És la història d'un home que estava tip de plorar.
Mirà al voltant seu i va veure que la felicitat la tenia al davant.
Estirà la mà i la volia agafar.
La felicitat era una flor. La va collir, i encara no la tenia a la mà que
ja s'havia esfullat.
La felicitat era un raig de sol. Aixecà els ulls per escalfar-se la cara i
tot seguit un núvol el va apagar.
La felicitat era una guitarra. La va acaronar amb els dits. Les cordes es
posaren a grinyolar.
Quan al capvespre tornava a casa, el bon home seguia plorant.
L'endemà va seguir buscant la felicitat.
A la vora del camí hi havia un nen que ploriquejava.
Per tranquil·litzar-lo, collí una flor i la hi donà.
La fragància de la flor els perfumà ambdós.
Una pobre dona tremolava de fred, coberta amb els seus parracs.
Ell la va portar fins al sol, i també ell s'hi escalfà.
Un grup de nois cantava.
Ell els acompanyà amb la seva guitarra.
També ell es delectà amb aquella melodia.
En tornar a casa, de nit, el bon home somreia de debò.
