Una filla caminava amb el seu pare quan aquest, de sobte,
es
va aturar en un revolt del camí.
Després d'un breu silenci li va preguntar:
- A més del
cant dels ocells, què sents filla?
La nena va parar, aguditzant les orelles.
Després d'uns segons va respondre:
- Papa, estic sentint el soroll d'una carreta que
s'acosta.
- Molt bé - va respondre el seu pare - Tens raó, s'està
acostant una carreta buida.
La filla, sorpresa, va preguntar al seu pare:
- Com saps que és una carreta buida si encara no l'has
vist?
Llavors el pare va respondre:
- És molt fàcil saber quan una carreta està buida, pel
soroll que fa.
Com més buida està la carreta, més gran és el soroll que fa.
La filla es va convertir en adulta i, sempre que veia una
persona
interrompent una conversa o parlant massa de si mateixa,
de manera
inoportuna o violenta, o presumint del que posseïa,
tenia la impressió de
sentir la veu del seu pare dient:
"Com més buida està la carreta, més
gran és el soroll que fa."
