ESPERANÇA

L'esperança és com una llavor

a les teves mans.

De tu depèn que doni fruits algun dia.

Les teves mans són capaces

d'obrir solcs entre roques, 

d'abonar terres,

de sembrar amb suor, 

de regar amb afany,

de treure herbes amb cura i 

d'esperar amb afecte.

Mira les teves mans i posa-les a treballar,

les teves llavors esperen

i el Regne es sembra avui, en la teva entrega.

Dia escolar de la No Violència i la Pau

            ENSENYA'M A ESTIMAR

Quan vegi a algú que pateix,

Jesús, ensenya'm a estimar.

Quan tingui oportunitat de compartir el que tinc,

Jesús, ensenya'm a estimar.

Quan trobi a algú descoratjat o trist,

Jesús, ensenya'm a estimar.

Quan em necessitin en la meva família,

Jesús, ensenya'm a estimar.

Quan comparteixi el meu temps

amb els meus amics,

Jesús, ensenya'm a estimar.

Quan vegi situacions

que no siguin justes,

Jesús, ensenya'm a estimar.

Ensenyeu-me, Jesús amic,

a donar la vida pels altres.

A practicar el bé, i la justícia,

a viure en pau i construint la pau.

Ensenyeu-me a viure

per donar fruits d'esperança,

on em toqui viure.

Per reflexionar...

• He après que el que realment compta a la vida no són les coses que tinc al voltant sinó les persones que m'envolten.

• He après que la cosa més important no és el que em passa a mi, sinó el que faig en aquest sentit.

• He après que hi ha coses que es fan en un moment però que causen dolor per a tota la vida.

Es tracta de...

No es tracta de "com va morir?" sinó de "com va viure?"
No es tracta de "quant va guanyar?" sinó de "quant va donar?"
Aquestes són les unitats per mesurar el valor
de tots els éssers humans, i no el seu naixement.

No es tracta de "Va tenir diners?" sinó de "Va tenir cor?"
Va tenir sempre una paraula amable, un somriure?
Va saber sempre eixugar una llàgrima?
Va estar al costat del necessitat?

No importa quin va ser el seu temple, ni quin va ser el seu credo.
El que importa és si va ajudar als necessitats.
No importen els elogis que, en morir, li va fer la premsa.
El que importa és quants anònims van plorar la seva mort.

Atreveix-te!

Cada dia la vida et dóna una nova oportunitat per recomençar, canviar i crear un destí. I no és culpa de la vida si tu decideixes omplir aquest nou instant amb penes, pors, apatia... 

Pensa! Creu! Somnia! Atreveix-te! 

Nasreddín perd l'ase

Nasreddín contava en certa ocasió amb molta alegria que havia perdut l'ase.

- Però - li diu l'amic -, com pots estar tant content si no tens diners per comprar-ne un altre?
- I tant que n'estic de content - respon ell - Imagina't que jo hagués anat damunt seu com de costum. També jo m'hauria perdut!

Val més tornar a sembrar que plorar per la collita perduda!

Sempre hi ha motius d'alegria i esperança.
Com molt bé s'ha dit, si plorem l'absència del sol no veurem els estels.

Sant Fructuós, sant Eulogi i sant Auguri

De la seva vida no ens n'ha arribat més que les actes del seu martiri. Segons aquest document, en el context de les persecucions cristianes, Emilià, governador de la província Tarraconense, ordenà l'arrest del bisbe Fructuós el 16 de gener del 259. 

Juntament amb ell, també foren fets presos els seus diaques, Eulogi i Auguri. 

El dia 21 foren jutjats i condemnats a cremar a l'estaca, 

pena que s'executà al mateix dia a l'amfiteatre. 

Sempre d'acord amb les actes del procés, 

els tres màrtirs, coronats i revestits, 

s'aparegueren després de morts tant a la comunitat cristiana com als seus botxins, 

per donar instruccions respecte el seu enterrament. 

La comunitat cristiana donà sepultura als cossos, 

se suposa que en l'espai on s'hi bastiria la necròpolis cristiana del Francolí,

però no ha quedat constància del lloc precís.

De forma contemporània als fets, una figura anònima, 

possiblement un soldat, redactà unes actes del martiri de Fructuós i dels seus companys. Aquest document, conegut com la Passió Fructuosi

és considerat el primer document cristià històric de la península ibèrica.

Sant Domènec

Va haver-hi una escassetat d'aliments tan gran que molta gent passava fam.
Domènec, servent de Déu, estava en aquell temps a Palència.
En veure tanta misèria i necessitat, i no trobant consol per enlloc,
es va remoure en ell la compassió.
Així, esperonat per la necessitat regnant,
va decidir fer alguna cosa, que complint amb l'Evangeli,
ajudés a posar remei a la situació dels més afectats.
Va vendre els seus llibres, que tant necessitava, i totes les seves pertinences.
El que va treure de la venda ho va donar als pobres.
El seu exemple va captivar molta gent: nobles, rics, mestres...
els va captivar la seva generositat
i des de llavors es van prodigar les almoines.

Sóc capaç jo de desprendre'm d'alguna cosa que necessito
per ajudar altres que ho necessiten més que jo?

Papers mullats

Milers d'ombres cada nit porta la marea
naveguen carregats d'il·lusions
que a la riba es queden...

SOLIDARITAT

Mantenir sempre atents a les oïdes
el crit del dolor dels altres
i escoltar la seva comanda de socors ... És solidaritat
Mantenir la mirada sempre alerta
I els ulls estesos sobre el mar,
A la recerca d'algun nàufrag en perill ... És solidaritat
Sentir com una cosa pròpia el patiment
del germà d'aquí i d'allà;
Fer pròpia l'angoixa dels pobres ... És solidaritat
Arribar a ser la veu dels humils,
Descobrir la injustícia i la maldat,
Denunciar l'injust i el malvat ... És solidaritat
Deixar-se transportar per un missatge
Carregat d'esperança, amor i pau,
Fins estrènyer la mà del germà ... És solidaritat
Compartir els perills en la lluita
Per viure en justícia i llibertat,
Arriscar-se en amor fins a la vida ... És solidaritat
Lliurar per amor la vida
És la prova més gran de l'amistat:
És viure i morir amb Jesucrist, és... solidaritat!

Bisbe Pierre Claveire

Fou un frare dominic que va ser martiritzat a Algèria l'1 d'agost de 1996, al costat del seu xofer musulmà, Mohamed. Era profundament conscient que la veritable Església de Jesús és la que està sempre a punt per donar la seva vida per amor.

Pierre Claverie reconeixia: "He lluitat pel diàleg i l'amistat entre la gent, les cultures i les religions. Tot això mereix probablement la mort i estic disposat a assumir els riscos; fins i tot seria un homenatge al Déu en què crec." I afegia: "Anar a la mort sense cap altre equipatge que l'amor desarmat!". Així veia l'Església: "Una Església el cap de la qual pot ser assassinat com tots els altres!"

És el que havia explicat poc abans de ser assassinat a la tardor d'aquell mateix any, 1996: «Perquè l'amor venci l'odi caldrà lliurar fins la pròpia vida en un combat quotidià en el qual el mateix Jesús no queda indemne».
Va dedicar tota la seva vida a dialogar amb els musulmans.
Va ser un procés constant de conversió per a ell, descobrint el Crist en els seus amics musulmans.
Va ser també una conversió per als seus amics. Alguns es van fer cristians, posant en risc les seves pròpies vides, i altres es van convertir en millors musulmans. Està en les mans de Déu la manera com això succeeix. Era conegut pel seu amor a la veritat.

Quan Pierre Claverie va ser sepultat, molts musulmans van anar al seu funeral, i una jove musulmana va donar el seu testimoni. Va dir: "Pierre em va conduir de nou a la meva fe. Era el Bisbe dels Musulmans." Només amor ... no hi ha major amor que donar la pròpia vida pels propis amics.

La vida i la mort de Pierre Claverie, dominic i bisbe d'Orà, a Algèria, ofereixen una resposta als signes dels nostres temps, marcat per les tensions, generalment violentes, entre les persones de diferent fe i creença. La incessant recerca de Déu i la crida dirigida per Claverie a tots els creients a viure junts en la pau i en el respecte recíproc, troben expressió en una existència dedicada per complet a l'anunci de la pròpia fe: una gran fidelitat, de la qual el seu compromís a favor del diàleg ha estat el centre de la seva missió i la seva vida el preu.

 Podem dir-nos cristians i creients de la Paraula de Déu si no escoltem i obeïm a la veu de Déu que ens diu "estimar-vos els uns als altres com jo us he estimat?

Nens del carrer

En molts països, hi ha nens que viuen al carrer.
Són nens com nosaltres, però que no han tingut una família que els estimi
o s'han quedat orfes o els fan anar a demanar diners
o els seus pares no poden atendre'ls perquè estan ficats en la droga, en l'alcohol o en la delinqüència.
Hi ha molts nens que pateixen perquè no senten l'afecte necessari,
ningú els fa el menjar, ningú els prepara la roba, ningú els compra el que necessiten,
ningú els anima a estudiar, ningú els dóna un petó de bona nit... Són els nens del carrer.
Avui resarem per ells i perquè siguem tots tan afectuosos i solidaris que els arribi a ells l'amor i l'ajuda.

ORACIÓ:
Jesús, bon amic,
vull demanar-te avui per tots els nens que viuen al carrer.
Que estan sols, abandonats, desprotegits.
Sense un pare, una mare, un avi, una àvia... que els cuidi i els estimi.
Ajuda'm a descobrir el teu rostre en cada nen que pateix
i ensenya'm a ser solidari.
Que no visqui indiferent.
Dóna'm forces per viure un amor gran com el teu.
Que no es quedi en paraules, ensenya'm a estimar de veritat.

La bufanda

- Agafa la bufanda. Per la ràdio han dit que el vent bufarà de valent i que les temperatures estan baixant molt!

M'he posat la que em van regalar els meus cosins el dia del meu sant i quan he sortit al carrer he notat un fred realment intens. He agraït molt que el pare m'hagués avisat. Amb una bona bufanda que et tapi fins el nas, el vent ja pot bufar tant com vulgui.

Una bona bufanda, sigui de llana o de cotó, de coloraines, de mitja o de ganxet, ens ajuda a plantar cara al fred.

Quan jo abraço el meu amic, faig un petó a la mare o acarono l'àvia és com si els posés una bufanda; l'escalfor del meu gest els protegeix de la pena, del cansament, del desànim i els ajuda a plantar cara als entrebancs de la vida. Demostrant el nostre amor ajudem els qui estimem.

Tal com tu vas fer sempre, vull ser capaç de demostrar el meu amor als pares, als germans, als avis i als meus amics. Gràcies Jesús.

Nosaltres voldríem...

Nosaltres que amb el joc hem après a créixer

voldríem que l'oci desenvolupés la creativitat.

Nosaltres que en les activitats hem descobert el treball,

voldríem que tothom pogués treballar 

i en el treball s'hi realitzés.

Nosaltres que en el grup hem descobert els altres,

voldríem que l’Església fos una veritable comunitat,
voldríem que en el món la pau fos un llaç de germanor.

Nosaltres que hem cantat la joia de viure,

voldríem viure el nostre temps amb intensitat.

Nosaltres que en la ciutat hem descobert Déu,

voldríem ser útils a la construcció del món.

Nosaltres que en el col·legi i a casa hem après a pregar,

voldríem de la nostra vida, fer-ne una pregària constant.

Oració de l'amistat

Hola Jesús, amic, germà i Déu meu.
Avui vull donar-te gràcies pels meus amics.
Que bé m'ho passo estant amb ells.
Com els necessito,
i com els trobo a faltar quan els tinc lluny.

Que n'és de bo tenir algú en qui poder confiar,
amb qui poder parlar de les meves coses.
Algú que m'accepta i em vol tal com sóc;
que em coneix de debò
i es preocupa per mi perquè li importo;
que sempre està disposat a ajudar-me,
i està al meu costat en els moments bons i en els dolents.
Algú que sap perdonar-me després dels meus enutjos,
i sap animar-me quan estic desanimat.

Diuen que qui té un amic té un tresor.
Jo, Jesús, vull donar-te gràcies
per tots els tresors que tinc,
per cadascun dels meus amics.
Gràcies per haver-los posat en el meu camí.
Ajuda'm a cuidar-los i fer-los feliços.

I també vull donar-te gràcies perquè Tu,
Jesús, contínuament estàs regalant-me la teva amistat,
malgrat les meves pors i defectes.
Tu ets l'amic que mai falla.
Sempre ets aquí, en el bo i en el pitjor.
I m'ensenyes a voler així als altres,
de la mateixa manera que sóc volgut per Tu
... com un bon amic. 

Mai deixis de volar...

DONEM LA BENVINGUDA AL 2018

En iniciar aquest any 2018, vull demanar-te tot el que Tu ja saps que necessito, però que ens vas ensenyar a demanar-ho amb humilitat:

Alegria, per emprendre el treball d'aquest nou any amb tot el que has disposat per a mi.

Solidaritat, per donar suport a aquells que de veritat em necessitin.

Intel·ligència, per buscar i descobrir la veritat en els esdeveniments de cada dia.

Optimisme, per començar cada jornada amb nova il·lusió i noves esperances.

Paciència, per tornar a començar allò que no em surti massa bé.

Entusiasme, per vèncer les dificultats i matinar encara que se'm faci difícil.

Audàcia, per canviar allò que impedeix el meu desenvolupament físic, espiritual i intel·lectual, i per corregir els meus defectes i capritxos.

Valentia, per aturar-me quan m'equivoqui i reiniciar la meva ruta quan vagi per la senda equivocada.

Equilibri, per controlar les meves emocions, i no deixar-me vèncer per les contradiccions que segurament trobaré en el meu camí.

Saviesa, per saber escollir el que em convé per a la meva ànima i el meu cos.

Generositat, per compartir amb els meus companys el que de la teva bondat he rebut gratuïtament.

Memòria, per guardar al meu cap, a la meva ànima i al meu cor, els coneixements que m'apropin més a Tu.

Voluntat, per fer les tasques i els treballs amb responsabilitat i energia.

Constància, i perseverança per acabar amb entusiasme el que ja he iniciat.

Tolerància, per acceptar als meus companys amb les seves qualitats i les seves debilitats.

Gratitud, per reconèixer als qui cada dia m'ajuden a ser millor, especialment a Tu, Déu Pare, que sempre vetlles per mi.