Setmana dels Drets Humans

Miles de sombras cada noche trae la marea 
navegan cargaos de ilusiones 
que en la orilla se quedan.

Historias del día a día 
historias de buena gente 
se juegan la vida cansados, 
con hambre y un frio que pela.

Ahogan sus penas con una candela 
ponte tu en su lugar 
el miedo que sus ojos reflejan 
la mar se echó a llorar.

Muchos no llegan 

se hunden sus sueños 

papeles mojados, papeles sin dueños.

Dia escolar de la pau i la no violència

Setmana dels Drets Humans

FRA ANTONIO DE MONTESINOS

Fa 500 anys, el 21 de desembre de 1511, a Santo Domingo, capital de l'actual República Dominicana, Fra Antonio de Montesinos, dominic, va pronunciar el que probablement hagi estat el més valent, cristià i fort sermó mai predicat en la història d'Amèrica Llatina i el Carib. No s'ha aconseguit ofegar totalment les veus de protestes profètiques que, com a conseqüència d'aquell sermó, ressorgirien a través dels anys. 

Fra Antonio va pujar al púlpit, va donar un cop sec i sonor i va llançar les seves frases revolucionàries, com un crit de protesta contra l'opressió dels indis i en pro de la seva plena llibertat com a veritables homes, iguals als altres homes, i fills de Déu.

Aquestes són les seves paraules centrals:

"Per donar-vos a conèixer aquestes veritats he pujat aquí jo que sóc la veu de Crist en el desert d'aquesta illa. I, per tant, convé que amb atenció, amb tot el cor i amb tots els vostres sentits, sentiu aquesta veu... Aquesta veu és que tots esteu en pecat mortal per la crueltat i tirania que feu servir amb aquesta gent innocent.

"Digueu, amb quin dret i amb quina justícia teniu en aquesta cruel i horrible servitud als indis? Amb quina autoritat heu fet tan detestables guerres a aquesta gent, que estaven a les seves terres manses i pacífiques? Aquestes terres que amb morts i estralls mai oïdes, heu consumit... Com els teniu tan oprimits i fatigats, sense dar-los menjar ni curar-los en les seves malalties, que dels excessius treballs que els doneu, incorren i se us moren, i, per dir millor, els mateu per treure i adquirir or cada dia? 

És que aquests no són homes? No tenen ànimes racionals? No esteu obligats a estimar-los com a vosaltres mateixos? Això no ho enteneu? Això no ho sentiu? Com esteu en tanta profunditat de son, tan adormits? Tingueu per cert que en l'estat en que esteu no us podeu salvar ... " 

Setmana dels Drets Humans

Si algú afirmava: "Jo estimo Déu", 
però no estima el seu germà,
seria un mentider,
perquè el qui no estima el seu germà, que veu,
no pot estimar Déu, que no veu.
Aquest és el manament que hem rebut de Jesús:
qui estima Déu, també ha d'estimar el seu germà.

1Joan 4, 20-21

DIA DE L'EDUCACIÓ AMBIENTAL

El 26 de gener se celebra el dia de l'educació ambiental, amb el propòsit de conscienciar les persones perquè conservin i protegeixin el medi ambient amb la realització d'activitats i d'accions.  

Hi ha accions senzilles que podem fer tots i que ajuden a cuidar el nostre planeta, reduint la quantitat de residus, reciclant, fent un ús responsable de l'aigua, etc. 

Sigueu creatius, valents i proposeu accions que puguem realitzar des de l'escola!

ESTIMA!

Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres 

tal com jo us he estimat. Així doncs, estimeu-vos els uns als altres.
Tothom coneixerà que sou deixebles meus

per l'amor que us tindreu entre vosaltres.   Jn 13, 34-35

Ens diu Sant Agustí: “Estima i fes el que vulguis. Si calles, callaràs amb amor; si crides, cridaràs amb amor; si perdones, perdonaràs amb amor. Si tens l’amor ben arrelat en tu, cap altra cosa excepte l’amor serà el teu fruit”.

Estimo al pare i a la mare, als meus germans i amics.
Estimo als que estan a prop meu,
als que estan lluny i també als que ja no hi són.
Estimo els que són iguals i els que són diferents...

Estimo amb moltes ganes! amb moltes forces! amb tot el cor!

LES ULLERES

- Vols dir que no portes les ulleres molt brutes?

- Oh! I tant! No m’he n’havia adonat. Ara hi veig molt millor. 

Gràcies. Sempre em passa igual. 

De mica en mica les coses es van tornant més borroses 

i acabo no distingint els detalls. 

Quan les netejo tot canvia; puc veure-hi clar.

En la nostra vida diària dur ben netes les “ulleres del cor” 

ens ajuda a estimar i a ser més bons amics. 

Si no veiem que els altres estan a prop nostre 

i necessiten del nostre amor, ens en podem oblidar 

i acabar pensant només en nosaltres mateixos.

Si les netegem cada dia 

veurem que els altres es preocupen per nosaltres i que tenim molta sort.

Senyor, recorda'm que he de netejar cada dia les "ulleres"; 

Sense brutícia el nostre cor serà més bo i estimarà més.

RESPECTA

Respecta Déu sobre totes les coses...

                         és el fonament de la nostra civilització.

Respecta els teus pares...

                         són la pedra angular de la família.

Respecta els teus germans, els teus amics i els teus veïns...

                         d’aquesta manera et realitzes com a cristià.

Respecta el teu cos...

                         així indiques que et respectes a tu mateix.

Respecta la bandera del teu país...

                         això significa la teva identitat.

Respecta les banderes dels altres països...

                         així manifestes el teu amor al món.

Respecta les opinions dels altres...

                         això indica tolerància i humilitat.

Respecta els animals que solquen els aires, els mars i la terra...

                         d’aquesta manera expresses el teu amor al producte de la creació.

I finalment, medita bé aquestes paraules:

Si vols que se’t respecti com a persona,

si desitges que els teus siguin respectats...

no facis a ningú el que no t’agradaria que et fessin a tu.

SANT FRUCTUÓS, EULOGI i AUGURI

De la seva vida no ens n'ha arribat més que les actes del seu martiri. Segons aquest document, en el context de les persecucions anticristianes de l'emperador Valerià I, Emilià, governador de la província Tarraconense, ordenà l'arrest del bisbe Fructuós el 16 de gener del 259. Juntament amb ell, també foren fets presos els seus diaques, Eulogi i Auguri. El dia 21 foren jutjats i condemnats a cremar a l'estaca, pena que s'executà al mateix dia a l'amfiteatre. Sempre d'acord amb les actes del procés, els tres màrtirs, coronats i revestits, s'aparegueren després de morts tant a la comunitat cristiana com als seus botxins, per donar instruccions respecte el seu enterrament. La comunitat cristiana donà sepultura als cossos, se suposa que en l'espai on s'hi bastiria la necròpolis cristiana del Francolí, però no ha quedat constància del lloc precís.

De forma contemporània als fets, una figura anònima, possiblement un soldat, redactà unes actes del martiri de Fructuós i dels seus companys. Aquest document, conegut com la Passio Fructuosi, és considerat el primer document cristià històric a la península ibèrica, i tingué prou difusió com per a ser llegit de forma pública a les esglésies africanes: Sant Agustí en fa un panegíric en el sermó 273.

Retalls de Joan XXIII

"...sempre és més important allò que uneix que no pas allò que separa."

"No discutim qui té raó; acostem-nos, coneguem-nos, estimem-nos i respondrem a la pregària de Jesús: que tots siguin u."

"...hem de servir l’home com a tal, no solament els catòlics. Defensar en tot i abans que tot els drets de la persona humana, i no solament de l’església catòlica. No és l’Evangeli que canvia. Som nosaltres que comencem a entendre’l més bé... Cal reconèixer els signes dels temps i mirar enllà."

Es tracta de...

No es tracta de "com va morir?" sinó de "com va viure?"
No es tracta de "quant va guanyar?" sinó de "quant va donar?"
Aquestes són les unitats per mesurar el valor
de tots els éssers humans, i no el seu naixement.

No es tracta de "Va tenir diners?" sinó de "Va tenir cor?"
Va tenir sempre una paraula amable, un somriure?
Va saber sempre eixugar una llàgrima?
Va estar al costat del necessitat?

No importa quin va ser el seu temple, ni quin va ser el seu credo.
El que importa és si va ajudar als necessitats.
No importen els elogis que, en morir, li va fer la premsa.
El que importa és quants anònims van plorar la seva mort

Amb els diners...
Pots comprar una Casa però NO una Llar.
Pots comprar un Llit però NO el Somni.
Pots comprar un Rellotge però NO el Temps.
Pots comprar un Llibre però NO el Coneixement.
Pots comprar una Posició però NO el Respecte.
Pots comprar una Medicina però NO la Salut.
Pots comprar la Sang però NO la Vida.
Pots comprar el Sexe però NO l'Amor.


Això demostra que el diners NO HO SON TOT, busca la felicitat en les coses senzilles.

ESTIMAR

Estimar, és creure en l'altre.
Estimar, és descobrir l'altre.
Estimar, és donar-se a l'altre.
Estimar, és acceptar l'altre.
Estimar, és valorar l'altre.
Estimar, és fer créixer l'altre.
Estimar, és obrir-se amb tota sinceritat a l'altre.
Estimar, és buscar la felicitat de l'altre, i buscant-la, trobar la pròpia.
Estimar, és una experiència humana, 
entranyable, de cada dia, difícil de descriure, sempre més gran.

ESPERANÇA

L'esperança és com una llavor

a les teves mans.

De tu depèn que doni fruits algun dia.

Les teves mans són capaces

d'obrir solcs entre roques, 

d'abonar terres,

de sembrar amb suor, 

de regar amb afany,

de treure herbes amb cura 

i d'esperar amb afecte.

Mira les teves mans i posa-les a treballar,

les teves llavors esperen

i el Regne es sembra avui, en la teva entrega!

Gràcies

Et dono gràcies, Senyor,

perquè puc estudiar.

Beneeix les meves tasques i les dels meus companys.

Dona'ns la gràcia de conèixer-te a través

del treball de cada dia.

Ajuda'ns a ser servidors

incansables dels altres.

Ajuda'ns a fer del nostre

treball una oració.

Ajuda'ns a descobrir en l'estudi i treball

una possibilitat de construir

un món millor.

Et dono gràcies, Senyor,

perquè puc estudiar i treballar.

Bon Any

Reprenem de nou el curs i comencem un any nou. Que en aquest 2019 busqueu ser feliços i fer feliços els altres, que tingueu reptes i somnis per realitzar, que avanceu malgrat els dubtes i inseguretats, que busqueu les persones que us volen acompanyar en el vostre caminar i així seguir el vostre camí!