Estàs a punt
per oblidar el que has fet pels altres
i fer
memòria de tot el que els altres han fet per a tu?
Estàs a punt
per no fer cas d’allò que el món et deu
i pensar en
tot allò altre que tu deus al món?
Estàs a punt
per posar els teus drets en últim lloc, els teus deures al mig,
i les
oportunitats de fer alguna cosa més que el teu deure, en primer lloc?
Estàs a punt
de veure que el teu germà és tan real com tu,
i
esforçar-te per anar més enllà del seu rostre i arribar-li al cor?
Estàs a punt
per reconèixer que l'única raó noble de la teva existència
no és treure
profit o avantatges de la vida,
sinó allò
que ets capaç de donar a la vida?
Estàs a punt
per donar, per donar-te?
Estàs a punt
per tancar el teu llibre d'insults contra el món
i buscar al
teu voltant, molt a la vora teu,
un lloc on
puguis sembrar unes quantes llavors de felicitat?
