SOMRIURE

"El somriure és un gest universal que expressa afecte i calidesa,

creant connexions amb els altres sense paraules."

COMPRAR O DONAR?

Tots coneixem el Black Friday o el Ciber Monday

però coneixeu el Giving Tuesday?

El Giving Tuesday va sorgir també als Estats Units, l’any 2012,

en contraposició als altres dos dies, en què el consumisme és exagerat.

Aquesta jornada consisteix a dedicar un dia a l'acció de donar, 

ja siguin aliments, diners, temps (voluntariat), objectes de segona mà, etc.

Actualment, se celebra a escala global.

El Giving Tuesday és un dia per convidar a la generositat i la solidaritat, 

i per recordar la importància de les accions positives per fer un món millor.

Aquest vídeo de fa uns anys ens ho explica:

COMPARTIR

"Quan som generosos en acollir una persona

i compartim alguna cosa amb ella 

(menjar, un lloc a casa nostra, el nostre temps...)

no ens fa més pobres,

sinó que ens enriqueix."

(Papa Francesc)

SEGONA SETMANA D'ADVENT

El joc és una activitat vital que contribueix al desenvolupament dels més petits d’una manera significativa. Els nens i les nenes utilitzen el joc i les joguines com una eina per aprendre i experimentar amb el seu entorn.

Per això des de Creu Roja es du a terme la campanya “cap infant sense joguina” perquè tots els infants de la ciutat, sobretot els que tenen situacions més complicades, puguin tenir una joguina (nova, no bèl·lica, no sexista) que fomenti la cooperació entre la família.   

Si vols col·laborar en aquesta acció apunta’t a la xocolatada solidària i ajudaràs a que cap infant es quedi sense joguina!

L'ESFORÇ

L'ESFORÇ és un camí per aconseguir els objectius.

L'ESFORÇ implica aprenentatge i creixement: maduració, constància, confiança...

L'ESFORÇ fomenta l'autonomia, l'autoestima i les capacitats per tornar a començar.

L'ESFORÇ ha d'estar present en tots els àmbits de la vida: a casa, a l'escola, a la feina...

ESFORÇAR-SE implica aprendre a no satisfer els desitjos immediatament.

L'ESFORÇ no sempre implica aconseguir l'objectiu, per tant, 

també hem d'aprendre a acceptar la frustració.

 

EL SILENCI

Saber valorar el silenci és una qualitat important.

Per a les coses essencials és dins teu que has de buscar.
Però el nostre soroll mental i la societat actual amb constant soroll i moviment
no sempre ens permeten veure allò que volem amb claredat.
Una de les solucions, per a veure-hi clar:
assentar-te tranquil·lament i escoltar la teva respiració...

I en el silenci,
Bon Déu,
ensenya'm a pregar,
a pregar per tanta gent...
que la meva pregària,
el meu gest,
la meva vida,
sigui portadora de PAU arreu.

QUÈ ÉS EL PERDÓ?

Demanar perdó és respirar a fons 
i escoltar la veu de la consciència.
És sostenir el malestar 
i el dolor de l'ofensa, donar-li espai...
És acollir que l’altra persona 
tingui dret a estar molesta, 
enfadada, disgustada...
És donar permís per al silenci,  
perquè l’altre aculli el perdó com ell o ella pugui.
És deixar temps per a l’espera,
per als ritmes diferents del guariment.
És abandonar les paraules 
i deixar per als gestos el retrobament, la confiança, la cura...
És confiar en la pau del cor, 
malgrat no saber què farà l’altre del teu perdó.
És fer-nos cada cop més senzills
per a la comprensió i el servei.

(Autor anònim)

PRIMERA SETMANA D'ADVENT

Comencem avui la primera setmana d'ADVENT.

Un temps d'espera i de preparació per una gran celebració... el Nadal!

Esteu disposats a esperar i viure intensament aquest temps d'espera??

Clica a la imatge:

Músic de carrer

 

Activitats solidàries

 

Aquest divendres 22 i el dissabte 23 de novembre es fa el Gran Recapte organitzat per l’entitat Banc d’Aliments, i en el que hi participen com a voluntaris alumnes i professors de l’escola.

Des de l’organització animen a un Gran Recapte més solidari que mai, al costat dels damnificats per la DANA i que es sumi a totes les iniciatives solidàries en marxa. Els Bancs dels Aliments de Catalunya destinaran  fins el 50% de les donacions rebudes als damnificats, a través dels Bancs dels Aliments de les províncies de les zones afectades.

Mirall de pau

Música, volem que ens facis lliures

només tu pots fer-nos viure emocions

amb els teus sons...

ets la clau d'un món de pau...

El 22 de novembre es celebra Sta Cecília, patrona dels músics i la música.

Cecília era una dona de família noble romana que va morir el segle III de la nostra era després de ser torturada per la seva conversió al cristianisme.

El fet més probable perquè se la relacioni amb la música és que des de molt jove, i d'acord amb els costums i tradicions de les famílies patrícies romanes, Cecília va haver d'iniciar-se i tocar algun instrument musical, probablement la lira, la cítara o algun tipus d'arpa de les utilitzades per les dames de la societat romana.

SETMANA DE SANTA CECÍLIA

Com acabaries la frase?  La música és...

La vida és...

La vida és una obra de teatre, tu decideixes com interpretar el teu paper.

La vida és un regal, agafa'l amb entusiasme cada dia.

La vida és una dansa, balla-la al ritme de tot allò que vingui.

La vida és un llenç en blanc, pinta el teu propi destí!

MENJA'T LES EXCUSES

 

El Banc del Aliments és una entitat sense ànim de lucre que aconsegueix aliments, els distribueix a entitats socials i utilitza els recursos de què disposa per  regular  les entregues d’aliments al llarg de tot l’any. Els aliments s’aconsegueixen per tres vies: la lluita contra el malbaratament, les donacions i la compra directa d’aliments.

Una de les campanyes més intenses la fan sempre el mes de novembre, és el Gran Recapte. 

Enguany es vol un Gran Recapte més solidari que mai, al costat dels damnificats per la DANA i que es sumi a totes les iniciatives solidàries en marxa. Els Bancs dels Aliments de Catalunya destinaran  fins el 50% de les donacions rebudes als damnificats, a través dels Bancs dels Aliments de les províncies de les zones afectades.

PIUS X

Heus ací un fet de la vida de sant Pius X, quan encara era bisbe de Màntua.

Un comerciant escriví calúmnies contra el bisbe. Molts amics seus li aconsellaren 

denunciar judicialment el calumniador, però el futur Papa els respongué:

«Aquest pobre home necessita més l'oració que el càstig». 

No l'acusà, sinó que pregà per ell.

No tot, però, finí així, ja que —després d'un temps— 

a aquell comerciant li anaren malament els negocis, i es declarà en fallida. 

Tots els creditors se li llençaren a sobre, i ell restà sense res. 

Solament una persona l'ajudà: fou el mateix bisbe de Màntua 

que, anònimament, va fer enviar un sobre amb diners al comerciant, 

fent-li saber que aquells diners provenien de la Senyora més Misericordiosa, 

és a dir, de la Verge del Perpetu Socors.

PARAULES

“Miro de tenir cura amb les paraules.

Les paraules i els ous s’assemblen: 

quan es trenquen no hi ha reparació posible”

Anne Sexton (1928-1974, poeta estadounidenca)

ESFORÇ

“L’èxit és la suma de petits esforços, repetits dia rere dia”. Robert Collier

“El camí del progrés no és ni ràpid ni fàcil”. Marie Curie

“La vida no és fàcil per a ningú. Però hem de tenir perseverança i, sobretot, 

confiança en nosaltres mateixos”. Marie Curie

 “L’èxit depèn de l’esforç”. Sòfocles

UN MÓN NOU

 

D’un món espatllat, brolla l’esperança:

una flama que cors agermana,

per millorar la raça humana.

Som els joves que no ens conformem

i canviar el món volem.

Perquè la llibertat, la pau i l’amor

no sols siguin paraules, no defallirem.

Volem que la gent s’aturi a mirar una flor,

escoltar el cant d’un ocell,

la rialla d’un infant...

Volem que tots ens donem la mà

en senyal d’amor i comprensió.

Tots som iguals i ens hem d’ajudar

tot caminant cap a la recerca del més enllà.

No hi ha diferències entre els homes,

marxem tots junts cap a Déu.

 

Enric Font (14 anys)

La nostra oració avui és per totes les persones que pateixen 

les conseqüències de les greus inundacions 

provocades per la DANA, molt especialment

pels qui han perdut éssers estimats.

UNA CANÇÓ PER A LA CASTANYERA...

 

CASTANYADA, TOTS SANTS i DIA DELS DIFUNTS

L'1 i 2 de novembre se celebren

les festivitats de Tots Sants i el Dia dels Difunts.

El costum de menjar castanyes i panellets per aquestes dates es vincula

amb els professionals que tocaven les campanes a les esglésies coincidint 

amb la festivitat de Tots Sants. 

Els campaners feien torns per tocar les campanes

i entre toc i toc menjaven castanyes.

També les famílies es reunien i menjaven castanyes torrades i panellets 

acompanyats de moscatell mentre resaven el rosari i pregaven pels difunts.

L'ESFORÇ

El valor de l’esforç en la formació d’una persona és essencial. 

Lluitar per les coses que volem aconseguir, 

és una qualitat molt positiva de les persones 

i que hem de potenciar des de ben petits.

No deixis per demà el que puguis fer avui.

 

"L’èxit és la suma de petits esforços, repetits dia rere dia". Robert Collier

 

EN QUIN ESGLAÓ ESTÀS?

La cordada

... La bellesa dels cims,

la llibertat dels grans espais,

els durs plaers de l'escalada

 i el retrobament amb la natura,

resultarien pobres i a vegades amargs sense l'amistat de la cordada.

La cordada constitueix molt més que un vincle material,

constitueix amistat fraternal, feta d'amabilitat desinteressada, 

de lluita conjunta i d'alegries compartides...

Avui el bon dia el dediquem a la germana Carmen Yerro,

entranyable, recordada i estimada per molts dels seus alumnes.

Treballadora, oberta, parladora i entusiasta,

sempre tenia una rialla i estava de bon humor.

El seu testimoni de fe, de servei i de dedicació als alumnes

i al  col·legi (va estar més de 40 anys a Tarragona)

està ben viu en els que la van conèixer.

El personatge de la setmana

 EL TELÈFON DE L'ESPERANÇA

La primera notícia que es té de la creació d’un telèfon de l’esperança data del final de la segona guerra mundial a Anglaterra.  A Espanya, es va fundar a Bilbao l’any 1968, pel sacerdot Jesús Biain, que en tenir notícia dels telèfons d’ajuda a altres llocs de món, va veure la necessitat de crear un servei similar a Espanya.  El mes de març de 1969, va néixer el Telèfon de l’Esperança a Barcelona, fundat per mossèn Miquel Àngel Terribas i Alamego, que el va dirigir fins el 1986.

El Telèfon de l’Esperança és una ONG que dona atenció telefònica a qualsevol persona que necessiti ser escoltada. Són voluntaris formats específicament per fer aquesta tasca de forma anònima, apolítica, aconfessional i confidencial.

La seva finalitat és acompanyar i donar suport a qualsevol persona que els truqui, sigui quina sigui la problemàtica que presenti. No jutgen, ni aconsellen ni diuen què és el que s’ha de fer. Són experts en escoltar de forma activa perquè sigui la mateixa persona qui trobi les possibles vies per afrontar la situació que està vivint.

Són “una veu amiga” que pretén parlar d’igual a igual i compartir un temps amb qui els truqui, sense presses ni altres condicionants.

El 2009 aquesta Fundació va rebre la “Creu de Sant Jordi"·.

“Ens traiem el barret davant els voluntaris que, sense rebre res a canvi, dediquen unes hores mensuals a donar suport a persones immerses en veritables drames. Són gent molt positiva, quan parles amb ells reps una injecció d’energia vital. Sempre que hi hagi persones així, la societat tindrà garantia d’un futur millor”, afirma orgullosa la presidenta de l’Organització.

Irish blessing

 

Que el camí ens porti a trobar-nos,
que el vent bufi sempre al teu favor,
que el sol brilli càlidament sobre el teu rostre,
que la pluja xopi suaument les teves terres
i que, fins que tornem a trobar-nos,
Déu et guardi en el palmell de la seva mà.

May the road rise to meet you,
May the wind be always at your back.
May the sun shine warm upon your face,
The rains fall soft upon your fields.
And until we meet again,
May God hold you in the palm of his hand.

ANEU i CONVIDEU A TOTHOM A LA FESTA

Ahir va ser la jornada del DOMUND

amb el lema "Aneu i convideu a tothom a la festa".

DOMUND

Compta amb mi sense condicions! Sense excepcions!

Jo t'ofereixo la meva mà que pot amb el que no puguis,

si som més mans la càrrega serà més lleugera.

T'ofereixo la meva mà i si vols fem un tracte,

ens donem la mà així, sense demanar res a canvi.

mans ... per transformar el món

mans ... que s'ofereixen i es donen

mans ... que poden assenyalar-te el rumb

mans ... per fer més fàcil el camí als altres

mans ... que poden ser el teu instrument

mans ... que reben molt més

mans ... dels què estem disposats.

mans ... per a la missió.

DOMUND

 El diumenge 20 d'octubre se celebrarà el DOMUND, diumenge mundial de les missions. 

Aquesta jornada se celebra per a donar suport als missioners d'arreu del món 

que duen a terme la seva missió enmig dels més necessitats. 

En aquest dia l'Església llença una especial invitació a tots els cristians 

a estimar i a ser conscients que tots podem ser missioners i 

testimonis de l'Amor de Déu, al lloc on vivim.

Per a reflexionar

Comencem la setmana amb unes frases per reflexionar:

"La tolerància significa adonar-se que qui tenim davant 

és un germà nostre, que amb el mateix dret que nosaltres 

opina el contrari." (Antoni Maura)

“Quan el fanatisme gangrena el cervell, la malaltia és quasi incurable.” (Voltaire)

“El sentit de l'humor és un gran remei. 

Mai a la vida he vist un fanàtic amb sentit de l'humor. 

Ni he vist que una persona amb sentit de l'humor es convertís en un fanàtic. 

Amb freqüència, els fanàtics són molt sarcàstics però no tenen gens d'humor. 

Tenir sentit de l'humor implica tenir habilitat per riure's d'un mateix.” (Amos Oz)

ELISABETH EIDENBENZ

Zuric, 12 de juny de 1913 — Zuric, 23 de maig de 2011

L'Elisabeth treballà de mestra en diferents col·legis de Suïssa i de Dinamarca fins al 1937, any en què es traslladà a Burjassot com a voluntària de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra. Col·laborà en tasques d’ajuda humanitària durant la Guerra Civil espanyola dins de la zona republicana i l’any 1939, ajudà moltes persones del bàndol republicà a fugir al Rosselló, on es quedà per continuar la feina iniciada a l’Estat Espanyol.

Davant les horroroses condicions en què malvivien els exiliats espanyols reclosos als camps de refugiats francesos, va decidir fundar la Maternitat d’Elna. Allí reberen assistència les dones embarassades recloses als camps de concentració d’Argelers, Ribesaltes, Sant Cebrià i el Barcarès, i també moltes dones jueves que fugien de l’ocupació nazi i les quals foren ateses falsejant la seva identitat.

Aquesta maternitat funcionà del 1939 al 1944, data en què l’exèrcit nazi la clausurà. Però durant el seu funcionament van salvar aproximadament 400 nadons de l’Estat espanyol i 200 nadons jueus procedents d’Europa.

Però la història d’Elisabeth Eidenbez va passar desapercebuda molts anys, fins que el 2002 fou guardonada pel govern d’Israel rebent la medalla dels Justos de Nacions. L’any 2006 el Govern de la Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi. I el mateix any rebé la Cruz de Oro de la Orden Civil per part del Govern espanyol.

El seu coratge i la seva solidaritat són un exemple per a tots!!

DIMECRES, CANÇÓ

 

MARE de DÉU del ROSER

Avui se celebra el dia de la Mare de Déu del Roser.

És una de les diverses advocacions de la Mare de Déu.

El seu nom prové del mot "roser" que tant fa referència a la 

planta (un roser) com al rosari (en català medieval).

Antigament la festa se celebrava el mes de maig.

S'atribueix a Sant Domènec de Guzmán l'origen d'aquesta devoció

i també la institucionalització del res del rosari.

Per això, sovint, en moltes representacions de la Mare de Déu del Roser

apareixen sants dominics com sant Domènec, Ramon de Penyafort o Tomás d'Aquino.

Tradicionalment s'invocava a la Mare de Déu del Roser dient:

" Verge Santa del Roser, feu que en aquesta casa 

no hi hagi ni poc ni massa, però sí el just per viure bé."

Gràcies Senyor

El Senyor és bo, és un refugi en dies d'opressió. Guarda els qui es refugien en ell (Nahum 1,7)

Déu Pare, gràcies perquè et puc anomenar "Pare"!

Gràcies per ser el meu refugi.

Quin regal més meravellós. Mai em falles, sempre m'estimes,

sempre tens les portes obertes del teu refugi

on m'esperes amb els braços oberts 

per donar-me una amorosa abraçada,

i renovada esperança pel meu futur.

Gràcies!

HURACÀ

 

HISTÒRIES

En certa ocasió es queixava un deixeble al seu Mestre: 

«Sempre ens expliques històries, però mai ens en reveles el significat» 

El Mestre li va replicar: 

«T'agradaria que algú t'oferís fruita i la mastegués abans de donar-te-la?».

Ningú no pot descobrir el teu propi significat enlloc teu. Ni tan sols el Mestre.

Frases per reflexionar

 "La teva veritat creixerà a mesura 

que sàpigues escoltar la veritat dels altres."

(Martin Luther King)

"La verdadera pau no és simplement l'absència de guerra,

és la presencia de justicia."

(Martin Luther King)

Si trobéssim el temps

 

Si trobéssim el temps per escoltar la música de les coses

i la respiració dels éssers...

Si trobéssim el temps per aprendre de nou els gestos senzills

i espolsar la rutina de tots els replecs de l’ànima...

Si trobéssim el temps per encisar-nos i sorprendre’ns,

i admirar tot allò de bonic, veritable, i bo que hi ha al nostre entorn...

Llavors, i només llavors, coneixeríem, potser, què significa VIURE!

Goigs a la Mare de Déu de Misericòrdia

 

Puix sou Vós la nostra Mare
i ho tenim a gran honor,
Verge de Misericòrdia,
mireu-nos amb ulls d’amor.

(...)

Us invoquen, oh Senyora,
amorosos, vostres fills,
ja que sou llur defensora
quan sorgeixen els perills.
Ara i sempre en jorns de prova
contra el mal ens doneu valor.
Verge de Misericòrdia,
mireu-nos amb ulls d’amor.

Històries de la festa: Santa Tecla

 

Històries de la festa: Santa Tecla

 

Frases per a reflexionar (II)

"NOMÉS HI HA DOS DIES L’ANY EN QUÈ NO ES POT FER RES.

UN ES DIU  AHIR I L’ALTRE DEMÀ."

                                                   Mathama Gandi 

L'ahir ja va passar i el demà és incert, 

per això hem de viure plenament avui. 

Que la saviesa de M. Gandi ens inspiri

a apreciar cada moment com una oportunitat

per denunciar les injustícies.

Frases per reflexionar (I)

A la pel·lícula “Kung Fu Panda”, el Mestre Oogway diu: 

“L'ahir és història, 

el demà és un misteri, 

però l'avui és un regal. 

Per això en diuen present”  

Ens recorda la importància de viure plenament 

en el moment present, apreciant cada instant, cada gest, cada petita acció...

sense preocupar-nos excessivament pel futur o lamentant-nos pel passat.

El cop de totxo

El Josep anava en el seu nou Jaguar a molta velocitat, ja que feia una mica tard a la feina. El seu Jaguar vermell i brillant era una de les seves més preuades possessions. De sobte, un totxo s’estavella contra la porta posterior.

El Josep va frenar el cotxe i va fer marxa enrere fins al lloc d’on havia sortit el totxo. Va baixar del cotxe i va veure un nen a la vorera, el va agafar i el va sacsejar tot cridant-li: “Què dimonis fas? Et costarà car el que li has fet al meu cotxe! Per què m’has tirat el totxo?”

El nen, plorant, li va contestar “Ho sento, senyor, però no sabia què fer. El meu germà ha caigut de la seva cadira de rodes i s’ha fet mal, i no puc aixecar-lo jo sol. Ningú vol aturar-se a ajudar-me!”

El Josep va sentir un nus a la gola i va anar a aixecar el jove cap a la seva cadira de rodes, després va veure que els danys del cotxe eren pocs i que no hi havia cap perill.

Mentre el nen empenyia el seu germà amb la cadira de rodes cap a casa seva, el Josep va caminar lentament cap al seu Jaguar, tot pensatiu.

El Josep no va portar mai el cotxe a reparar, va deixar la porta com estava, perquè li recordés que no havia d’anar per la vida tan de pressa que algú hagués de tirar-li un totxo per cridar la seva atenció.

BENVIINGUDA AL CURS 2024-25

Avui que comencem un nou curs

proposem-nos seguir el lema i  "fer que cada dia compti"!

“Senyor, en aquest moment, vull viure plenament.

Ajuda'm a apreciar cada respiració, cada somriure, cada petit detall que m'envolta.

Que no em perdi en preocupacions pel passat o en angoixa pel futur.

Dona'm la gràcia d'estar present aquí i ara.

Que el meu cor estigui obert per rebre les teves benediccions

i compartir amor amb els qui m'envolten.

Amén”

BON DIA

Vam néixer per ser Feliços,

no per ser perfectes...

L'albada és el moment més bonic del dia

perquè és quan Déu et diu:

"aixeca't!"

et regalo l'oportunitat de viure

i comença de nou de la meva mà.

Els dies bons et donen FELICITAT,

els dies dolents et donen EXPERIÈNCIA,

els intents et mantenen FORT,

les caigudes et mantenen HUMIL,

però sols Déu et manté dempeus.

AVUI VULL AGRAIR

 

LA LLEBRE I LA TORTUGA

Hi havia una vegada una llebre molt veloç que presumia d'això davant de tots els animals del bosc.

Un dia, es va trobar amb una tortuga que caminava molt a poc a poc. 

La llebre se'n burlava i reia de la seva lentitud.

—Fem una carrera i a veure qui guanya —va proposar la tortuga.

En començar la cursa, la llebre va sortir disparada, 

mentre que la tortuga va avançar lentament. 

En veure que la tortuga estava molt lluny, 

la llebre es va aturar en un arbre a descansar. 

La tortuga va continuar avançant, a poc a poc però sense aturar-se.

Quan la llebre es va despertar, va veure angoixada 

que la tortuga estava a punt d'arribar a la meta. 

La llebre va córrer i va córrer, però va ser massa tard. 

La tortuga va creuar la meta, esgotada però feliç.

 

De poc val el talent sense esforç. Amb perseverança i amb esforç podem assolir les nostres metes.

Reflexions del Papa Francesc

"Quantes dificultats hi ha a la vida de cadascú.

Però per molt grans que semblin, Déu mai deixa que ens enfonsem.

Voldria dir-vos amb força, tingueu sempre al cor aquesta certesa: Déu

camina al vostre costat, no us abnadona.

No perdem l'esperança. No l'apaguem en el nostre cor."

"Joves, que el vostre cor sigui tan gran com per saber acollir

a tots els homes i totes les dones que trobareu al llarg 

de les vostres jornades".

"L'aïllament, no; l'apropament, sí;

cultura de l'enfrontament, no;

cultura de la trobada, sí;

Això significa comprendre i valorar les riqueses de l'altre,

considerant-lo no amb indiferència o temor, sino com factor de creixement."

ELS DOS LLOPS

Una nena s'havia enfadat amb la seva millor amiga i estava molt trista; 

el seu pare se'n va adonar i li va preguntar què li passava.

La nena li ho va explicar.

- Mira, filla, totes les persones portem dintre dos llops.

- Dos llops??

- Sí, un és bo, amable, ajuda els altres, pensa a fer el bé...

En canvi, l'altre és violent, busca brega, vol fer el mal.

- Jo també?

- Sí, és clar, tots els tenim.

- I sabem quin llop guanyarà?

- Aquell que tu alimentis - va respondre el pare mentre l'abraçava.

(Eloy Moreno)

Sortosos

Sortosos aquells que, en trobar-me,

em somriuen, i em regalen un minut del seu temps.

Sortosos aquells que mai no em diuen:

aquesta història ja l’has explicada mil vegades!

Sortosos aquells que s’adonen com la meva vista

s’enterboleix i són lents els meus reflexos.

Sortosos aquells que saben fer-me reviure,

tot evocant els meus records més bonics.

"Bienaventuranzas del atardecer"

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

 

LA TERRA...

El dimecres 5 de juny és el Dia Mundial del Medi Ambient, aquest és el lema d'enguany:

"Les nostres terres. El nostre futur. Som la #GeneracióRestauració"

Tu hi tens alguna cosa a dir, alguna cosa a fer...

TENS UN SOSTRE FET D'ESTRELLES...

Si vols, treu-te la disfressa, fes-ho sense pressa.
Respira com si fos el primer cop.
Tots tenim els nostres monstres, ens sentim vulnerables.
Potser és això el que ens crida a ser millors.
Tens un sostre fet d'estrelles i un llarg camí als teus peus,
les mans per construir-te i la més dolça de les veus.
Com ens costa d’entendre que els fruits d'aquesta terra
ens esperen més enllà de tantes pors...

CORPUS

Avui és la festa litúrgica del "Corpus Christi"

Una festa catòlica que venera l'eucaristia.

És una festa que sorgeix en l'Edat Mitjana, 

i que en molts pobles i ciutats es continua celebrant amb catifes de flors

i enramades per allí on passa la processó.

També amb els elements festius i el bestiari.

I, fins i tot, a Barcelona i Tarragona es pot

veure "l'ou com balla" al claustre de la catedral.

La tradició també es gastronòmica,

menjant per aquesta diada "coca de cireres".

A la localitat de Berga per Corpus se celebra una gran festa: La Patum,

declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco.

És una festa que està documentada des de 1454.

(Si en vols saber més clica les imatges)

El nen que si va poder fer-ho

Dos nens portaven tot el matí patinant sobre un llac gelat quan, de sobte, el gel es va trencar i un va caure a l'aigua.

El corrent intern el va desplaçar uns metres per sota de la part gelada, per la qual cosa per salvar-lo l'única opció que hi havia era trencar la capa que el cobria.

El seu amic va començar a cridar demanant ajuda, però en veure que ningú hi anava, va buscar ràpidament una pedra i va començar a colpejar el gel amb totes les seves forces.

Va colpejar, colpejar i colpejar fins que va aconseguir obrir una esquerda en la que va ficar el braç per agafar el seu company i salvar-lo.

Al cap de pocs minuts, avisats pels veïns que havien sentit els crits d'auxili, van arribar els bombers.

Quan els van explicar els fets, no paraven de preguntar-se com aquell nen tan petit havia estat capaç de trencar una capa de gel tan gruixuda.

—És impossible que amb aquestes mans ho hagi aconseguit, és impossible, no té prou força, com ho ha pogut aconseguir? ―comentaven entre ells.

Un vell que estava pels voltants, en escoltar la conversa, es va acostar als bombers.

—Jo sí que sé com ho va fer —va dir.

—Com? ―van respondre sorpresos.

—No hi havia ningú al seu voltant per dir-li que no ho podia fer.

DIAMANTS

Senyor, ensenyan'ns a parar el rellotge i a bussejar en el nostre interior

cultivant allà el millor de nosaltres mateixos.

Dona'ns llum per mirar allò profund, allò bell,

allò autèntic, per sobre de la superficialitat

i el passotisme que se'ns imposen.

Que maduri en el nostre interior una reflexió pausada

sostinguda per la compassió i l'amor a la humanitat.  

FEU-NOS FORTS I PACIENTS

Senyor, quan estic malalt, demano la salut al metge;

quan estic trist i preocupat, busco reconfort i ajuda en l’amic.

Avui vinc a Vós perquè m’ajudeu a ser una persona ferma, valenta i decidida.

Vós coneixeu les meves febleses:

febleses del cor,

febleses de la voluntat,

febleses del caràcter,

febleses del cos,

febleses de l’esperit.

Veniu a guarir-les amb la força de l’Esperit.

Doneu-me el desig de la lluita i de l’esforç;

però, també, la paciència i la humilitat per acceptar-me feble i limitat,

sense perdre mai l’esperança i sense abandonar la lluita.

Senyor, feu-me costat, us necessito.

EL CAMÍ DE SANT DOMÈNEC...

ROMA (Itàlia)

Sant Domènec va viatjar a aquesta ciutat nombroses vegades.  

El 1205 sant Domènec va anar per primera vegada a Roma, i llavors junt amb el seu amic i bisbe Diego d’Aceves va rebre l’encàrrec del papa d’anar a predicar al Llenguadoc (al sud de França). “Hi ha molts llocs que necessiten que Déu arribi, que se li presenti d'una manera adequada, sense deformar-ne el missatge. Vosaltres us presenteu aquí perquè sentiu que Déu us demana de portar el seu missatge a qui no el coneix. Doncs, potser el vostre lloc és al sud de França”.

Deu anys després Sant Domènec tornava a encaminar-se a Roma. Era l’octubre de 1215. Feia deu anys que havien anat amb una intuïció, la necessitat d'anar a predicar els qui no coneixien Crist, ara anava, junt amb el seu amic i bisbe Fulco, a fer un pas més. Després de l'experiència d'aquests deu anys, anaven amb un projecte que organitzés bé la predicació, i per a tota l'Església, no només per a una regió determinada.

Cada cop tenia més clar que Déu li marcava el camí per al projecte d'una Orde de Predicadors, però sorgien dubtes... Havia sentit que una de les decisions del Concili era que no es creessin noves ordres religioses perquè els bisbes pensaven que ja n'hi havia moltes.

Amb aquests pensaments en ment, Sant Domènec va entrar en una església a pregar una estona. Va seure en un racó tranquil i allà va tenir un somni. Davant seu, van aparèixer sant Pere i sant Pau. Els va reconèixer a la primera. El miraven somrient. Sant Pere li donava un llibre, el dels Evangelis, i sant Pau li donava un bastó, i junts li deien: ves i predica. Va saber què li volien dir. L'evangeli era allò que havia de predicar. I que havia d'estar en moviment. Va sentir que era com una confirmació del projecte que presentaria al Papa. Sabia que era allò que Déu volia, allò que necessitava l'Església, i que tiraria endavant el seu projecte.

I així va ser. El papa va aprovar la creació de l’Orde dels Predicadors.

EL CAMÍ DE SANT DOMÈNEC...

TOULOUSSE (FRANÇA)

Durant nou anys Sant Domènec havia dedicat la seva vida als llocs del Llenguadoc i una altra vegada, com a Palència, com a Osma, començava a sentir que Déu li demanava alguna cosa més…

I aquesta crida de Déu va prendre forma quan es va unir al seu grup un home anomenat Pedro Seila, que volia ser predicador com Sant Domènec i els seus companys, i que els oferia casa seva a Tolosa. Domènec el va acollir, i va traslladar a la comunitat –no eren més de 8 o 10 predicadors- a Tolosa, l'abril del 1215. Sabia que des d'allà es podria obrir a molt més.

El bisbe de Tolosa, Fulco, va quedar encantat i els va cedir una església propera a les cases de Pedro Seila, l'Església de sant Romà.

Aquí a Tolosa, Sant Domènec va tenir un somni, una intuïció: no hi havia en molts més llocs necessitat de la predicació? per què no fer més gran aquella comunitat? Per què no fer una nova ordre religiosa dedicada a la predicació que pogués anar a molts més llocs?

Sant Domènec cada cop ho veia més clar. Una ordre religiosa de sacerdots que visquessin en comú, que resessin junts, que estudiessin i es formessin molt i molt bé per poder predicar a qualsevol lloc i a qualsevol persona, que anessin d'un lloc a l'altre per camins, pobles i ciutats, que sabessin molt per poder argumentar i defensar les postures de l’Església, amb una vida espiritual i de contacte amb Déu molt profunda.

EL CAMÍ DE SANT DOMÈNEC...

PRULLA (FRANÇA)

Sant Domènec es va trobar aquí una situació realment complicada. 

Va saber que moltes famílies del sud de França, pobres i sense recursos, tot i ser catòliques, demanaven als càtars que acollissin els seus fills i filles petites en una mena d'albergs on els mantenien i educaven en les seves idees. Ells no els podien mantenir.

En un dels seus viatges, Sant Domènec va trobar un terreny en venda prop del poble de Fanjeaux i una petita ermita en ruïnes anomenada santa Maria de Prulla. De seguida va pensar en aquelles famílies que es veien obligades per la seva pobresa a deixar els fills amb els càtars.

Per això va plantejar aquesta situació al seu amic Diego d'Osma (Diego de Aceves) i junts van decidir fer alguna cosa... Van proposar a aquestes famílies de fer-se càrrec de cuidar les seves filles sense necessitat que les confiessin als càtars. Comprarien els terrenys de la vella ermita abandonada, la reconstruirien i en farien un allotjament. Diego va encarregar a Sant Domènec que cuidés aquelles noies perquè no els faltés res material però també que els fes classes, les instruís i les acompanyés espiritualment.

Era el mes de desembre de 1206 quan, amb totes les obres acabades, s'hi van traslladar les dones que, encoratjades amb l'ensenyament de Sant Domènec, serien les primeres monges dominiques de la història, i aquella casa, es convertiria en el Convent de Santa Maria de Prulla.

EL CAMÍ DE SANT DOMÈNEC...

 BURGO DE OSMA

Cap a l'any 1195, el jove Domènec, acabats els estudis de teologia, es quedà de professor a la càtedra de Sagrada Escriptura de l'Estudi General de Palència. Allí gaudia de gran fama per la seva cultura i santedat de vida.

Però la seva vida estava a punt de canviar...

Osma era una ciutat important llavors a Castella, i el bisbe d'aquesta ciutat, Martin, tenia molt bona relació amb el rei Alfons VIII i el mateix papa de Roma, que va fer-li un encàrrec. Li havia demanat que des d'aquella diòcesi d'Osma pogués ajudar totes les altres diòcesis de Castella a canviar i dedicar-se més al veritable encàrrec de l'evangeli de cuidar els pobres i que tothom pogués conèixer millor a Déu. I el Martin tenia al cap una idea per complir aquest encàrrec... Se li havia acudit “fitxar” diferents persones que el poguessin ajudar. Així va convèncer Diego de Aceves -un dels professors de Palència-, perquè fos la seva mà dreta, i Diego li va parlar de Domènec, així que també Sant Domènec es convertí en col·laborador del bisbe Martin de Bazán a Osma.

En la nova vida, el que més ocupava a Sant Domènec era el silenci i la pregària. Martín de Bazán deia sempre que per poder ser un bon servidor de Déu i de l'Església, el més important era tenir experiència de Déu, i això s'aconseguia amb el silenci i la pregària.

Especialment li agradava resar davant d'una imatge d'un crucificat que anomenaven el Crist dels Miracles. Allí, durant llargues hores, tranquil i en silenci, anava parlant amb Déu i s'anava submergint en les profunditats d'anar-lo coneixent més, d'anar-lo escoltant, d'anar gaudint de fer-se cada dia més amic de Jesús.

L’any 1199, el bisbe Martín va ordenar sacerdot a Domènec.

D’aquells anys a Burgo de Osma també va nèixer la gran amistat amb Diego de Aceves, que havia estat professor seu a Palència. Tant és així que quan el bisbe Martín va morir i van nomenar Diego de Aceves per a substituir-lo, aquest va demanar a Sant Domènec que fos la seva mà dreta, el seu estret col·laborador.