Dia escolar de la Pau i la no-violència

Cada 30 de gener és commemora a les escoles d'arreu del món el Dia de la Pau. Una celebració perquè siguem tots ben conscients de que volem i necessitem una educació en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte, la no-violència i la pau!

Malala Yousafzai, premi Nobel de la Pau 2014, deia en el seu discurs a l'ONU: "El meu obejctiu és aconseguir la pau i que tots els nens i nenes tinguin accès a l'educació. Un infant, un mestre, un bolígraf i un llibre poden canviar el món. L'educació és la única solució."

CADA DIA, SENYOR!

Cada dia, Senyor,
et demanaré tres coses:
Veure't més clarament,
Estimar-te més tendrament
I seguir-te més fidelment.
Cada dia, Senyor.

Dilluns vinent celebrarem el "Dia de la Pau i la No-violència". Per a reflexionar sobre això escolteu amb atenció aquest poema de Joana Raspall musicat pel grup del camp de Tarragona "Roba Estesa":

ESTIMAR

Estimar, és creure en l'altre.
Estimar, és descobrir l'altre.
Estimar, és donar-se a l'altre.
Estimar, és acceptar l'altre.
Estimar, és valorar l'altre.
Estimar, és fer créixer l'altre.
Estimar, és obrir-se amb tota sinceritat a l'altre.
Estimar, és buscar la felicitat de l'altre, i buscant-la, trobar la pròpia.
Estimar, és una experiència humana, entranyable, de cada dia, difícil de descriure, sempre més gran.
L'amor és confiança.
L'amor és respondre a les necessitats de l'altre.
L'amor se'ns posa a les mans, a fi de fer-lo créixer amb el nostre esforç.
L'amor és veritable quan és de cada dia i de tots els dies.
L'amor es recolza en el ser, no en el tenir.
L'amor que es treballa, no mor mai

EL MANAMENT NOU

Va dir Jesús:
"Només us demano que us estimeu;
no cal altres lleis ni altres ritus;
que us estimeu els uns als altres.
Que multipliqueu les trobades,
les tendreses, les abraçades;
només vull que poseu en comú el que teniu, el que sou;
que dialogueu, que us entengueu,
que compteu els uns amb els altres.

Vull, amics meus, que us serviu,
que us renteu els peus els uns als altres,
que us acompanyeu i us ajudeu a caminar;
que us cureu mútuament les ferides;
que us perdoneu i que no deixeu a ningú sol.

Doneu-vos el temps que faci falta.
Regaleu-vos mútuament algun detall:
coses, gestos... com a signe d'amistat i de presència,
com jo vaig fer amb vosaltres".

TENS RAÓ

Durant el temps en què Nasreddín exercí de jutge se li presentà un litigant. Després d’haver-lo escoltat atentament, li digué:
- Tens raó
Poc després hi féu cap el contrari. Li exposà el seu punt de vista i obtingué la mateixa resposta:
- Tens raó
L’esposa de Nasreddín, que havia presenciat l’escena, no es pogué estar d’exclamar:
- Com pots donar la raó a tots dos?
- També tu tens raó – li respon ell.

    Potser la veritat consisteix a saber veure la part de raó que té cadascú.
    Normalment ningú no té tota “la raó”, però si que tots/es en tenim en part.

SANT FRUCTUÓS

El dia 21 van celebrar la festa de    “Sant Fructuós, Eulogi i Auguri”

De la seva vida no ens n'ha arribat més que les actes del seu martiri. Segons aquest document, en el context de les persecucions anticristianes de l'emperador Valerià I, Emilià, governador de la província Tarraconense, ordenà l'arrest del bisbe Fructuós el 16 de gener del 259. Juntament amb ell, també foren fets presos els seus diaques, Eulogi i Auguri. El dia 21 foren jutjats i condemnats a cremar a l'estaca, pena que s'executà al mateix dia a l'amfiteatre. Sempre d'acord amb les actes del procés, els tres màrtirs, coronats i revestits, s'aparegueren després de morts tant a la comunitat cristiana com als seus botxins, per donar instruccions respecte el seu enterrament. La comunitat cristiana donà sepultura als cossos, se suposa que en l'espai on s'hi bastiria la necròpolis cristiana del Francolí, però no ha quedat constància del lloc precís.

De forma contemporània als fets, una figura anònima, possiblement un soldat, redactà unes actes del martiri de Fructuós i dels seus companys. Aquest document, conegut com la Passio Fructuosi, és considerat el primer document cristià històric a la península ibèrica, i tingué prou difusió com per a ser llegit de forma pública a les esglésies africanes: Sant Agustí en fa un panegíric en el sermó 273.

ELS RECORDS SÓN COM LA SAL

Arribo massa d'hora al meu destí, un poble en el qual he de fer algunes gestions. És molt aviat encara per anar a molestar a ningú i em dirigeixo a un parc conegut, m'assec en un banc i em quedo contemplant la font i les figures que l'aigua va formant en l'aire. El lloc em porta alguns records i quedo com absent. Al cap d'una estona sento la veu d'un ancià que s'ha posat al meu costat, i que em diu: “Vostè sembla que no estigui aquí”. Li contesto que sí que hi sóc, però que fa uns anys, assegut en el mateix banc juntament amb altres persones, mentre miràvem la font, anàvem recordant els dies que havíem passat junts aquell estiu en una casa de colònies a prop del poble.

-Aprofiti aquests moments, no els deixi perdre -em va dir aquell ancià-. Però no oblidi que els records són com la sal: si posem una quantitat adequada dóna bon sabor al menjar; però si ens passem amb la quantitat, acaba fent malbé l'aliment. Qui viu massa en el passat gasta tot el seu present en recordar.

Les vivències, les experiències boniques passades, els records, són coses que també ens ajuden a viure amb il·lusió. Però no hem d'abusar d'ells, perquè si no ens poden impedir de viure el present; i en cada moment hem de saber assumir el que ens toca viure i dedicar-nos-hi amb entusiasme. 

VEURE EN L'INTERIOR

- Per què és aquí tothom tan feliç excepte jo?
- Perquè han après a veure la veritat i la bellesa arreu - va respondre el Mestre.
- I perquè no veig jo arreu la bondat i la bellesa?
- Perquè no pots veure fora de tu el que no veus en el teu interior.

PARE NOSTRE

No diguis "PARE" si no et compromets com a fill.

No diguis "NOSTRE" si vius aïllat en el teu egoisme.

No diguis "SIGUI SANTIFICAT EL VOSTRE NOM" si només l'invoques amb els llavis però el teu cor està allunyat d'Ell.

No diguis "VINGUI A NOSALTRES EL VOSTRE REGNE" si el confons amb l'èxit material.

No diguis "FACI'S LA VOSTRA VOLUNTAT" si no l'acceptes quan és dolorosa.

No diguis "EL NOSTRE PA DE CADA DIA, DONEU-NOS SENYOR, EL DIA D'AVUI" si no et preocupes de la gent que passa gana.

No diguis "PERDONEU LES NOSTRES CULPES" si guardes rancor als teus germans.

No diguis "NO PERMETEU QUE CAIGUEM EN LA TEMPTACIÓ" si no evites les ocasions de pecat.

No diguis "DESLLIUREU-NOS DE QUALSEVOL MAL" si no prens partit a favor del Bé i contra el mal.

VETLLA I CONFIA

Vetlla les teves paraules: es converteixen en els teus pensaments. Vetlla els teus pensaments: es converteixen en les teves accions. Vetlla les teves accions: es converteixen en els teus hàbits. Vetlla els teus hàbits: es converteixen en el teu caràcter. Vetlla el teu caràcter: es converteix en el teu destí, però sobretot confia en l'amor de Déu perquè és Ell el qui vetlla sobre el teu esdevenir.

T'HE FET A TU! - va respondre Déu

Un dia, anava passejant per un carrer  quan de sobte vaig veure una nena famolenca,  bruta i tremolant de fred dins els seus parracs.  Em vaig enfadar i li vaig dir a Déu:  - Per què permets aquestes coses? Per què no fas res per ajudar a aquesta pobra nena?. Vaig esperar la resposta, però no va arribar.  Malgrat això, aquella nit, sense esperar-m'ho, Déu va respondre a les meves preguntes.  - Si que he fet alguna cosa. T'he fet a tu!                                                                                     Anthony de Mello I jo, doncs... què faig?

La bufanda

- Agafa la bufanda. Per la ràdio han dit que el vent bufarà de valent i que les temperatures estan baixant molt!

M'he posat la que em van regalar els meus cosins el dia del meu sant i quan he sortit al carrer he notat un fred realment intens. He agraït molt que el pare m'hagués avisat. Amb una bona bufanda que et tapi fins el nas, el vent ja pot bufar tant com vulgui.

Una bona bufanda, sigui de llana o de cotó, de coloraines, de mitja o de ganxet, ens ajuda a plantar cara al fred.

Quan jo abraço el meu amic, faig un petó a la mare o acarono l'àvia és com si els posés una bufanda; l'escalfor del meu gest els protegeix de la pena, del cansament, del desànim i els ajuda a plantar cara als entrebancs de la vida. Demostrant el nostre amor ajudem els qui estimem.  

Vull ser capaç de demostrar el meu amor als pares, als germans, als avis i als meus amics, tal com Tu vas fer sempre. Gràcies Jesús.

Pregària per a la família

Senyor,
Vós coneixeu les nostres famílies,
Vós habiteu en totes les famílies de la terra.
Vós estimeu les famílies on regna la joia
encara que siguin petites.
Vós estimeu les famílies
que saben ser obertes, acollidores,
on cada infant hi és rebut com un do vostre.
Vós estimeu les famílies vives, on es parla i es canta,
on es discuteix i es perdona, on hi ha dolor,
però també consolació.
Senyor,
doneu a totes les nostre famílies
la senzillesa, la serenitat, l'harmonia i la joia
de la Santa Família de Natzaret.
Senyor,
jo estic segur que Vós estimeu les famílies,
estic segur que estimeu la meva família.
i per això us dono lloança,
us beneeixo i us dono gràcies.
Santa Família de Natzaret, pregueu per nosaltres
i per totes les nostres famílies.

Oració de l'amistat

Avui vull donar-te gràcies pels meus amics.
Que bé m'ho passo estant amb ells.
Com els necessito,
i com els trobo a faltar quan els tinc lluny.

Que n'és de bo tenir algú en qui poder confiar,
amb qui poder parlar de les meves coses.
Algú que m'accepta i em vol tal com sóc;
que em coneix de debò
i es preocupa per mi perquè li importo;
que sempre està disposat a ajudar-me,
i està al meu costat 
en els moments bons i en els dolents.
Algú que sap perdonar-me 
després dels meus enutjos,
i sap animar-me quan estic desanimat.

Diuen que qui té un amic té un tresor.
Jo, Jesús, vull donar-te gràcies
per tots els tresors que tinc,
per cadascun dels meus amics.
Gràcies per haver-los posat en el meu camí.
Ajuda'm a cuidar-los i fer-los feliços.

I també vull donar-te gràcies perquè Tu,
Jesús, contínuament estàs 
regalant-me la teva amistat,
malgrat els meus defectes.
Tu ets l'amic que mai falla.
Sempre ets aquí, amb mi, en el bo i en el pitjor.
I m'ensenyes a voler així als altres,
de la mateixa manera que sóc volgut per Tu
... com un bon amic!

Voldríem...

Nosaltres que amb el joc hem après a créixer

voldríem que l'oci desenvolupés la creativitat.

Nosaltres que en les activitats hem descobert el treball,

voldríem que tothom pogués treballar 

i en el treball s'hi realitzés.

Nosaltres que en el grup hem descobert els altres,

voldríem que l’Església fos una veritable comunitat,
voldríem que en el món la pau fos un llaç de germanor.

Nosaltres que hem cantat la joia de viure,

voldríem viure el nostres temps amb intensitat.

Nosaltres que en la ciutat hem descobert Déu,

voldríem ser útils a la construcció del món.

Nosaltres que en el camp hem après a pregar,

voldríem de la nostra vida, fer-ne una pregària constant.

Bon any 2017!

En iniciar aquest any 2017 et vull demanar allò que Tu saps que necessito però que ens vas ensenyar a demanar-ho amb humilitat:

ALEGRIA, per emprendre el treball d'aquest nou any que avui poso a les teves mans.
SOLIDARITAT, per saber donar suport als que de veritat ho necessiten.
INTEL·LIGÈNCIA, per buscar i descobrir la veritat en els esdeveniments de cada dia.
OPTIMISME, per començar cada jornada amb il·lusió i esperança.
PACIÈNCIA, per tornar a començar allò que no em surt prou bé.
ENTUSIASME, per vèncer les dificultats i matinar encara que se'm faci difícil.
AUDÀCIA, per canviar allò que impedeixi el meu desenvolupament físic, espiritual i intel·lectual, i per corregir els meus defectes i capritxos.
VALENTIA, per rectificar quan m'equivoqui.
GRATITUD, per reconèixer als qui cada dia m'han ajudat a ser millor, especialment a tu Déu Pare, que sempre vetlles per mi i per això confiant en Tu, demano la gràcia de la fidelitat.