Estàs a punt per oblidar el que has fet pels altres
i fer memòria de tot el que els altres han fet
per a tu?
Estàs a punt per no fer cas d’allò que el món
et deu
i pensar en tot allò altre que tu deus al món?
Estàs a punt per posar els teus drets en últim
lloc, els teus deures al mig,
i les oportunitats de fer alguna cosa
més que el teu deure, en primer lloc?
Estàs a punt de veure que el teu germà és tan
real com tu,
i esforçar-te per anar més enllà del seu rostre
i arribar-li al cor?
Estàs a punt per reconèixer que l'única raó
noble de la teva existència
no és treure profit o avantatges de la vida,
sinó allò que ets capaç de donar a la vida?
Estàs a punt per tancar el teu llibre d'insults
contra el món
i buscar al teu voltant, molt a la vora,
un lloc on puguis sembrar unes quantes llavors
de felicitat?
