"És el temps que has passat amb la rosa, el que la fa tan important..." El Petit Príncep

dimarts, 31 d’octubre del 2017

Les tisores

Les fem servir sovint. 
Tallem el fil, en acabar una labor;
i el cordill, si volem lligar quelcom o si volem muntar un estel...
Hi ha tisores per a tallar els cabells, 
per arreglar-se les ungles 
i per podar els arbres cada any; 
també per tallar el filferro, 
o bé un bon quart de pollastre...
N’hi ha de petites i arrodonides, que no punxen, 
perquè els menuts puguin retallar nines o bé casetes de paper.
Se’n fan de tota mena, i les fem servir sovint.
De vegades, però, potser sabem tallar sense tisores...
tallar les ales a algú que volia emprendre el vol, 
a algú que necessitava reeixir...     
Cal para-hi atenció!


dilluns, 30 d’octubre del 2017

Generositat


Busca un racó tranquil, que t'ajudi a no distreure't.
Tanca els ulls i agafa aire pel nas,
fes una inspiració profunda i suau. 
Deixa'l anar també pel nas, lentament, sense presses. 
Fes-ho dues o tres vegades, 
i quan et sentis assossegat comença la teva pregària.

Jesús, ajuda'm a ser generós, 
a compartir amb els altres allò que sento tan meu. 
A acceptar també el compartir les coses dels altres, 
a no depreciar-les per ser diferents o més senzilles que les meves.
Ajuda'm a 

Te'n dono gràcies.

divendres, 27 d’octubre del 2017

PERDÓ

Quan Jesús va ser crucificat, el primer que va dir fou:
-" Pare, perdoneu-los que no saben pas el que fan".

Jesús va tenir paraules de perdó davant la situació més injusta que podem imaginar. 
Va ser condemnat a morir a causa del que deia i del que feia; 
el seu missatge d'amor va ser interpretat com a perillós. 
Tot i així va demanar a Déu que perdonés els que l'estaven condemnant.


Senyor, ajuda'm a saber perdonar i demanar perdó. 
No és suficient que jo reconegui dins meu els meus errors i que em proposi rectificar. 
També cal que ho reconegui davant la persona a la que he faltat 
i li doni l'oportunitat de perdonar-me. 
El perdó ens ajuda a tots.


dijous, 26 d’octubre del 2017

Benjami Franklin

Benjamí Franklin va ser un clar exemple de com el nostre treball, al llarg de la vida, millora o transforma el món.

Als 25 anys va fundar la primera biblioteca pública.
Als 34 va dissenyar una estufa, que avui encara s’usa.
Als 41 va aplicar l’electricitat a usos pràctics.
Als 44 va inventar el parallamps.
Als 47 va patrocinar l’establiment del servei postal.
Als 78 va inventar les lents bifocals. 

Fins els 84 anys d’edat, Benjamí Franklin, no va parar de treballar. 
I tingues en compte que només va poder cursar els estudis bàsics. 
Però la seva curiositat insaciable i el seu esforç i treball imparables el van portar a fer tots aquests descobriments. 
Podeu dir. “Sí, però és que ell era un geni”. 
Però mirem bé al nostre voltant... Quants Franklin coneixem? 
Segur que molts! Persones que han fet del seu treball una obra seriosa i responsable; potser no han inventat res de nou, però al final hauran contribuït, amb el seu gra de sorra, en l’obra creadora  de Déu.


dimecres, 25 d’octubre del 2017

El petit gra de sorra

Sovint solem dir i pensar 
que és inútil fer alguna cosa nova 
perquè considerem 
que ja està tot fet. 
És un error. 
Nosaltres podem aportar 
el nostre petit gra de sorra 
amb el nostre treball diari, 
si som conscients 
que amb ell contribuïm 
a millorar el nostre món. 
No diguis mai que no pots fer res. 
Sempre hi ha al teu voltant 
alguna cosa que pots millorar, 
perfeccionar, refer, i potser... inventar.


dimarts, 24 d’octubre del 2017

Silenci, silenci...

Els mestres sempre diuen:
- Procureu que hi hagi silenci; us podreu concentrar millor i la feina us serà més fàcil.
Al pati parlem d'aquest costum que tenen els grans de demanar silenci a totes hores. Uns opinen que és una mania i que, de fet el silenci és impossible. Sempre hi ha soroll. Si no són els cotxes, són les portes que piquen, la música que s'escapa de les cases i els cotxes, i si no les màquines,  els nens que criden o ploren, els ocells que piulen i els gossos que borden i els gats que miolen i ...


Un dia li vaig demanar a la mare que m'expliqués això del silenci i vaig quedar-me amb tres idees clares:
  • El silenci és bo per a les persones. Fa que puguem pensar millor i escoltar atentament el nostre cor.
  • El silenci ve de dins. Encara que hi hagi soroll, nosaltres podem estar en silenci, tranquils.
  • Moltes vegades és del silenci que surt la pregària. Per sentir Jesús va bé estar en calma, en pau, en silenci, per tal de poder sentir millor què ens diu, que ens demana.



Jesús, encara que la tele, l'ordinador, els aparells d'escoltar música i d'altres modernitats m'ho posen difícil, procuraré buscar-te en el silenci, en la calma, en la desconnexió.  

divendres, 20 d’octubre del 2017

SETMANA DEL DOMUND

El diumenge dia 22 és el diumenge del DOMUND. 
DOMUND és universalitat, obertura, creixement. 
Significa "sortir de la nostra terra", de nosaltres mateixos i pensar en els altres 
i sentir com a propis els seus anhels, les seves esperances i sofriments.
Entendre, sense límits ni fronteres, les paraules de Jesús:
“Tinc altres ovelles que no són d’aquest ramat. 
Han d’escoltar la meva veu i hi haurà un sol ramat i un sol pastor”.
A nosaltres ens pertoca, sobretot, una pregària constant i compromesa, 
i ser testimonis de la Bona Notícia en el nostre ambient.
No hi ha missió petita, si l'amor és gran!


dijous, 19 d’octubre del 2017

Educar-nos en la reflexió, la voluntat i el discerniment

És molt important que ens eduquem en la reflexió, la voluntat i el discerniment. 
Sempre hem de portar el timó i la propulsió de la nostra vida 
perquè ens sentim lliures, plens i feliços. 
Hi ha tres principis que mai hem d’oblidar per prendre decisions encertades:

1. Envoltar-se de amics, companys, persones que sàpiguen captar la vida tal com és, 
amb les coses bones i no tan bones. 
Que no siguin extremistes en els seus plantejaments, 
ni tan crítics que s’ho carreguin tot per sistema, 
que no amaguin els problemes sense fer res per a solucionar-los.

2. Saber estar ben informats, sense tancar-nos en uns determinats pensaments 
sinó estar disposats a escoltar i a captar idees que puguin orientar la nostra vida, 
perquè li donin sentit i profunditat. No oblidem mai cap consell savi.

3. Procurar no viure en actitud negativa, 
perquè pot ser que ens neguem a nosaltres mateixos, 
desconfiant de les nostres possibilitats.


dimecres, 18 d’octubre del 2017

COM SÓC?

Pregunta als altres que et diguin com ets, com et veuen. 
És un exercici molt recomanable. 
Ajuda a descobrir-se un mateix i suposa una valentia no gaire comuna.


Tenir amics vol dir que hi ha persones al costat nostre 
en les quals confiem i amb les quals comptem en tots els moments
importants de la nostra vida. 
La paraula amic, potser de tan usada, ha perdut una mica el seu valor. 
Si en tens algun de veritat, pregunta-li per tu, quina és l’opinió que li mereixes,
què troba de positiu o de negatiu en la teva persona. 
Aprofita-ho.


dimarts, 17 d’octubre del 2017

SETMANA DEL DOMUND

SIGUES VALENT: LA MISSIÓ T'ESPERA.

Aquest és el lema del DOMUND 2017. 
El DOMUND és el Diumenge Mundial de les Missions que es celebra cada any el penúltim diumenge d'octubre. Aquesta jornada és per recordar l'activitat missionera de tota l'Església d'arreu del món i unir-se a tants homes i dones de fe, els quals per amor a Déu entreguen la vida al servei de la humanitat. 
Pilar Rahola en el pregó del Domund 2016 deia dels missioners: "... quina revolta interior han de viure, quina grandesa d'ànima han de tenir, dones i homes de fe...No imagino cap revolució més pacífica, ni cap fita més grandiosa!..."


dilluns, 16 d’octubre del 2017

COM SÓC?


COM SÓC

Demanem als altres que ens acceptin tal com som, però, 
ens acceptem de la mateixa manera nosaltres mateixos? 
Correm el perill d’estar conformes amb una personalitat que no és la nostra. 
Podem caure en l’error d’estar acceptant-nos no pel que som sinó pel que volem ser. 
Hi ha una afirmació que podria ser vàlida: “Sóc com sóc, m’accepto però no em conformo; 
vull seguir desenvolupant i realitzant tot el positiu que hi ha en mi. 
I així és com vull que m’acceptin els altres”.


dimecres, 11 d’octubre del 2017

SOPETES

- Però, petita, què estàs fent?
- Menjo sopetes.
- Tu soleta i amb la forquilla? - Sí, oi que és xuli? Ja sóc molt gran!
- Que no veus que així no acabaràs mai!
- És veritat. Se m'escapa tota pels forats!
- Per menjar carn i patates ja està bé la forquilla, però per la sopa necessites la cullera.
- És clar! Que llest que ets germanet.
- Té la cullera bonica i disfruta del dinar.
 
 A vegades ens sentim com la nena de la sopa; les coses se'ns escapen i no sabem com aprofitar més el que tenim. 
La solució podria ser canviar de manera de fer, d'actitud; 
estar més atents, posar-hi més ganes, esforçar-nos i no tenir mandra... 
No mengem la sopa amb forquilla!


Visquem la vida amb intensitat i no deixem que les coses importants ens passin de llarg. Estiguem sempre atents i amb actitud d'estimar, de comprendre, i de col·laborar.
Jesús tu ets el nostre model, ajuda'ns!      

dimarts, 10 d’octubre del 2017

SER UN MATEIX

Pensa en les vegades que t'has trobat amb una persona de la qual has pogut dir: 
- És transparent... en ella no hi ha cap mena d'engany. Sembla el que és i és el que sembla. No porta cap màscara ni fa teatre.

Quines coses hi ha en tu que t’impedeixen ser tu mateix? 
Hi ha alguna careta que no et deixa mostrar-te als altres tal com ets? 
Per què te la poses?

La majoria de persones pensen que són lliures de pensar, sentir i obrar al seu gust, sense comptar amb els altres... En quina mesura ens deixem influir/condicionar per l'ambient, la publicitat, el què diran...?




dilluns, 9 d’octubre del 2017

BONS PROPÒSITS

Jesús, mentre parlo amb tu decideixo fer-me alguns bons propòsits per al nou curs.

1. No interrompre la feina del altres i concentrar-me en la meva.
2. Pensar abans de fer qualsevol cosa.
3. Esforçar-me quan les coses em costin.
4. Gaudir i donar gràcies quan les coses em van bé.
5. Resoldre els problemes dialogant, sense enfadar-me.



divendres, 6 d’octubre del 2017

LA VERITAT

- La verdad triunfa por sí misma, la mentira necesita siempre complicidad.

- La verdad no ofende, lo que ofende es que nos oculten la verdad.


Què en penses d'aquestes frases?

Hi estàs d'acord?

dijous, 5 d’octubre del 2017

Responsables

Ser responsable és saber respondre. 
Tu has de respondre de tot, dels teus talents, de les teves possibilitats,  
de la cultura, dels mitjans econòmics que posseïm, 
de tots els nostres recursos naturals i espirituals que Déu ha posat al nostre abast. 
Ets responsable davant la teva consciència, 
que per simple dignitat, exigeix a cadascú 
complir els seus deures i acceptar el seu destí com un repte. 
Ets responsable davant la teva família, a la qual has d'ajudar en tot el que puguis.
...


dimecres, 4 d’octubre del 2017

Aixeca el vol

És fàcil queixar-se que els professors són així o aixà; que hi ha matèries difícils o avorrides; que l’horari... que els companys... Però tingues present que ets tu qui té la possibilitat d’aixecar el vol; ets tu qui tria entre reptar (falta d’interés, despreocupació...) o volar (esforç, atenció, alegria...).
Totes les assignatures, àdhuc les que et semblen menys pràctiques, et fan madurar la personalitat, desenvolupen i obren horitzons a la teva ment i al teu esperit, estimulen la teva intel·ligència i la teva sensibilitat.

dilluns, 2 d’octubre del 2017

Interioritat

S’entén per interioritat la capacitat que tenim de reflexionar i guardar els esdeveniments en el cor, i això es tradueix en una manera de ser i d’estar que ens fa sensibles a la realitat, receptius als diferents valors de les coses, de les persones i de la vida en general. Aquesta capacitat d’interiorització està vinculada a la possibilitat que tenim les persones de viure des del propi interior, sense deixar-nos emportar pel món que ens envolta.

Pensem en imatges que ens ajuden a entendre la importància de la interioritat per a la persona:  un jardí, un bosc amb totes les seves plantes. Cada planta té la seva pròpia identitat, però, que seria de cada planta si no tingués arrels?. L’arrel no es veu, però és el més important. Ja ho deia el Petit Princep: “el que és essencial és invisible als ulls”.

L’ existència de les persones està vinculada a la possibilitat de viure des d’ un “eix interior” que doni sentit al conjunt: fonamentar la nostra vida, créixer i donar fruit.