Al cel es veien reflectides escenes de la seva vida.
Davant de cada escena veia a la sorra dos parells de petjades: les seves i les del Senyor.
Després que passés davant d'ell l'última escena del seu somni,
es va tornar a mirar les petjades a la sorra.
Va notar que en moltes ocasions, al llarg de la seva vida,
només hi havia un parell de petjades.
Es va adonar que havia succeït en els moments més tristos i foscos de la seva vida.
Allò el va torbar molt, i li va dir al Senyor:
"Senyor, vas dir que una vegada que decidís seguir-te,
caminaries amb mi fins al final.
Tanmateix he notat que en els moments més difícils de la meva vida
només es veuen les empremtes de dos peus.
No entenc per què m'abandonaves quan més et necessitava".
El Senyor li va respondre:
"Fill, benvolgut fillet meu;
jo t'estimo i mai no t'abandonaria. En els teus moments de prova i patiment,
quan veus que només hi ha dues petjades,
era perquè jo et portava en braços".
