Un home treballava en una planta de congelats. Un dia, a punt d’acabar la jornada laboral, entrà en una de les cambres frigorífiques. La porta es va tancar i s’hi va quedar atrapat dintre. Feia forts cops a la porta, cridava però ningú no el sentia. La majoria dels treballadors ja havien marxat. La seva mort era imminent. De sobte, però, s’obrí la porta. El guàrdia de seguretat el va rescatar.
Preguntaren al guàrdia com se li havia ocorregut obrir
aquella porta. I el guàrdia s’explicà així:
-Fa 35 anys que treballo en aquesta empresa. Centenars de
treballadors hi entren cada dia, però ell és l’únic que em saluda al matí i
s’acomiada de mi a la tarda. Avui al matí, en entrar, m’ha dit “hola”, però, cap al tard, encara no havia sentit que em digués “fins demà”. Sabent que encara no
se m’havia acomiadat, he pensat que havia de ser en algun lloc de l’edifici.
En el teu dia a dia vius amb cordialitat? Podríem millorar la nostra amabilitat?
