El Diego
no coneixia
el mar.
El seu pare
el va portar a descobrir-lo viatjant al Sud.
La mar
estava allà esperant.
Quan el nen i
el seu pare van
arribar per fi a aquells cims de sorra,
després
de molt caminar,
el
mar va esclatar davant els seus
ulls.
I va ser tanta
la immensitat del mar,
i tant el fulgor,
que el nen va quedar mut
de la bellesa.
I quan per fi va aconseguir parlar,
tremolant, quequejant,
va demanar al seu pare: "Ajuda'm a mirar".
Eduardo Galeano
