Als 40 anys, en Franz
Kafka (1883-1924), que mai no es va casar ni va tenir fills, passejava per un
parc de Berlín quan va veure una nena que plorava perquè havia perdut la seva
nina preferida... Ell la va ajudar a buscar-la però sense èxit, i li va dir que
l'endemà la seguirien buscant.
L'endemà, quan encara
no havien trobat la nina, Kafka va donar a la nena una carta «escrita» per la
nina que deia «Si us plau, no ploris. He fet un viatge per veure món.
T'escriuré les meves aventures».
Així va començar una
història que va continuar amb cada trobada. Durant les seves reunions, Kafka llegia
les cartes de la nina que relataven aventures i converses que la nena trobava
adorables. Finalment, Kafka va portar la nina (en va comprar una) dient-li que
havia tornat a Berlín.
«No s'assembla gens a
la meva nina!», va dir la nena.
Kafka li va entregar
una altra carta en la que la nina escrivia: «Els meus viatges m'han canviat».
La nena va abraçar la nova nina i amb molta alegria la va portar cap a casa.
No es va tornar a
trobar amb Kafka. I un any després Kafka va morir.
Molts anys després, la
nena ja adulta va trobar una carta dins la nina. A la minúscula carta signada
per Kafka hi havia escrit:
“Tot allò que estimes
ho perdràs amb el temps, però al final, l'amor tornarà d’una manera diferent”.
