De la seva vida no ens n'ha arribat més que les actes del
seu martiri. Segons aquest document, en el context de les persecucions cristianes, Emilià, governador de la província Tarraconense,
ordenà l'arrest del bisbe Fructuós el 16 de gener del 259.
Juntament amb ell, també foren fets presos els seus diaques, Eulogi i Auguri.
El dia 21 foren jutjats i condemnats a cremar a l'estaca,
pena que s'executà al
mateix dia a l'amfiteatre.
Sempre d'acord amb les actes
del procés,
els tres màrtirs, coronats i revestits,
s'aparegueren després de
morts tant a la comunitat cristiana com als seus botxins,
per donar instruccions respecte el seu enterrament.
La comunitat cristiana donà
sepultura als cossos,
se suposa que en l'espai on s'hi bastiria la necròpolis cristiana del Francolí,
però no ha quedat constància del lloc precís.
De forma contemporània als fets, una figura anònima,
possiblement un soldat, redactà unes actes del martiri de Fructuós i dels seus
companys. Aquest document, conegut com la Passió Fructuosi
és considerat el
primer document cristià històric de la península ibèrica.
