*
* *
* * *
* * * *
Voldria Senyor,
en aquest Nadal, muntar
un arbre dins el meu cor i penjar en ell,
en comptes de regals, els noms de tots els
meus amics. Els amics llunyans i propers. Els
antics i els recents, els que veig cada dia i els que
rarament trobo. Els sempre recordats i els que de
vegades queden oblidats. Els constants i els inestables,
els de les hores difícils i els de les hores felices. Els que sense
voler he ferit i els que m’han ferit sense voler. Aquells als qui
conec profundament i aquells altres que conec superficialment.
Els que poc em deuen i aquells als qui dec molt. Els meus amics joves
i els meus amics vells, els meus amics grans i els meus amics petits. Els meus
amics humils i els meus amics importants. Els noms de tots els que han passat
per la meva vida. Els que m’admiren i estimen sense saber-ho i els que estimo i vull
sense que es noti. Voldria, Senyor, en aquest Nadal muntar un arbre d’arrels profundes,
perquè els seus noms no siguin arrencats mai més de la meva vida. Un arbre de branques
extenses perquè nous noms vinguts de tot arreu vinguin a ajuntar-se als ja existents. Un arbre d’ombra molt agradable
perquè la nostra amistat
sigui un moment de repòs
enmig de les lluites de la vida.
