Pedro Arrupe y Gondra (1907- 991) fou un sacerdot jesuïta d’origen basc, que se’n va anar de missioner al Japó. El 6 d’agost de 1945, a les vuit del matí, Arrupe fou testimoni de l’explosió de la bomba atòmica sobre Hiroshima. Mentre diu la missa, una explosió el llença a terra. Quan mira per la finestra, se n’adona que allò no és un bombardeig més, sinó alguna cosa nova i terrible. Immediatament, envia a uns novicis a buscar ajuda i aliments, mentre ell corre amb la resta cap a Hiroshima per rescatar als supervivents, i converteix el noviciat en un hospital d’emergència. Més de 150 persones, abrasades per la irradiació, són ateses per una comunitat que amb prou feines té mitjans i recursos per fer res.
Del llibre de Pedro Miguel Amet "Arrupe, un profeta para el siglo XXI":
Recuerdo que
cuando asistía a las catequesis del padre Arrupe en Japón, allí se
encontraba invariablemente un anciano que se limitó a mirar los ojos de Arrupe durante
medio año.
Un buen día, Arrupe le preguntó si entendía bien la explicación. El viejo no contestó. Era sordo. Cuando consiguió comunicarse con él, obtuvo una única respuesta:
– Yo he estado todo el tiempo mirándole a los ojos.
Usted no miente. Lo que usted cree, lo creo yo.
