressa d’alè, de vent, de brisa
suau o de vent huracanat. De bardissa ardent o núvol opac o lluminós. De pa i
de vi. D’humà. Déu és un Déu furtiu!
És molt seu sorprendre. No fer res, como si estigués previst, venir quan
no se l'espera, aparèixer allà on aparentment no corresponia, utilitzar
vestimentes desconegudes.
Escolar-se entre les pàgines d’una agenda molt ajustada on no hi ha lloc
per a ningú, fer-se sentir en aquella trucada de telèfon, somriure de forma
encisadora a través d’uns ulls tristos,
demanar ajuda... És veritat que a Déu li agrada sorprendre!
Al cap i a la fi, l’amor no és sinó la capacitat quotidiana de sorprendre:
Quan no n’hi ha de sorpreses, l’amor té el greu perill d’apagar-se.
Al Senyor li agrada
sorprendre’ns. No per encalçar-nos, sinó per revifar la nostra fe, per despertar
nostra esperança, per gaudir de la nostra sorpresa.
No ho oblidis: a Déu li
agrada sorprendre.
Si el
deixes fer, si et deixes sorprendre... Si de fet, ja estàs una mica sorprès per
les mil i una sorpreses que t’assetgen a la vida... De ben segur és que Déu és a prop!
Diuen que mai s’ha de perdre la capacitat de
sorpresa. Deixar-se ‘sorprendre’ per Déu es deixar-se estimar per Ell… amb
totes les conseqüències i implicacions. Això sí, amb tota la teva llibertat,
perquè Ell no força ningú.