Saber valorar el silenci és una qualitat important.
La GENEROSITAT ens aporta grans beneficis,
ens redueix l'estrès, ens dona major benestar, ens fa millorar el propi sentit de la vida i
sobretot, fa que millorin les relacions socials.
Quan practiquem la GENEROSITAT, ens sentim més propers als altres,
els percebem amb una llum més positiva, fomentem el sentit de comunitat i interconnexió.
Quan ens centrem més amb el que donem que no pas amb el que rebem,
creem una orientació més cap a fora, cap als altres, cap al món,
que desplaça la nostra atenció de nosaltres mateixos.
Avui, quan en el món és negra nit, en l’esperança que em dona la Bona Nova, crido ben fort la meva fe en el futur de la humanitat.
No vull creure que les circumstàncies actuals dispensin els
homes de fer una terra millor.
No vull creure que l’ésser humà només és un bri de palla que
el corrent de la vida fa voleiar i que no pot influir en res en el curs dels
esdeveniments.
No vull compartir l’opinió dels qui pretenen que l’home és
captiu del racisme i de la guerra, que l’aurora radiant de la pau i de la
fraternitat no serà mai una realitat.
Jo crec que la veritat i l’amor diran la darrera paraula,
que la vida, encara que de vegades sembli vençuda, resta sempre més forta que
la mort.
Jo crec fermament que, fins i tot enmig dels obusos que
esclaten i dels canons que tronen, hi queda sempre l’esperança d’un matí
assolellat.
Jo goso creure que un dia tots els habitants d’aquesta terra
podran rebre tres àpats a la jornada per a la vida del cos, l’educació i la
cultura per a la salut de l’esperit, la igualtat i la llibertat per a la vida
del cor.
Crec també que un dia tota la humanitat reconeixerà que Déu
és la font del seu amor. Jo crec que la bondat ens salvarà i que donarà, com a
fruit, la pau.
(Text extret del discurs de Martin Luther King en el moment de rebre el Premi Nobel de la Pau, el 1964)
Cada 25N es celebra el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones.
L'Institut Català de les Dones escriu:
"Tot i els avenços en matèria d’igualtat de gènere que
s’han aconseguit en les darreres dècades gràcies als feminismes i als moviments
pels drets humans, investigacions recents continuen alertant de la
persistència de discriminacions i desigualtats de gènere en diferents
àmbits de la població jove. Les pautes de conducta i de relació entre
joves continuen reproduint rols i estereotips de gènere, i les
violències masclistes continuen existint i intoxicant les relacions
juvenils..."
I tu, què hi dius?
"Quan somnies sol, només és un somni. Quan somnies amb els altres, és el començament de la realitat."
"Mentre dos terceres parts del món estan subdesenvolupades, com malgastarem grans quantitats en la construcció de temples de pedra oblidant a Crist viu, present en les persones pobres?"
Si tens il·lusió per fer grans coses, omple el temps que ràpid vola;
Si vols viure amb alegria, esforça el teu cor per allunyar la mandra;
Si busques el més gran tresor, guanya't l'amistat dels teus amics;
Si admires la bondat i la bellesa, conquereix-les sent noble i sincer;
Si t'engresca l'aventura de ser gran i important, aprèn a créixer en l'ànima!
Jesús va transmetre la força de l’esperança al poble hebreu
i a tota la humanitat.
Transmetre esperança és transmetre futur, però no un futur qualsevol, sinó un futur net de falsos paranys.
Fer camí amb un altre suposa un esforç (ajudar-lo, escoltar-lo, estimar-lo, ...).
Comunicar esperança és esforçar-se perquè l’altre pugui fer camí amb tu, i no tot sol, sinó junts.
Però transmetre esperança no vol dir amagar les dificultats, ans el contrari,
és ajudar a assumir-les des de la confiança en un mateix i en els altres.
"Cal unir-se, no per estar junts, sinó per fer quelcom junts". (D.Cortés)
"Les petites coses són les responsables dels grans canvis". (Paulo Coelho)
"Quan les aranyes s'uneixen poden lligar a un lleó" (Proverbi etíop)
Un home treballava en una planta de congelats. Un dia, a punt d’acabar la jornada laboral, entrà en una de les cambres frigorífiques. La porta es va tancar i s’hi va quedar atrapat dintre. Feia forts cops a la porta, cridava però ningú no el sentia. La majoria dels treballadors ja havien marxat. La seva mort era imminent. De sobte, però, s’obrí la porta. El guàrdia de seguretat el va rescatar.
Preguntaren al guàrdia com se li havia ocorregut obrir
aquella porta. I el guàrdia s’explicà així:
-Fa 35 anys que treballo en aquesta empresa. Centenars de
treballadors hi entren cada dia, però ell és l’únic que em saluda al matí i
s’acomiada de mi a la tarda. Avui al matí, en entrar, m’ha dit “hola”, però, cap al tard, encara no havia sentit que em digués “fins demà”. Sabent que encara no
se m’havia acomiadat, he pensat que havia de ser en algun lloc de l’edifici.
En el teu dia a dia vius amb cordialitat? Podríem millorar la nostra amabilitat?
"Com plora el mar, com plora el mar
quan veu un cos que cau
un altre cos que cau
i la mort amb gust de sal.
I al fons, els peixos corglaçats
imploren pietat
I Neptú, impotent, abaixa el cap,
fa tant de mal... No entenc aquests humans!"
Senyor, ajuda'ns a no ser mai indiferents al patiment dels germans, que siguem portadors d'esperança enmig de la desesperació!
Jesús, vull estimar!
Estimo al pare i a la mare.
Un conte hindú explica la història d'una gerra esquerdada.
La gerra se sentia molt trista i avergonyida. Cada dia, el seu amo, l'omplia d'aigua per vendre el líquid al mercat, tot i que ella mai arribava plena a la paradeta, perquè perdia aigua per tot el camí.
La gerra, enfonsada, li va demanar al seu amo que la jubilés, que la llencés, doncs amb ella perdia més que no pas hi guanyava.
I tu, fas com la gerra i et lamentes o treus suc de les adversitats?
“Lloat siguis, Senyor” – cantava Sant Francesc d’Assís. I en
aquest càntic ens deia que la nostra casa comuna és també com una germana, amb
la que compartim existència, i com un mare que ens acull en els seus braços.
Però com cuidem a la germana Terra? L’activitat descontrolada de l’esser
humà, l’explotació abusiva dels recursos naturals, la generació constant de
residus... l’està maltractant, devastant.
És un repte urgent protegir la nostra casa comú i buscar altres
maneres de desenvolupament sostenible i integral. Necessitem una solidaritat
universal nova davant aquest gran repte.
"Lloat siguis, Senyor, per la mare terra que ens sustenta i ens nodreix, produeix fruits, flors i arbres..."
Jesús és un bon amic, ens ho diu a l’Evangeli de Sant Joan 15,15:
"A vosaltres us he dit amics,
perquè totes les coses que he sentit del meu Pare us les he fetes saber”.
A cada curs hem de fer l'esforç de relacionar-nos i
de conviure amb
persones, companys i professors
que potser
coneixem poc i
a les que ens pot
costar una mica d'acostar-nos-hi.
Ningú no és
perfecte i el contacte amb els altres
ens pot ajudar a
adonar-nos-en
i a acceptar que
tampoc nosaltres som perfectes.
Tots som imatges
de Déu,
però cadascú n'és
un reflex diferent
perquè cada
persona humana és
ÚNICA, ORIGINAL,
IRREPETIBLE.
Cada persona
humana és
un TRESOR a
descobrir!
Aprofita cada
instant per descobrir-lo!
Pare, gràcies
per la diversitat de persones que formem el món.
Ajuda'm a
descobrir el tresor
que porten dins
cada un
dels meus
companys i professors.
Dona’m una ànima, Senyor, que contagiï l’alegria per allà on passi. Una ànima que no conegui l’avorriment, ni el remugueig, ni el crit, ni la queixa...
perquè els qui estan tristos
s’aixequin a ballar-la.
Fes-me Senyor, serpentina i confeti per vestir de mil colors
als
cares-llargues i avorrits.
Fes-me Senyor, fanalet per donar llum i calor als de cor solitari.
"Hem après a
volar com els ocells,
a nedar com els peixos...
però no hem après l'art de viure junts,
com a germans."
"Si ajudo a una persona a tenir esperança ja no hauré viscut en va".
(Martin Luther King)
