May the road rise to meet you
May the wind be always at your back
May the sun shine warm upon your face
The rain fall soft upon your fields
And until we meet again,
may God hold you in the palm of his hand.
May the road rise to meet you
May the wind be always at your back
May the sun shine warm upon your face
The rain fall soft upon your fields
And until we meet again,
may God hold you in the palm of his hand.
Rosa d'abril, morena de la serra
de Montserrat estel,
il·lumineu la catalana terra
i guieu-nos cap al cel.
El
regal més gran que ens ha estat donat és la nostra vida.
Som
vius! I la nostra vida és plena d'alegries, d'esperança,
també
té els seus moments complicats i difícils, però som vius!
Sovint
ens quedem meravellats davant la grandesa
i
la bellesa de la natura, que també són creació de Déu,
però
fem el mateix cada matí quan ens llevem?
Quina
bellesa més gran podem trobar que no sigui la nostra vida?
És
el més preuat que tenim, i cal que el visquem en comunitat,
és
un regal massa preuat per no compartir-lo.
És
el nostre camí, un camí que val la pena fer.
Encomanem aquest dia que comencem a Déu,
demanant que sigui un dia profitós, que aprenguem coses noves,
que visquem alguna aventura, que riguem amb ganes,
i que valorem les coses senzilles...
Podem dir tots junts:
Pare nostre, que esteu en el cel:
Sigui santificat el vostre nom;
vingui a nosaltres el vostre Regne;
faci's la vostra voluntat,
així a la terra com es fa en el cel.
El nostre pa de cada dia
doneu-nos, Senyor, el dia d'avui;
i perdoneu les nostres culpes,
així com nosaltres perdonem
els nostres deutors;
i no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació,
ans deslliureu-nos de qualsevol mal.
Qui prega cantant, prega dues vegades!
Cantem avui aquesta cançó
descobrint Jesús en la nostra vida,
en allò que fem, en les persones amb que ens trobem,
en el personal sanitari, en els nostres veïns...
"Un pot passar la joventut distret, volant per la superfície de la vida, adormit, incapaç de conrear relacions profundes i d’entrar en el més profund de la vida. D’aquesta manera prepara un futur pobre, sense substància. O un pot gastar ela joventut per conrear coses belles i grans, i així prepara un futur ple de vida i de riquesa interior."
Papa Francesc
Senyor ensenya'ns a valorar
cada dia que se'ns presenta com
una nova oportunitat.
Ajuda'ns a valorar la família i
els amics,
l'educació i la salut,
els aliments que mengem,
la natura que esclata aquesta
primavera,
l'escalfor del sol a la cara o la
pluja que assaona la terra,
les converses amb els altres...
Ajuda'ns a valorar cada cosa
inclòs el que de vegades ens
costa,
com anar a l'escola i estudiar.
Per tot això, Senyor, ensenya'ns a
valorar!
Pedro Arrupe y Gondra (1907- 991) fou un sacerdot jesuïta d’origen basc, que se’n va anar de missioner al Japó. El 6 d’agost de 1945, a les vuit del matí, Arrupe fou testimoni de l’explosió de la bomba atòmica sobre Hiroshima. Mentre diu la missa, una explosió el llença a terra. Quan mira per la finestra, se n’adona que allò no és un bombardeig més, sinó alguna cosa nova i terrible. Immediatament, envia a uns novicis a buscar ajuda i aliments, mentre ell corre amb la resta cap a Hiroshima per rescatar als supervivents, i converteix el noviciat en un hospital d’emergència. Més de 150 persones, abrasades per la irradiació, són ateses per una comunitat que amb prou feines té mitjans i recursos per fer res.
Del llibre de Pedro Miguel Amet "Arrupe, un profeta para el siglo XXI":
Recuerdo que
cuando asistía a las catequesis del padre Arrupe en Japón, allí se
encontraba invariablemente un anciano que se limitó a mirar los ojos de Arrupe durante
medio año.
Un buen día, Arrupe le preguntó si entendía bien la explicación. El viejo no contestó. Era sordo. Cuando consiguió comunicarse con él, obtuvo una única respuesta:
– Yo he estado todo el tiempo mirándole a los ojos.
Usted no miente. Lo que usted cree, lo creo yo.
Qui prega cantant, prega dues vegades! Escoltem avui, doncs, la cançó del grup tarragoní Sal150 per començar el dia amb l'alegria de sentir-nos acompanyats per Déu:
"... Y ahora sé que quiero de nuevo sentir tu Amor... y ahora sé que Tú me guiaste hasta aquí, que he vuelto a donde partí, junto a Ti... aunque sea el último en llegar voy a abrazar mi libertad si Tu estás..."
"La solució és sempre l'ESPERANÇA,
una esperança, però, que es posi a fer feina,
que sàpiga viure el dia a dia,
que miri de fer amb els altres
el treball de la justícia i l'alliberament."
"L'esperança només es justifica en aquells que caminen"
"No n'hi ha prou de ser creient també s'ha de ser creïble"
"L'expressió no violència, no ha de ser sinònim de passivitat".
Senyor, un cop més ens recordeu l’essencial:
Estimar
Déu i els germans amb tot el cor,
Les
pregàries, sense amor, són paraules buides;
les bones obres, sense amor, tenen poc valor;
Ajudeu-nos
a abandonar els camins
de les pràctiques sense amor i
doneu-nos
l’autenticitat de cor.