Els mestres
sempre diuen:
- Procureu que hi hagi silenci; us podreu concentrar millor i la feina us serà
més fàcil.
Al pati parlem d'aquest costum que tenen els grans de demanar silenci a totes
hores. Uns opinen que és una mania i que, de fet el silenci és impossible.
Sempre hi ha soroll. Si no són els cotxes, són les portes que piquen, la música
que s'escapa de les cases i els cotxes, i si no les màquines, els nens
que criden o ploren, els ocells que piulen i els gossos que borden i els gats
que miolen i ...
Un dia li
vaig demanar a la mare que m'expliqués això del silenci i vaig quedar-me amb
tres idees clares:
- El silenci és bo per a les persones. Fa que puguem pensar millor i escoltar atentament el nostre cor.
- El silenci ve de dins. Encara que hi hagi soroll, nosaltres podem estar en silenci, tranquils.
- Moltes vegades és del silenci que surt la pregària. Per sentir Jesús va bé estar en calma, en pau, en silenci, per tal de poder sentir millor què ens diu, que ens demana.
Jesús,
encara que la tele, l'ordinador, els aparells d'escoltar música i d'altres
modernitats m'ho posen difícil, procuraré buscar-te en el silenci, en la calma,
en la desconnexió.
