Hi havia una vegada un nen amb caràcter impulsiu,
s’enfadava a la menor provocació,
i la majoria de les vegades després d'un d'aquests incidents,
es sentia
avergonyit i s'esforçava per consolar a qui havia danyat.
Un dia el seu mestre, que el va veure donant excuses després d'una explosió
d'ira,
li va lliurar un full de paper i va dir-li: - Arruga’l!
Sorprès va obeir i va fer amb ell una bola.
- Ara deixa-ho com estava abans.
Per descomptat que no va poder deixar-ho com estava,
per més que va intentar allisar el paper aquest va quedar ple de plecs i
arrugues.
El cor de les persones – li va dir el mestre - és com aquest paper ...
La impressió que en deixes,
serà tan difícil d'esborrar com aquestes arrugues i aquests plecs.
Així va aprendre a ser més comprensiu i pacient.
La impressió que deixem en els altres és impossible d'esborrar...
i més quan els fem mal amb les nostres reaccions o paraules ...
Encara que després vulguem esmenar l'error algun plec ja queda gravat
en el cor de l’altre.
Tractar bé les persones: els nostres companys d’escola,
els amics, la família i vetllar perquè els altres també ho facin
és apostar per la convivència i per un món millor.
Ens necessitem tots i totes en això!!
