Al cap d'una setmana li tornà l'olla i una olleta petita.
- Què és això? - li preguntà l'amic.
- Mira, mentre tenia la teva olla a casa meva ha criat. Aquí tens mare i filla.
L'amic es quedà amb totes dues.
Pocs dies després, Nasreddin tornà a casa de l'amic per demanar-li ara un cossi de rentar la roba. Passaren els dies i aquesta vegada no l'hi tornava. Finalment, l'amic es decidí a recuperar-lo, però quan el veié, Nasreddin molt trist li digué:
- T'he de donar una mala notícia: el teu cossi s'ha mort.
- Com és possible que un cossi mori?
- Si una olla pot criar, perquè un cossi no pot morir?- contestà Nasreddin.
Som molt crítics amb allò que no ens convé, però que fàcil ens és, en canvi, d'empassar-nos les coses més inversemblants quan ens són favorables.
