Un gatet jove era al carreró i es perseguia la cua, com solen fer els gats, persegueixen, persegueixen i persegueixen. Un gat vell el mirà i li digué:
–
Què fas?
– M’estic perseguint la cua.
En
aquestes que el gat li diu:
-Però,
per què fas això?
-Acabo
de sortir de l’escola de filosofia felina i hem après que hi ha dues coses
importants per a un gat. Una és que la felicitat és el més important, i
l’altra, que aquesta es troba a la cua. Així que he decidit perseguir-la i quan
l’agafi, tindré la clau de la felicitat eterna.
El
gat vell el mira i li diu:
- Saps
què?, jo no he anat a l’escola de filosofia. He viscut gairebé tota la meva
vida en carrerons; però és sorprenent, he descobert aquestes mateixes veritats.
La felicitat és el més important del món per a un gat i m’he adonat que aquesta
està en la meva cua. L’única diferència que crec que hi ha entre tu i jo és que
he descobert que quan faig allò que és important per a mi, la cua em segueix
allà on vaig.
Reflexió
personal:
En
la nostra societat ens han ensenyat a perseguir la felicitat com si es tractés
d’un objecte, i hem cregut que la podem fer nostra en el moment que aconseguim
posseir els nostres desitjos, bàsicament coses materials. D’alguna manera
doncs, el conte ens ve a dir “no busquis la felicitat fora teu perquè forma
part de tu”. Quan fas allò que realment t’agrada i t’importa, la felicitat et
segueix allà on vas.
