Una vegada dos amics anaven caminant pel
desert.
En algun punt del viatge van començar a
discutir, i un amic li va donar una bufetada a l’altre. Ferit, però sense dir
res, va escriure a la sorra:
“EL MEU MILLOR AMIC AVUI M’HA DONAT UNA
BUFETADA.”
Van seguir caminant fins que van trobar un
oasi, on van decidir banyar-se. L’amic que havia estat bufetejat va començar a
ofegar-se, però el seu amic el va salvar. Després de recuperar-se, va escriure
en una pedra:
“EL MEU MILLOR AMIC AVUI M’HA SALVAT LA VIDA.”
L’amic que havia bufetejat i salvat al seu
millor amic va preguntar: “Quan et vaig fer mal vas escriure a la sorra i ara
ho fas en una pedra. Per què?”
L’altre amic li va respondre: “Quan algú ens
fa mal hem d’escriure a la sorra perquè els vents del perdó ho puguin esborrar.
Però quan algú fa alguna cosa bona per a nosaltres, hem de gravar-ho en una
pedra perquè cap vent ho pugui esborrar”.
Aprèn a escriure les teves ferides a la sorra
i gravar a la pedra les teves alegries.
