Adama, un jove de 18 anys de Mali, orfe de pare,
fugia a Europa per ajudar els seus germans petits quan,
travessant el desert, dos homes van pretendre atracar-lo.
«No tinc res, no menjo des de fa dies, només puc donar-vos la meva amistat».
Es van commoure, li van donar aigua i menjar i encara li regalaren un matxet.
En el seu llarg i dur recorregut va ser cordialment acollit en diverses ocasions
per persones que no van reparar en la seva ètnia ni en la seva pobresa.
La bondat, la generositat i la transparència del noi els va desarmar el cor.
