Fa 500 anys, el 21 de
desembre de 1511, a Santo Domingo, capital de l'actual República Dominicana,
Fra Antonio de Montesinos, dominic, va pronunciar el que probablement hagi
estat el més valent, cristià i fort sermó mai predicat en la història d'Amèrica
Llatina i el Carib. No s'ha aconseguit ofegar totalment les veus de protestes
profètiques que, com a conseqüència d'aquell sermó, ressorgirien a través dels
anys.
Aquestes són les seves paraules centrals:
"Per donar-vos a
conèixer aquestes veritats he pujat aquí jo que sóc la veu de Crist en el
desert d'aquesta illa. I, per tant, convé que amb atenció, amb tot el cor i amb tots els vostres sentits, sentiu aquesta veu... Aquesta veu és que tots esteu en
pecat mortal per la crueltat i tirania que feu servir
amb aquesta gent innocent.
"Digueu, amb quin
dret i amb quina justícia teniu en aquesta cruel i horrible servitud als indis? Amb quina autoritat heu fet tan detestables guerres a aquesta gent, que
estaven a les seves terres manses i pacífiques? Aquestes terres que amb morts i estralls mai oïdes, heu consumit... Com els teniu tan oprimits i
fatigats, sense dar-los menjar ni curar-los en les seves malalties, que dels
excessius treballs que els doneu, incorren i se us moren, i, per dir millor,
els mateu per treure i adquirir or cada dia?
És que aquests no són
homes? No tenen ànimes racionals? No esteu obligats a estimar-los com a vosaltres mateixos? Això no ho enteneu? Això no ho sentiu? Com esteu en tanta profunditat de son, tan adormits? Tingueu per cert que en l'estat en que esteu no us podeu salvar
... "
