Dejuna de preocupacions i omple't de canfiança amb Déu.
Dejuna de queixar-te i omple't de les coses senzilles de la vida.
Dejuna de pressions i omple't de pregària.
Dejuna de tristeses i amargors i omple't de joia el cor.
Dejuna de preocupacions i omple't de canfiança amb Déu.
Dejuna de queixar-te i omple't de les coses senzilles de la vida.
Dejuna de pressions i omple't de pregària.
Dejuna de tristeses i amargors i omple't de joia el cor.
Dejuna de paraules feridores i transmet paraules amables.
Dejuna de ressentiments i omple't de gratitud.
Dejuna de malícia i omple't de mansuetud i de paciència.
Dejuna de pessimisme i omple't d'esperança i optimisme.
La Festa de la Pau és un projecte que neix amb el
propòsit de difondre un missatge poderós entorn de la pau i la no-violència
amb una mirada esperançadora.
A més a més, els beneficis del vídeo i la cançó són per
l'organització Metges Sense Fronteres.
1- Saludar sempre i arreu.
2- Donar les gràcies.
3- Recordar als altres quant els estimes.
4- Saludar amb alegria aquelles persones que veus diàriament.
5- Escoltar allò que et diu l'altre, sense prejudicis, amb amor.
6- Ajudar quan es necessiti perquè un altre descansi.
7- Aixecar els ànims a algú.
8- Celebrar les qualitats i els èxits de l'altre.
9- Netejar el que faig servir a casa
10- Corregir amb amor, no callar per por.
Senyor, que al meu voltant hi hagi pau i que jo sigui font de pau,
que quan uns companys es barallin, jo sàpiga separar-los i tornar-los a ajuntar.
Que quan un company ofengui a un altre, jo sàpiga fer veure l'error i faci
florir el perdó.
Que quan hi hagi una gran foscor, jo sàpiga ser llum d'esperança.
Que quan ens equivoquem, sapiguem reconèixer el nostre error
i aprenguem a aixecar-nos i seguir caminant junts.
Que quan el nostre cap ens digui que no hi ha res a fer,
el nostre cor ens digui que sempre hi ha esperança.
I sobretot, que en la foscor, la llum del nostre cor sigui far i llum per a
tots!!
A cada curs hem de fer l'esforç de relacionar-nos i conviure amb persones, companys i professors que potser coneixem poc i a les que ens pot costar una mica d'acostar-nos-hi.
Ningú no és perfecte i el contacte amb els altres ens pot
ajudar a adonar-nos-en i a acceptar que tampoc nosaltres no som
perfectes.
Tots som imatges de Déu, però cadascú n'és un reflex
diferent perquè cada persona humana és ÚNICA, ORIGINAL, IRREPETIBLE.
Cada persona humana és un TRESOR a descobrir!
Aprofita cada instant per descobrir-lo!
Pare, gràcies per la diversitat de persones que formem
el món.
Ajuda'm a descobrir el tresor que porten dins cada un dels
meus companys i professors.
Des de l'any 1999, cada 21 de març es commemora el Dia Mundial de la POESIA...
Tens alguna poesia preferida? Hi ha algun poeta que t'agradi especialment?
JESÚS AVUI NO DIRIA : No hi ha res de bo en aquesta joventut, aquest no és bo per a treballar, aquesta és una malgastadora, aquest és un progressista, un de dretes, un d’esquerres, un fatxenda, un carca, un llenguallarga, un incoherent, un autoritari,....
PER A ELL NOSALTRES: fem el que fem o siguem el que siguem
sempre som estimats per Déu. Ningú no ha respectat tant els altres com
Jesús.
Coratge ve de cor; no d’un cor parat, sinó d’un cor en marxa.
Senyor, que bategui el nostre cor,
que senti,
que es situï en el lloc d’altres,
que imagini,
que cerqui amics,
que visqui,
que miri tot el que hi ha de positiu,
que superi la depressió consentida,
que sigui un cor en marxa!!!
Una vegada, un pardal va preguntar a un colom de bosc:
–Quan pesa un
floc de neu?
I el colom li
va dir:
–No pesa res.
–No res? –va
dir el pardal– doncs mira, escolta aquesta història que em va passar fa temps,
a veure què et sembla: “Un dia em vaig aturar a la branca d’un avet, just on la branca s’ajunta amb el
tronc.
Al cap d’una estona va començar a nevar, però molt poquet, molt lleument… Com que no tenia res a fer, em vaig posar a comptar els flocs que anaven caient al damunt d’aquella branca. En vaig comptar 3.741.952.
Quan va caure
el següent, el que feia 3.741.953, petit, lleu, que no pesava gens, tal com tu
dius… la branca es va trencar.”
Acabat el seu
relat, el pardal va marxar volant… i el colom, després de reflexionar una
estona, es va dir:
“Potser només
cal la veu d’una persona més, perquè vingui la pau al món…”
Adaptació
lliure del conte de Kurt Kauter
Sempre hi ha un moment en la vida de fe en què decideixes fiar-te de Déu
i deixar-te anar a les seves mans.
I ho fas perquè el teu cor et diu que en Jesús hi trobaràs vida.
La vida que sempre has cercat i no has trobat.
Aquesta versió de Let go ens convida a fiar-nos de Jesús i a seguir-lo de nou.
Un oasis de vida ens espera, on omplir-nos de llibertat. Fia’t d’Ell i seràs viu!
Aquest breu curtmetratge de Disney reflecteix amb encert aquells conflictes en els quals els dos contendents creuen tenir la raó i es refugien en la seva tossuderia i obstinació.
Sense voler dialogar, sense cedir en res, no s’arriba a cap solució...
El desenllaç però
ens ofereix una valuosa lliçó sobre la importància del DIÀLEG, la HUMILITAT i
el treball COL·LABORATIU!
Tres eines que
ens serviran sempre si volem ser constructors d’un món més amable!
Tinguem present avui les dones d'arreu del món.
Preguem perquè en tot lloc rebin un tracte d’igualtat i de respecte.
I donem gràcies a Déu per les dones que coneixem, les de casa,
les veïnes, les amigues... les seves històries, els seus anhels i
preocupacions, la seva estima...
Mare-Pare beneeix-les totes perquè amb elles el teu somni per la humanitat
aconsegueixi tota la seva plenitud.
El desert és un lloc molt difícil.
En el dibuix, Jesús, té una brúixola a les mans, sembla que busqui un camí.
I quin és aquest camí? És el camí de ser poderós, ric, tenir més...o el camí de ser
humil i ajudar als altres? El dibuix ens ho deixa clar...
Ara pensem en nosaltres, quin és el camí més difícil? El de ser poderós, tenir
molt o el de ser senzill, humil i ajudar sempre als que ho necessiten?
Dos galls es barallaven pels favors de les gallines en un galliner;
al final un va foragitar l’altre.
El vençut es va retirar resignadat darrere uns matolls.
En canvi, el vencedor va pujar orgullós a una tàpia alta
posant-se a cantar tan fort com va poder.
Però no va trigar una àguila a caure-li al damunt i raptar-lo.
Des d’aleshores el que havia perdut el combat es va quedar amb tot
el galliner.
(Qui es vanaglòria dels seus propis èxits, no li triga a
aparèixer qui els hi prengui).
Pallassos sense fronteres
És una organització que té com a missió millorar la situació emocional de la infància que pateix les conseqüències de conflictes armats, guerres, catàstrofes naturals, exclusió social... I ho fan mitjançant espectacles còmics realitzats per pallassos i pallasses professionals voluntaris.
Tot va començar l'any 1992 amb la proposta d'un grup de nens i nenes d'una escola de Barcelona, que volent fer una acció per la pau, van proposar a uns Pallassos d'anar a actuar en un camp de refugiats dels Balcans. Aquella primera experiència va ser la llavor que donaria lloc a la formació de PSF (Pallassos Sense Fronteres).
Amb la seva feina aporten un raig d'esperança allí on actuen. Són una glopada d'aire amable i de somriures per tots aquells que els veuen actuar.
El dimecres de cendra dona el tret de sortida a la Quaresma.
El ritus simbòlic del dimecres de cendra és la imposició
de la cendra
seguit de les paraules "Converteix-te i creu en
l'Evangeli".
Aquest ritus vol significar la conversió i renovació,
i és una crida a correspondre amb sinceritat d'ànima i
coherència d'obres.
Però no ens equivoquem, la Quaresma que avui comença no és
una "quarantena"!
La quaresma no és per aïllar-nos, entristir-nos, apagar-nos
o
arrossegar-nos durant quaranta dies... No!
La Quaresma és una oportunitat joiosa de preparar-nos,
de fer-nos millors, d'enfortir-nos, de renovar-nos i de
polir-nos per brillar!!
Avui ens sumem a la crida del Papa Francesc de pregar per la pau a Ucraïna,
per estar aprop del patiment del poble ucraïnes,
per sentir-nos tots més germans i implorar la fi de la guerra.
“Qui fa la guerra, oblida la humanitat, no el preocupa la vida de les persones
sinó que anteposa els seus interessos i la seva ànsia de poder.
Es deixa portar per la lògica diabòlica de les armes
i s'allunya de la gent comuna, que vol la pau.
La gent comuna és sempre la veritable víctima de tots els conflictes,
ja que paga amb la seva pell la bogeria de la guerra" Papa Francesc