És que t'amagues o segueixo un mapa erroni? Potser hagi de deixar d'esperar
l'especial, el sublim, el superlatiu,
l'excepcional, i buscar-te en les hores quietes, en les converses intranscendents, en les paraules casuals, en les lectures
sense petjada, en les lletres minúscules
de la meva història; buscar-te en el de
cada dia, en els missatges amb
motiu, en les tardes perdudes, en els treballs amb data caducitat, en els dies grisos, en els sentiments lleugers, en els fracassos sense llàgrima i els encerts
sense acta. Potser, sense jo notar-lo,
ets companyia discreta en els viatges de treball, llum suficient en paisatges oblidables,
silenciós eco en la pregària callada,
força justa en la lluita de cada dia,
frec casual en l'esforç compartit.
Déu amagat? O revelat en la cara menys brillant de la vida.
Per compartir… I tu, trobes a Déu en el dia a dia ?
