Una persona
que passejava pel bosc va veure una guineu que havia perdut les seves potes,
motiu pel qual l’home es preguntava com podria sobreviure.
Aleshores va
veure arribar un tigre que portava una presa a la seva boca.
El tigre ja
s’havia atipat i va deixar la resta de carn per a la guineu.
L’endemà,
Déu va tornar a alimentar la guineu per mitjà del mateix tigre.
L’home va
començar a meravellar-se de la gran bondat de Déu i es va dir:
- Em quedaré
també jo en un racó, confiant en el Senyor, i aquest em donarà tot el que
necessito.
I així ho va
fer durant molts dies. Però no succeïa res.
El pobre home estava gairebé a les
portes de la mort quan va escoltar una veu que li deia:
- Oh, tu que
et trobes en el camí de l’error, obre els teus ulls a la veritat.
Segueix
l’exemple del tigre i deixa d’imitar la pobra guineu mutilada.
Després, l’home
va veure un noiet espantat i tremolant de fred
dins d’un vestit lleuger i amb
poques perspectives d’aconseguir un menjar decent.
Es va
enfadar moltíssim i li va dir a Déu:
- Per què
permets aquestes coses? Per què no fas res per solucionar-ho?
Durant una
estona, Déu va guardar silenci. Però aquella nit, d’imprevist, li va respondre:
- Certament, he fet alguna cosa. T’he fet a tu!
Sempre tenim
certa esperança que Déu ens tregui les castanyes del foc. Ens resulta més fàcil
i còmode. Però Déu no va venir a
arreglar res del que nosaltres havíem de fer... Per això estem nosaltres.
Quina imatge
tenim de Déu? És un Déu que ajuda a comprometre’s o a no prendre part de la
marxa de la història?
Déu ens
parla a través dels altres: les seves necessitats, els seus desitjos... I això
ens ha de portar a actuar. Concretar què pot fer cadascú de nosaltres pels
altres.
